Autor/a
+

Informació general

Descripció
pP@)

 

La fertilitat femenina té una vida limitada: arriba un dia en què els ovaris finalitzen el seu cicle, deixen de funcionar i apareix la menopausa, que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és l’acabament definitiu de les menstruacions.

Generalment, en la majoria de les dones la menopausa s’esdevé entre els 45 i els 55 anys. Però en alguns casos es pot presentar abans, cap als 40 anys: es parla aleshores de menopausa precoç. En d’altres casos pot aparèixer després dels 55 anys: és el que es coneix com a menopausa tardana.

 

Per poder afirmar que una dona ha entrat en la menopausa cal que durant un any no hagi tingut cap menstruació.

 

Sovint es parla dels termes menopausa i climateri com dos termes amb un mateix significat, la qual cosa és errònia. El terme menopausa prové del grec men, menos ('mes') i pansis ('acabament'). El terme climateri deriva del grec klimar ('graduació') i ther, thero ('animal'). El climateri es refereix al període de temps que s’estén des de la maduresa fins a la senectut, és una etapa de transició de caràcter involutiu en què s’inclou la menopausa. Climateri prové del llatí climacter −eris i es refereix a un període humà de crisi.

 

Mentre que la menopausa és un signe, una data que indica el punt final de l’activitat dels ovaris, el climateri tant afecta les dones com els homes. Es tracta d’un conjunt de fenòmens que es produeixen a tot l’organisme i que deriven de la claudicació de les glàndules sexuals. El climateri femení s’allarga entre 5 i 15 anys i durant aquest període de temps l’activitat menstrual disminueix progressivament a causa de la reducció gradual dels estrògens que fabriquen els ovaris. D’aquesta manera el cos s’acostuma a poc a poc al canvi hormonal i els intervals de les menstruacions cada cop són més irregulars i espaiats, fins al moment en què arriba la darrera regla: la menopausa

p Llegir més...

Etiologia
pP@)

Per tal de poder funcionar correctament, el cos necessita les hormones, unes substàncies químiques que circulen per la sang i que arriben a tots els òrgans per aconseguir que funcionin adequadament. Les diferents hormones configuren el sistema endocrí.

 

Entre les diferents hormones destaquen les hormones sexuals. En el cas de la dona, són els estrògens i la progesterona. Es produeixen als ovaris i són les hormones que s’encarreguen de preparar l’ovulació, quan l’òvul madur surt de l’ovari, i la fecundació, quan l’òvul que ha fecundat un espermatozoide s’implanta a la capa interna de la matriu (l’endometri). La progesterona s’encarrega de transformar l’endometri (paret interna mucosa de la matriu) per afavorir que s’hi instal·li l’òvul quan té lloc una fecundació.

 

La capacitat que té una dona per quedar-se embarassada no és eterna. En néixer, els ovaris ja tenen tots els òvuls que es produiran al llarg de la seva vida a cada cicle menstrual. Són aproximadament uns 50.000 òvuls, i cada mes, durant l’ovulació, en madura un i, ocasionalment, dos o més. Amb la menopausa aquest mecanisme deixa de funcionar perquè els ovaris ja no produeixen suficients hormones per tal de mantenir el sistema en funcionament. Com a conseqüència, l’úter (organ genital femení encarregat de mantenir el producte de la fecundació en condicions adequades durant el seu desenvolupament) o la matriu tampoc no es regenera, de manera que deixa de sagnar i s’acaben les ovulacions i les regles. En aquest moment és quan es pot afirmar que la dona ha entrat en la menopausa.

p Llegir més...

Història
pP@)

El fet que la dona, en un moment determinat de la seva vida, deixi de menstruar és quelcom que es coneix des de la més remota antiguitat.

 

Israel i Egipte

En el llibre del Gènesi es fa referència a la pèrdua de la “impuresa mensual”, i Abraham es refereix a la interrupció de la capacitat reproductiva quan té en compte les poques possibilitats de descendència entre parelles d’edat avançada. Així mateix, en alguns papirs egipcis es descriu les dones amb menopausa com dones blanques, en contraposició amb les dones vermelles, que eren les que menstruaven.

 

Grècia i Roma

A l’antiga Grècia, Hipòcrates es refereix al cessament de les menstruacions en els seus escrits. El 322 aC Aristòtil deixa per escrit a De Historia Animalium que la menstruació s’acaba entorn els 50 anys. Més tard, al segle VI, el general romà Flavi Aeci descriu que la menstruació no acaba mai abans dels 35 anys, sinó que, generalment, arriba fins als 50 anys.

 

L’Europa de la Il·lustració

John Freind, metge anglès a cavall entre els segles XVII i XVIII, assenyala que la menopausa o el cessament de la menstruació es produeix més enllà dels 49 anys. Dos anys després de la seva mort, el 1730, es publica el primer diccionari de medicina de Londres, en el qual ja es fa referència a l’edat crítica de les dones. A Espanya, no és fins a l’any 1780 que la Real Academia de la Lengua defineix el terme climateri com “año supersticiosamente tenido como aciago”.

 

El segle XIX

A França, el 1816 el metge Joseph-Jacques Gardanne anomenà l’acabament de les menstruacions menespause: és el primer cop que s’utilitza el mot menopausa. Uns anys més tard, el 1845, un altre facultatiu francès, Marc Colombat de l’Isère, afirmava: “Les dones, impulsades per la força del temps, en aquesta edat deixen d’existir per a l’espècie i només existeixen per a si mateixes”.

 

El segle XX

El 1929 els bioquímics Edward Adelbert Doisy (1893-1986) i Adolf Friedrich Johann Butenandt (1903-1995) elaboren mètodes per obtenir estrògens.

Es pot observar que, a través de la història, les actituds i les creences entorn de la menopausa han anat variant. La menopausa ha estat considerada des d’una malaltia i un signe de decadència al segle XIX fins a una etapa d’alliberament en acabar l’etapa fèrtil de la dona. Actualment, la majoria de dones reben la menopausa amb alleujament i com una etapa de canvis positius.

p Llegir més...

Tipus
pP@)

 

Es poden distingir tres formes de menopausa: 1. Menopausa precoç o prematura, 2. Menopausa natural, 3. Menopausa tardana

 

1. Menopausa precoç o prematura

Apareix entre els 30 i els 40 anys i es produeix per una insuficiència ovàrica primària per diverses causes: 

  • Causes genètiques: quan hi ha alteracions en el cromosoma X o es tenen pocs fol·licles durant la vida embrionària, entre d’altres motius. 
  • Causes mecàniques: quan la dona ha estat sotmesa a radiacions, com la radioteràpia. 
  • Causes quirúrgiques: quan s’han extirpat els ovaris.

 

2. Menopausa natural

És la menopausa fisiològica, que és fruit del pas del temps, i ocorre entre els 45 i els 55 anys. És una realitat biològica i no es deu a cap malaltia. Els antecedents familiars i hereditaris poden determinar l’aparició de la menopausa natural.

 

3. Menopausa tardana

Té lloc més enllà dels 55 anys. És poc freqüent, però els antecedents familiars i hereditaris tenen una influència, clarament identificada, que hi predisposa.

 

 

p Llegir més...

25 Valoracions, valoració mitja 3,7 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 27/02/20 12:19h

Comentaris

Llistat

Giselle 09 de Abril de 2021
Muy bien explicado, Joana me da más seguridad, ahora falta asumir este cambio.
Gracias
p Llegir més... 12345
Núria 20 de Abril de 2022
Moltes Grácies!! A vore que tal vaig amb els teus concells.
p Llegir més... 12345
Montse 21 de Abril de 2022
Gràcies per aquesta informació. Estic passant un veritable calvari: canvis físics, augment de pes, estat d'ànim, insomni, sofocs, suors, cansament, dolor muscular, articular, i tot en 6 mesos!!! , de cop.

És difícil d'assimilar!!! .

Espero que tot es normalitzi aviat.
p Llegir més...

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.