Informació general

Descripció
pP@)

La insulina és una hormona fabricada per les cèl·lules beta del pàncrees. La seva funció és permetre l’entrada de glucosa a les cèl·lules de l’organisme perquè puguin produir energia.

Insulina

Font: Castell C, Gussinyé M, Lloveras G. Com conviure amb la diabetis tipus 1: Saber-ne més per viure millor. 3a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Direcció General Salut Pública; 2008.

La insulina serveix, també, per aprofitar correctament els aliments. Permet que s’emmagatzemin a l’organisme per poder ser utilitzats quan es necessita energia per fer un esforç o en períodes de dejuni.

 

És un dels principals fàrmacs usats en el tractament de la diabetis. La diabetis es diagnostica quan el pàncrees no produeix insulina o no la produeix en la quantitat necessària; es classifica en diabetis tipus 1, diabetis tipus 2 i diabetis gestacional.

La diabetis tipus 1 es caracteritza per una absència quasi total de producció d’insulina per part del pàncrees des de les primeres edats (infantesa o adolescència). El tractament farmacològic de la diabetis tipus 1 sempre consisteix en l’administració d’insulina.

En la diabetis tipus 2, que és la forma més freqüent, el pàncrees no produeix una quantitat d’insulina suficient o l’organisme no respon bé a la insulina de què disposa. Si algun familiar té o ha tingut diabetis, si es té excés de pes o si no es fa prou exercici físic, és més probable desenvolupar aquest tipus de diabetis.

En la diabetis tipus 2, moltes vegades s’aconsegueix controlar la glucèmia només amb una alimentació i un exercici físic adequats. Aprimar-se, en els casos de sobrepès, ajuda a millorar el funcionament de la insulina en l’organisme i, sovint, evita el tractament farmacològic.

De vegades, però, aquestes mesures (alimentació, exercici i normalització del pes corporal) no aconsegueixen reduir el nivell de glucosa i apropar-lo a un nivell normal. A més, al cap d’uns anys de tenir diabetis tipus 2, l’organisme deixa de produir insulina suficient. En aquests casos està indicat administrar un medicament per tractar de normalitzar els nivells de glucosa a la sang.

El primer pas del tractament farmacològic de la diabetis tipus 2 es fa, en principi, per via oral amb medicaments antidiabètics. Si aquests fàrmacs no són capaços de controlar de manera adequada el sucre a la sang, es pot injectar insulina, injectar fàrmacs no insulínics (agonistes del receptor de GLP-1) o combinar aquestes injeccions amb els fàrmacs orals.

La diabetis gestacional és la diabetis que es diagnostica, per primera vegada, durant l’embaràs. El més freqüent és que comenci i acabi amb la gestació. Per regular els nivells de glucosa a la sang, la dona embarassada ha de fabricar més insulina que abans de l’embaràs. Si el pàncrees no pot fabricar tota la insulina que es necessita, els nivells de glucosa augmentaran més del que es considera normal i és en aquest moment quan es parla de diabetis gestacional.

La insulina és necessària en el cas que l’alimentació i l’activitat física no siguin suficients per normalitzar els nivells de glucosa a la sang.


En conclusió, per al tractament de la diabetis, juntament amb la dieta i l’exercici, hi han tres tipus de medicaments: els antidiabètics orals (pastilles) i els injectables , que  s’utilitzen només en el tractament de la diabetis tipus 2, i les injeccions d’insulina, que es poden emprar en el tractament de la diabetis tipus 1, tipus 2 i gestacional. 


Per saber més sobre la insulina: Diabetis - insulina

p Llegir més...

Història
pP@)

La història comença amb Paul Langerhans, un estudiant de medicina alemany que va descobrir, l’any 1869, els illots pancreàtics, que contenen les cèl·lules que segreguen la insulina, tot i que no va ser conscient de la magnitud del descobriment. La hipòtesi que el pàncrees podria estar relacionat amb la diabetis va sorgir arran d’unes observacions clíniques del metge i fisiòleg francès Lancereaux, l’any 1887. Aquesta teoria la van confirmar, l’any 1889, els estudis dels investigadors alemanys Josef von Mehring i Oskar Minkowski, que van extirpar el pàncrees a un gos per esbrinar si aquest òrgan era necessari per viure. Després de l’operació van observar que l’animal mostrava tots els símptomes d’una diabetis greu: augment de la producció d’orina, set insaciable i augment de la gana. Minkowski també va observar hiperglucèmia (augment de la glucosa a la sang) i glucosúria (augment de la glucosa a l’orina). D’aquesta manera, von Mehring i Minkowski van demostrar que el pàncrees era necessari per regular els nivells de glucosa i van estimular molts altres investigadors a tractar d’aïllar del pàncrees un principi actiu per tal de descobrir un possible tractament de la diabetis.

 

L’any 1921, Benting i Best, membres de la càtedra del professor McLeod (professor de fisiologia de la Universitat de Toronto), van descobrir una proteïna, segregada per l’illot del pàncrees, que tenia la propietat de baixar els nivells de sucre a la sang. La van anomenar insulina i, gràcies a aquest descobriment, van guanyar el premi Nobel de Medicina.

Al principi, les insulines que s’utilitzaven per al tractament de la diabetis humana eren d’origen porcí o boví, cosa que provocava al·lèrgies en moltes persones. L’any 1982 es van modificar les característiques de la insulina porcina perquè s’assemblés a la insulina humana, però no es va obtenir fins l’any 1986 a través de l’enginyeria genètica. La investigació amb enginyeria genètica va consistir a incorporar gens humans per produir insulina en cèl·lules de llevats o bacteris. D’aquesta manera, “s’enganyen” les cèl·lules de llevats o bacteris perquè produeixin insulina en lloc de les seves pròpies proteïnes.

Des d’aleshores i fins avui dia, l’evolució de les insulines ha estat constant.

p Llegir més...

El prospecte
P@)

El prospecte és el document adreçat al consumidor en què es recullen les dades més importants del fàrmac. Cal que estigui redactat i presentat d’una manera clara i entenedora perquè la persona que ha de consumir el medicament sigui capaç de comprendre’n la informació. 

Consells de salut: Medicaments - el prospecte

Classificació
pP@)

 

 Al mercat hi ha diferents tipus d’insulines que difereixen, sobretot, pel seu perfil d’acció. El perfil d’acció de la insulina és el temps que triga a fer efecte (inici d’acció), el temps de màxima acció i el final d’acció.
 
  • Inici d’acció: temps que passa des que s’injecta la insulina fins que comença a passar a la sang i a fer baixar els nivells de glucosa.
  • Moment de màxima acció: temps en què els nivells d’insulina a la sang són més elevats i tenen més efecte hipoglucemiant.
  • Final d’acció: temps que triga la insulina a deixar de fer efecte.

 

El perfil d’acció de les insulines varia d’una persona a una altra. En la mateixa persona també pot variar segons: 

  • La zona on s’injecta: s’absorbeix més de pressa si s’injecta a l’abdomen, al braç, a la cuixa i, finalment, a la natja, seguint un ordre descendent.

Diferents zones de punció

  • La quantitat d’insulina: com més elevada és la dosi administrada, més temps dura l’efecte.


Per tal de mantenir la glucèmia en uns nivells correctes, cal seguir una alimentació i una activitat física d’acord amb el perfil d’acció de la insulina o insulines prescrites en el tractament.

 
Classificació del tipus d'insulina, segons el perfil d'acció:

 

Perfil d'acció de les insulines subcutànies
Tipus d'insulinaPerfil d'acció (hores)
  IniciPicDuració
INSULINES RÀPIDES
Regular 30-60 m 2-3 h 6-8 h
ANÀLEGS RÀPIDS D'INSULINA
Aspart, glulisina i lispro 5-15 m 30-90 m 4 h
INSULINES D'ACCIÓ INTERMEDIA
NPH, NPL 2-4 h 4-8 h 12 h
BARREGES
Regular + NPL 30/70 30-60 m bifàsic 12 h
Lispro + NPL 25/75 i 50/50 5-15 m bifàsic 12 h
Aspart+NPA 30/70, 50/50 i 70/30 5-15 m bifàsic 12 h
ANÀLEGS LENTS D'INSULINA
Glargina* 1-2 h   18-24 h
Determir* 1-2 h   10-18 h

* No es poden barrejar amb altres Insulines a la mateixa xeringa

NPA: Neutral protamine Aspart

NPL: Neutral Protamine Lispro

NPH: Neutral Protamine Hagedorn

 

Font: Taula 8. Perfil d’acció de les insulines subcutànies. A: Brugada M, Carreras T, Cano JF, Estruch M, Garrido JM, Mendoza G et al. Abordatge de la diabetis mellitus tipus 2 [Intenet]. 2a edició. Barcelona: Institut Català de la Salut; 2013. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 15: p. 54. Disponible a: http://www.gencat.cat/ics/professionals/guies/diabetis/diabetis.htm 


Veure taula: Tipus d'insulina

 

  • Insulines anàlegs ràpids: insulina lispro, insulina aspart i insulina glulisina

    Aquests tres tipus d’insulina es coneixen com a sinònims d’insulina ràpida. Estan dissenyats per obtenir un inici d’acció ràpida i una durada curta, per la qual cosa es poden injectar immediatament abans d’un àpat i, així, aconseguir un bon efecte en el moment en què la glucosa provinent del menjar arriba a la sang.

    Comencen a actuar al cap de 5-15 minuts d’injectar-se, aconsegueixen el seu efecte màxim al cap de 30-90 minuts i duren unes 3-4 hores.
      
    Veure imatge:  Perfil d’acció de les insulines ultraràpides 

 

  • Insulina ràpida: insulina regular

     La insulina ràpida o regular és l’única insulina que no ha estat modificada i l’única que, si fos necessari, es podria injectar per via intravenosa.
     
    L’inici d’acció és al cap de 30-60 minuts d’administrar-se i arriba al seu efecte màxim al cap de 2-3 hores. Té una durada d’acció efectiva de 3-6 hores, encara que hi pot haver una certa variació interindividual i l’efecte es pot perllongar fins a 8 hores. 
     
    Veure imatge: Perfil d'acció de la insulina ràpida 
  • Insulines d’acció intermèdia: insulina NPH i insulina NPL

    La insulina NPH es forma amb insulina ràpida i protamina afegida, una substància que en retarda l’absorció des del teixit subcutani, per tal de perllongar-ne l’acció. La protamina dóna un aspecte tèrbol a la insulina.

    Comença a actuar al cap de 2-4 hores d’injectar-se, arriba al seu efecte màxim al cap de 6-10 hores i té una durada efectiva d’unes 10-16 hores. S’utilitza com a insulina basal. En els tractaments amb dosis múltiples, s’injecta dues vegades al dia o en una sola dosi abans d’anar a dormir, juntament amb insulina ràpida o ultraràpida. També es fa servir com a teràpia combinada amb alguns antidiabètics orals.

    La insulina NPL es forma a partir de la insulina lispro. El seu efecte perllongat s’aconsegueix per l’addició de la protamina, igual que amb la insulina NPH. 

    Veure imatge:  Perfil d’acció de les insulines intermèdies  
  • Insulines anàlegs lents: insulina glargina i insulina detemir

    Són anàlogues de la insulina basal i tenen un efecte més fisiològic i una menor variabilitat en l’acció que les insulines NPH i NPL, cosa que provoca una incidència menor d’hipoglucèmies. Fan efecte durant un interval de fins a 24 hores. Es poden administrar una o dues vegades al dia.

    Generalment no s’utilitzen com a pauta única, sinó que s’acostumen a combinar amb anàlegs de la insulina ràpida o amb antidiabètics orals, sobretot en el cas de les persones amb diabetis tipus 2. 

    Veure imatge:  Perfil d’acció de la insulina glargina 

    Veure imatge:  Perfil d’acció de la insulina levemir 
p Llegir més...

9 Valoracions, valoració mitja 3,9 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 22/11/17 14:19h

Comentaris

Llistat

conchi 15 de Mayo de 2021
creo que las últimas recomendaciones basadas en evidencias con ecografia y otras técnicas de imagen son una longitud nde agujas en general 5mm. Y NUNCA REUTILIZAR LAS AGUJAS EN GENERAL, se ha evidenciado cambios en el bisel de las mismas que ocasiona lesión de tejido subcutánea y podría influir en absorción errática de insulina. Creo que las recomendaciones no están actualizadas, o al menos se debería incluir fecha de últimas revisión de la recomendaciones. Ens mi humilde opinión . Gracias un saludo
p Llegir més...
infermera virtual 17 de Mayo de 2021
Gracias por tu comentario, Conchi.
En el apartado de material incluimos esas observaciones que comentas y explicamos como los fabricantes de material de inyección hacen esa recomendación. Link: https://www.infermeravirtual.com/esp/problemas_de_salud/tratamientos/insulina#tutorial-64-el_material
En lo referente a la fecha de actualización puedes verla justo debajo de las estrellas de valoración.
Un saludo y muchas gracias por leernos.
p Llegir més...

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.