Autor/a
+

Informació general

Descripció
pP@)

La lactància és el període de la vida d’un infant en què és alimentat fonamentalment amb llet, ja sigui materna, de fórmula o totes dues. En la lactància materna (o biològica) la procedència de la llet és humana (de la mare, d’una dida o procedent de bancs de llet). Durant els primers sis mesos de vida, la llet materna constitueix el millor aliment i la millor beguda que es pot donar a un nadó. De fet, la llet materna és l’únic aliment que hi ha que té tots els nutrients, no n’hi ha cap més. Dels sis mesos als dos anys la llet es combina amb l’alimentació complementària i contribueix a una correcta nutrició del lactant i del nen, per al seu creixement i desenvolupament.

 

La llet humana és l’alimentació fonamental després del naixement. L’aparell digestiu del nounat és complet però immadur per digerir res que no sigui llet materna o similar amb les adaptacions corresponents.

Administrada de manera exclusiva durant els primers sis mesos de vida, la lactància materna garanteix la salut i el desenvolupament òptim del nen. Caldrà incorporar els complements adequats a partir d’aquest període.

La lactància materna, a més, no és només aliment, també té un fort component sensitiu que reforça l’estímul mecànic de succió. Per establir una lactància materna d’èxit amb un bon volum de llet és recomanable que la mare alleti directament del seu pit el seu fill sempre que li sigui possible.

L’alletament matern, per tenir èxit, ha de ser exclusiu i a demanda, els nadons han de tenir accés al pit sense restriccions. En situacions especials i de manera transitòria es pot administrar la llet materna amb biberó, cullera o got.

A més a més, podem dir que la lactància materna, dins d’un context global, forma part del procés de maternitat, part i criança del fill.

p Llegir més...

Fisiologia de la lactància materna
pP@)

Durant l’embaràs la mama està exposada a nivells alts d’hormones, com són els estrògens, la progesterona, el lactogen placentari (LP) i la prolactina, que actuen conjuntament i es potencien de manera que la formació de la mama de la dona no és completa fins a l’embaràs.

El començament de la secreció làctia s’inicia entre les 24 hores i el sisè dia després del part gràcies a la intervenció de l’hormona prolactina (PRL) i el baix nivell d’unes hormones anomenades estrògens.

 

Durant l’embaràs els nivells de PRL augmenten progressivament, però els estrògens de la placenta bloquegen l’activitat secretora. Per això la llet no es produeix en una quantitat adequada fins després del part.

Quan se les estimula adequadament, les cèl·lules de les glàndules mamàries produeixen la llet, que s’emmagatzema en petits saquets, els alvèols mamaris. Un cop la lactància ha començat, la seva continuació dependrà del buidatge eficaç dels alvèols que provoca la succió.

Fisiologia lactància

 

Composició de la llet materna

La llet materna té una composició que varia amb el pas de les setmanes i coincidint amb el creixement i maduració de l’aparell digestiu del nadó, de manera que passa per tres períodes. Primer s’anomena calostre, posteriorment llet de transició, i finalment llet madura. Durant aquest procés s’incrementa la seva proporció en greixos.

També varia la seva composició durant el buidament de la mama: la proporció de nutrients canvia de manera que primer és més baixa la concentració de greixos i al final molt més alta.

Bàsicament la llet humana és una secreció que consta de tres fraccions: glòbuls de greix, caseïnes (mescla de proteïnes present a la llet i al formatge, molt nutritiva) i sèrum.

Els glòbuls de greix comprenen colesterol i àcids grassos que actuen com a antioxidants i factors de protecció de la mucosa intestinal amb enzims que faciliten l’absorció dels nutrients pel sistema digestiu del nadó. A més, els àcids grassos tenen una acció de protecció per a la mama de la dona i per al nadó.

La caseïna és una proteïna i està acompanyada de calci i fòsfor. Cada mamífer produeix en la seva llet natural un tipus de caseïna diferent especialment adaptada a les necessitats de la seva espècie.

El sèrum conté aigua, hormones, enzims, vitamines, minerals, hidrats de carboni i algunes proteïnes. Trobem en aquesta dilució moltes immunoglobulines.

La mare ha de seguir una alimentació adequada a aquesta situació de vida que bàsicament coincideix amb la dieta que es recomana durant el tercer trimestre de l’embaràs.

p Llegir més...

Evolució /història
pP@)

La lactància materna és una pràctica tan antiga com la humanitat, som mamífers i ens comportem com a tals. Alletar les cries és un fet biològic: en el cas dels humans, els nadons. Aquesta activitat biològica té mil matisos que des del punt de vista antropològic desvelen el que simbolitza per a diferents cultures i com es caracteritza aquesta pràctica al llarg de l’evolució de la civilització humana, és per això que s’exposarà com ha estat la lactància materna al llarg de la història a través d’un breu recorregut històric.

 

A la cultura espartana clàssica, hi havia lleis que obligaven totes les dones a alletar els seus fills, independentment de la seva classe social. En moltes cultures pertànyer a una classe social o una altra ha fet que les mares hagin alletat o no els seus fills.

A finals del segle XIX aC, al codi babilònic de les cultures paleosemítiques de l’antiga Mesopotàmia (Eshnunna, Hammurabi) es fa referència al sistema existent de nodrisses que oferien el servei de lactància. Així mateix, també hi ha referències a la Bíblia judeocristiana i al Nou Testament.

En la Grècia clàssica, les nodrisses eren molt comunes, i en un text de Plató (427-347 aC) eren preferides a les mateixes mares per alletar els nadons.

La majoria de dones nobles de l’Imperi Romà també utilitzaven els serveis de les nodrisses per alletar els seus fills. Sorà d’Efes (98-130 aC), a Gynecia, tractat de referència de la ginecologia i l’obstetrícia durant més de 1.500 anys, va descriure les condicions d’elecció d’una bona nodrissa, la seva dieta, el règim de vida i les maneres d’alletar.

Al segle VII es poden trobar referències al sistema de dides a l’Alcorà, i a Espanya a les partides d’Alfons X el Savi (1221-1284) hi trobem un recull de com han de ser les nodrisses reials.

En la França dels segles XIII al XIX, les dones de classe mitjana i alta no alletaven els seus fills, feien servir les dides, llets de diferents animals i preparats de cereals. Ambroise Paré (1509-1590), un cirurgià francès que va actuar com a cirurgià militar i que, en obstetrícia, va introduir la versió podàlica (tècnica d’ajuda al part), està considerat el reformador i el verdader impulsor de la cirurgia. En una de les seves obres hi ha un capítol titulat “Sobre els pits de la nodrissa”.

Durant el Renaixement europeu es va estendre molt, sobretot a França i a Itàlia, el que coneixem com a lactància mercenària, el sistema d’alimentació dels nadons amb llet humana a través de nodrisses. Era habitual que dones de pocs recursos econòmics alletessin més d’un nadó alhora (entre els quals sovint també hi havia el seu fill). Així mateix, les classes menys afavorides econòmicament es beneficiaven, donant el pit, de l’efecte anticonceptiu de la lactància materna, i mantenien la seva fertilitat a un fill cada dos anys; d’aquesta manera aconseguien el control natal. Com a contrapartida, entre les classes benestants la fertilitat va pujar fins a valors de 15 a 20 fills, descendència que a causa de l’elevada mortalitat de la època no sobrevivia.

A França, el que durant el segle XVI era una pràctica exclusiva de l’aristocràcia es va estendre durant el segle XVII a la burgesia i durant el segle XVIII a les classes populars. En general totes les dones depenien dels serveis de les nodrisses: les que tenien pocs recursos econòmics, per poder treballar; i les de l’aristocràcia, per no desatendre les seves obligacions socials.

El 1780, de 21.000 nens nascuts a París, 1.801 eren alletats per la seva mare, 19.000 per una nodrissa al domicili familiar i 199 a casa de la nodrissa (generalment al camp).

A França, el tema de l’ofici de les nodrisses va adquirir tal importància que es van establir regulacions oficials sobre la lactància mercenària. Es van desenvolupar disposicions per protegir els nadons alletats per nodrisses i alhora per garantir la remuneració de les dides.

El 1769 es va crear a París el Bureau des Nourrices (l’Oficina de Nodrisses), depenent del govern, que entre els anys 1770 i 1776 va reclutar 15.000 dides, i es va constituir en una indústria emergent que va persistir fins a finals del segle XIX.

A Anglaterra el 1700 menys del 50 % dels nens eren alletats per les seves mares.

Durant els segles XVI i XVII, els Països Baixos no van participar d’aquesta pràctica tan estesa a la resta d’Europa. Allà hi predominava una moral familiar i defensora d’allò més natural, promoguda pels poders públics, que defensava la bona mare com la mare que alletava els seus propis fills. Aquesta podria ser una de les raons per les quals als Països Baixos hi trobem menys nodrisses durant aquests segles i alhora menys mortalitat infantil que als països veïns.

Durant el segle XVIII, als diaris espanyols els anuncis de nodrisses eren més de la quarta part dels anuncis d’ofertes de feina.

Durant el segle XIX, a Rússia, exceptuant la noblesa –que va seguir els costums de França–, la majoria de nens van ser alletats per la seva mare.

També a l’Amèrica del Nord, des del segle XVII, la majoria de dones alletaven els seus fills i no era freqüent utilitzar els serveis que oferia una nodrissa. A Alemanya, en canvi, durant el segle XIX, era generalitzada la utilització de la dida i era estrany que una mare s’encarregués de l’alimentació dels seus fills.

A partir del 1890, el desenvolupament de diverses millores en la fabricació i conservació dels succedanis de la llet materna va anar desplaçant el paper de les nodrisses. Els descobriments de Louis Pasteur (1822-1895) van contribuir a la desaparició de la lactància mercenària a partir del 1900.

Durant la utilització dels serveis de la lactància mercenària, la mortalitat infantil (morts de menys d’un any per 1.000 nascuts vius) es va incrementar considerablement. Era de 109 en els nens alletats per les seves mares, de 170 en els nens alletats per una nodrissa a casa del nen, de 381 quan la nodrissa els alletava al seu domicili i de 500 a 910 quan eren alimentats per nodrisses en cases de beneficència. En vista d’aquestes xifres tan elevades de mortalitat infantil, es va crear un sistema minuciós sobre lactància materna mercenària.

És al segle XX que apareix un nou moviment de suport a la lactància materna, motivat, principalment, per les elevades taxes de morbiditat i mortalitat del moment. Destaca el 1979 una reunió entre l’OMS i l’Unicef en què s’aborda el tema de les pràctiques d’alimentació infantil i s’acorda la necessitat d’elaborar un codi que reguli la comercialització de succedanis de la llet materna.

Durant el segle XIX i principis del XX els textos de puericultura assenyalen el risc d’infeccions greus en els nens alimentats amb biberons.

Fa pocs anys que s’han identificat les causes d’aquestes infeccions: manipulació, biberons i dilució de la llet.

Les creences i els mites sobre el calostre es remunten a les primeres referències que consten de la civilització. La majoria de pobles primitius deixaven passar dies abans de posar el nen al pit, amb horaris detallats i rituals. Oferien també líquids als nadons en forma d’infusions.

Hi ha referències antropològiques diferents sobre les postures per donar el pit, la majoria de cultures col·loquen el nadó a la falda. Alguns pobles asiàtics per fer-ho s’inclinen sobre el nadó que jeu, les mares troben suport en una barra que se situa sobre el bressol. Dins de la cultura africana és fàcil trobar dones que porten els seus fills a l’esquena i els posen al pit amb freqüència.

Tant en la literatura com en les arts plàstiques (pintura, escultura) i en troballes arqueològiques hi trobem constants referències a la lactància materna.

p Llegir més...

Tipus de lactància en general
pP@)

En aquesta classificació es diferencien els tipus de lactància segons el producte, ja que quan parlem de lactància, segons l’aliment que s’administra, en distingim de tres tipus: 

  1. Lactància materna o biològica: La procedència de la llet és humana, ja sigui de la mare o d’una nodrissa o d’un banc de llet. 
  2. Lactància artificial: La procedència de la llet és d’origen animal (principalment de vaca) o d’origen vegetal (sobretot de soja). 
  3. Lactància mixta: Consisteix a afegir a la lactància materna un complement. La llet es pot administrar amb biberó però la manera d’administrar-la serà preferiblement amb got o xeringa per no interferir en l’alletament matern, sobretot el primer mes de vida, quan el nadó encara no sap distingir entre les diferents posicions de la boca per succionar del pit i del biberó. Tot i els beneficis de la lactància materna, hi ha situacions que poden requerir la implantació de la lactància mixta, com ara: 
    • La mare no pot donar el pit per algun motiu limitat en el temps, com poden ser problemes de salut del nen o de la mare. 
    • La mare no té llet suficient. 
    • Impossibilitat de donar totes les dosis de llet materna.

 

La lactància mixta pot ser alternant o coincident

  1. Lactància materna alternant

    És el mètode que s’utilitza quan de manera excepcional alguna dosi no pot ser de llet materna, d’aquesta manera el nadó rep una dosi exclusivament de llet artificial i la següent de llet materna. 
     
  2. Lactància materna coincident

    És quan el nadó rep llet materna en primer lloc i a continuació llet artificial. Les recomanacions generals quan la mare no té prou llet són: 
    • Oferir el complement sempre després de donar el pit. Donar la llet artificial si després de mamar dels dos pits el nadó queda insatisfet. 
    • Començar per poca quantitat de suplement perquè torni a mamar al cap d’una o dues hores, tampoc ha de passar gana, però s’ha d’evitar que quedi massa tip. 
    • Fer control de pes i seguiment de la lactància materna durant almenys un mes. 
    • Practicar la compressió mamària: amb el nen al pit la mare estreny el pit per la base sense que li faci mal, quan es comprimeix surt llet i el nadó torna a succionar amb força quan sent que surt llet. 
    • Donar el complement si es pot de llet que s’hagi tret la mare i si no n’hi ha prou s’afegeix la de fórmula. És important l’entrenament de la mare en l’autoextracció
    • Mantenir la dosi nocturna de llet materna, ja que l’estímul sobre la producció de llet és més important durant la nit. 
    • Administrar preferiblement els primers dies amb got, ja que el nounat pot beure en got, cullereta o xeringa tot el suplement que accepti. Quan el nadó no guanya pes l’objectiu és l’augment ràpid de pes perquè incrementi la força i puguem retirar els suplements.

 
L’alimentació en la infància de 0 a 18 mesos / lactància artificial i mixta

p Llegir més...

Beneficis de la lactància materna
pP@)

 

La decisió d’alletar de manera natural, és a dir, de practicar la lactància materna s’ha de prendre abans del part, preferiblement durant la gestació. És fonamental, per poder prendre una decisió lliure, que la decisió sigui informada i és per això que durant les visites de control de l’embaràs i en els cursos d’educació maternal la llevadora dóna informació sobre els riscos de no alletar i els beneficis de la lactància materna. 

  1. Físics: 1.1 Per a la mare, 1.2 Per al nadó
  2. Psicològics: 2.1 Per a la mare, 2.2. Per al nadó
  3. Altres beneficis

 

1. Físics

 

1.1 Per a la mare

A curt termini

En el postpart immediat la llevadora vetlla per l’aplicació de principis que asseguren aquests beneficis com poden ser: lactància precoç i a demanda, posició correcta, contacte pell amb pell la primera hora després del naixement i contacte continu de la mare amb el nadó. 

  • Disminució de l’hemorràgia després del part i augment de la capacitat de contracció uterina: la succió per part del nadó activa l’alliberació d’oxitocina (l’hormona que afavoreix la contracció uterina, i d’aquesta manera disminueix el sagnat després del part). Aquestes contraccions se seguiran mantenint amb la lactància materna. Són els anomenats torçons (còlic uterí que es pot presentar repetidament els dies posteriors al part) i aconsegueixen la recuperació del to i la mida de l’úter. A partir del segon fill, les contraccions són molt més doloroses, ja que l’úter està més distés i es necessita més força per contreure’l. La lactància materna afavoreix que aquestes contraccions es produeixin i d’aquesta manera el cos es reguli abans. 
  • Prevenció de l’anèmia. Durant la lactància, en la majoria de dones no es produeix la menstruació (per bloqueig de l’ovulació). El fet que la mare estigui en amenorrea –és a dir, absència de menstruació– fa que hi hagi una disminució del sagnat, i consegüentment ajuda a prevenir o reduir l’anèmia.

 
A mitjà termini

  • Recuperació de la figura i del pes. La lactància materna afavoreix la recuperació de la figura i del pes d’abans de l’embaràs. Durant l’última etapa de la gestació, el cos de la dona acumula en forma de dipòsits part de les reserves que obté a partir de la dieta. Aquestes reserves seran les encarregades d’iniciar la formació de la llet. Tot i que una dona lactant pot incrementar la seva dieta en unes 600-700 kcal/dia, sabem que la dona que alleta crema més calories, fet que li permet recuperar més ràpidament la figura i el pes d’abans de l’embaràs. Una dona que alleta perd principalment i inicialment pes dels malucs i de la cintura. L’explicació científica a la combustió calòrica extra és la següent: la dona embarassada té una alteració en el metabolisme dels lípids (greixos), de manera que durant la gestació els greixos s’acumulen sobretot a nivell perifèric. Quan la dona alleta, es produeix una mobilització d’aquests greixos: disminueix la formació de greix a nivell perifèric i augmenta la formació de lípids (greixos) per a la llet.


A llarg termini

  • Menys risc d’osteoporosi, fractures de malucs i columna espinal. Com a benefici a llarg termini hi ha el relacionat amb el metabolisme del calci: durant la lactància se’n produeix més i el cos n’absorbeix més perquè pugui passar a la llet materna. 
  • Menys risc de càncer de mama. Hi ha evidència científica en relació amb el fet que les dones que donen el pit als seus fills, almenys durant 12 mesos, tenen una disminució de la probabilitat de tenir càncer de mama abans de la menopausa (fins a un 4,3 % de reducció). La teoria més destacada és que la dona lactant està menys exposada a les hormones anomenades estrògens. 
  • Menys risc de càncer d’ovari. Aquesta teoria es basa en la no ovulació en la majoria de dones durant el temps que s’està lactant (ja que no en totes les dones que lacten es produeix un efecte anovulatori). Una de les teories que donen suport a la patologia del càncer d’ovari és el fet que l’ovari estigui sotmès contínuament a l’ovulació. Aquest risc inferior de càncer d’ovari, igual que en el de mama, es referiria a períodes previs a la menopausa, ja que amb la menopausa els ovaris es mantenen sense activitat.

 

1.2 Per al nadó
  • Adaptació a la vida extrauterina. L’adaptació a la vida extrauterina a través del reajustament de les constants vitals del nounat és més ràpida si hi ha contacte amb la mare i s’inicia la lactància materna aviat (a partir dels primers 30-60 minuts de vida del nounat). S’estabilitza el patró respiratori, augmenta la glicèmia per l’aportació del calostre, disminueix l’acidosi i es regula la temperatura corporal.
  • Estimulació del nervi vague. Aquest nervi es prepara per rebre i dirigir la lactància materna, i amb la pràctica de la succió del pit matern s’estimula de manera precoç.

 

2. Psicològics

 

2.1 Per a la mare

A curt i mitjà termini

  • Disminució de l’estrès i per tant hi ha menys risc de depressió postpart. Quan el nadó succiona el pit provoca la secreció d’oxitocina per a l’ejecció de la llet. L’oxitocina és una hormona que actua a nivell neuronal i fisiològic com a antagonista de la reacció de lluita o fugida. Estimula la tranquil·litat i les conductes de criança. Al mercat hi ha tirallets, uns instruments que simulen el procés mecànic de succió. Són una bona eina quan la mare no pot alletar directament el nen. Tot i així, la lactància materna no és només aliment, té un fort component sensitiu que reforça l’estímul mecànic, i per establir una lactància materna és recomanable que la mare alleti directament el seu fill sempre que pugui. No cal que la succió sigui potent per gaudir d’aquests beneficis, de vegades només cal el contacte suau de la boca del nadó amb el pit, com passa amb els nens prematurs o ingressats per malaltia. No obstant això, l’ésser humà té una gran capacitat d’adaptabilitat i compensació, de manera que pot establir el vincle afectiu sense aquest estímul inicial. Amb tot, la lactància materna té un reconegut paper facilitador i és una eina d’ús freqüent per al tractament de l’estrès posttraumàtic a causa d’una mala experiència en el part. A les societats europees l’elecció per part de la mare d’un o altre tipus de lactància moltes vegades està fonamentada pel desig de gaudir de l’experiència emocional d’alletar. La lactància materna proporciona un contacte íntim únic i especial entre mare i fill. 

2.2 Per al nadó

A curt termini

  • Normalització de les hormones de l’estrès. Amb el contacte amb la mare i la lactància es normalitzen els nivells de les hormones de l’estrès (cortisol i noradrenalina), unes hormones que el nadó ha secretat durant el desenvolupament del part i a causa de l’estrès. 
  • Establiment de l’empremta. El procés d’empremta o estampació té lloc en el moment néixer, la cria té un patró innat de conducta de contacte amb la mare, i la mare d’acceptació i estima. La separació precoç dificulta l’establiment del vincle afectiu, de la mateixa manera que el contacte immediat i el començament de la lactància materna després del part afavoreixen aquest vincle. Igual que qualsevol altre mamífer superior, el nadó coneix la seva mare pel tacte i la boca. L’estímul sensorial que suposa la succió del pit matern provoca una resposta que ajuda a la recuperació de l’estrès natal del nadó. Calor, humitat, gust i, en resum, contacte pell a pell entre el cos de la mare i la boca del nen, que és la part més sensible i on té focalitzats tots els sentits en aquesta etapa de la seva vida. La succió del pit alimenta el nadó però també el relaxa, li proporciona plaer i li estimula els sentits: tacte, gust, olfacte i vista, ja que el mugró i l’arèola s’han enfosquit durant l’embaràs per afavorir el contrast amb la pell i estimular la vista del nen.


A llarg termini:

  • La lactància materna a demanda suposa un tipus de criança que anirà acompanyada d’un contacte físic continu i estret entre mare i fill. Tot i així, no s’ha d’oblidar que el vincle i la criança van més enllà de l’alimentació, i les mares, alletin o no, són capaces de donar l’estimació i la protecció necessàries per al desenvolupament del nen. Els experts en salut fan recomanacions sobre els beneficis de la llet materna, però alletar és un dret i una elecció. La contraindicació més important de la lactància materna és la manca de desig per part de la mare, de manera que s’han d’evitar els sentiments de culpa. Alletar sense voler fer-ho no té cap benefici. El respecte a la llibertat de la dona, però, no és contradictori amb el fet que els professionals han de promocionar la lactància materna, ja que és la forma més saludable d’alimentació de lactants i infants.

 

3. Altres beneficis

  • Estalvi econòmic. Es creu que una mare lactant pot arribar a estalviar al voltant d’uns 900 euros a l’any (càlcul aproximat basat en la despesa que pot suposar la lactància artificial). D’altra banda, habitualment els nadons alimentats amb llet materna es posen menys malalts, amb el consegüent estalvi en consultes, medicació, estada hospitalària i menys absentisme laboral dels progenitors.

 

 

p Llegir més...

Recomanacions institucionals
pP@)

  1. Deu passos per a una lactància materna satisfactòria.
  2. Metes de la Declaració d'Innocenti per al 1995.
  3. Conclusions de l'Assemblea Mundial de la Salut.
  4. Estratègia mundial per a l’alimentació del lactant i del nen petit.

 

1. Deu passos per a una lactància materna satisfactòria.

OMS i Unicef (1989, Ginebra). Text que suggereix una reorientació de les polítiques sanitàries dels diferents països: 

  1. Disposar d’una política per escrit relativa a la lactància materna que sistemàticament es posi en coneixement de tot el personal d’atenció de salut. 
  2. Capacitar tot el personal de salut de manera que estigui preparat per dur a terme aquesta política. 
  3. Informar totes les embarassades dels beneficis de la lactància materna i la manera de posar-la en pràctica. 
  4. Ajudar les mares a iniciar la lactància en els primers trenta minuts postpart. 
  5. Ensenyar a les mares la tècnica de la lactància i com mantenir-la. 
  6. Donar als nadons exclusivament llet materna. 
  7. Facilitar l’allotjament conjunt mare i fill durant les 24 hores del dia. 
  8. Fomentar la lactància materna a demanda. 
  9. No donar als infants llet de fórmula artificial ni xumets. 
  10. Fomentar l’establiment de grups de suport a la lactància materna.

   


2. Metes de la Declaració d’Innocenti per al 1995. Cimera Mundial de la Infància. 

  • Haver nomenat un coordinador nacional de lactància materna que estableixi un comitè nacional multisectorial de lactància materna integrat per representants de departaments governamentals, ONG i associacions de professionals de la salut. 
  • Garantir que tots els serveis de maternitat posin en pràctica els Deu passos per a una lactància materna satisfactòria (comunicat OMS-Unicef, 1989). 
  • Haver pres mesures per posar en pràctica els principis i els objectius de tots els articles del Codi Internacional de Comercialització de Succedanis de Llet Materna i les resolucions de l’Assemblea Mundial de la Salut en la seva totalitat. 
  • Aprovar lleis que protegeixin els drets de la lactància de les dones treballadores i estableixin mitjans per dur-los a la pràctica.

 


3. Conclusions de l’Assemblea Mundial de la Salut.Resolució 47.5 

  • Insistir en la conveniència de la lactància materna vers altres alternatives de l’alimentació per al lactant. 
  • Donar suport a les mares en la seva decisió d’alletar eliminant obstacles i prevenint dificultats. 
  • Formar tot el personal de la salut per a l’aplicació de la declaració conjunta de l’OMS i l’Unicef sobre alletament natural. 
  • Iniciar l’alimentació complementària als 6 mesos, mantenint la lactància materna. 
  • Eliminar les donacions gratuïtes o subvencionades de llet artificial o de productes relacionats del Codi Internacional. 
  • Donar suport a la lactància materna en situacions de catàstrofe i emergències, i evitar la distribució indiscriminada de succedanis de llet materna. 
  • Estimular l’avaluació nacional de les tendències i pràctiques en matèria de lactància materna. 
  • Vigilar les pràctiques d’alimentació als establiments sanitaris i a les llars. 
  • Demanar als governs que s’afegeixin a la IHAN (Iniciativa Hospital Amic dels Nens) i ajudar els que ho sol·licitin a posar-ho en pràctica. 
  • Reforçar la completa implementació del Codi Internacional de Comercialització de Succedanis de Llet Materna (CICSLM) i desenvolupar un marc que vigili la seva aplicació. 
  • Recollir dades sobre el creixement dels lactants alletats amb l’ajuda d’institucions científiques.

   


4. Estratègia mundial per a l’alimentació del lactant i del nen petit.

 

OMS-Unicef, Ginebra, 55a Assemblea de l’OMS, maig del 2002.


4.1 Descripció de les recomanacions 
  • Recomanar la lactància materna per a prematurs i nounats amb baix pes. 
  • Mantenir la lactància materna exclusiva durant sis mesos i complementada amb altres aliments fins almenys els dos anys de vida. 
  • Com a alternatives a la lactància materna, utilitzar llet extreta de la mateixa mare, llet de nodrissa o d’un banc de llet. Si no és possible cap d’aquestes llets, utilitzar llet artificial en tassa, perquè és més segura que el biberó. Oferir alimentació complementària adequada a base d’aliments locals. 
  • Oferir a les mares mitjans perquè aprenguin a donar el pit. 
  • Dissenyar plans de suport especials perquè les famílies en situacions difícils puguin seguir amb la lactància materna. 
  • Fomentar la lactància materna en catàstrofes i emergències, de manera que s’eviti la distribució innecessària i incontrolada de succedanis de llet materna. 
  • VIH: sospesar el risc de transmissió a través de la lactància materna amb el risc de mortalitat a causa de l’abandonament de la lactància materna. 
  • Donar un suport especial i prestar més atenció a: orfes, nens en família d’acollida, fills d’adolescents, mares amb discapacitat física o mental, problemes de drogoaddicció o alcoholisme o mares a la presó. 
  • Protegir les mares de la publicitat comercial. 
  • Dictar lleis que afavoreixin la continuació de la lactància materna després de la incorporació de la mare a la feina. 
  • Mantenir investigacions clíniques poblacionals sobre els factors de comportament de les mares lactants. 
  • Exigir que els aliments complementaris es comercialitzin segons les normes del Codex Alimentarius i aplicar en la seva totalitat el CICSLM. 
  • Permetre que les mares es quedin amb els seus fills hospitalitzats i puguin oferir als nadons alimentació adequada. 
  • Permetre que els nens lactants es puguin quedar amb les seves mares quan estiguin ingressades. 
  • Formar agents de salut que s’ocupin de la lactància materna en situacions ordinàries i en catàstrofes. 
  • Revisar els plans d’estudi d’universitats i escoles perquè incloguin la fisiologia i la tècnica de la lactància materna. 
  • Promoure el desenvolupament de grups de suport de mares o d’assessors especialitzats. 
  • Oferir la possibilitat que els grups de suport puguin participar en la planificació i la prestació de serveis.

 

 

4.2 Descripció dels riscos de l’alimentació amb llet artificial

A curt termini: 

  • L’adaptació intestinal és diferent, l’alimentació amb fórmula provoca un trànsit intestinal més lent (aproximadament d’unes tres hores, en comparació amb la lactància materna, que és d’una hora) i eliminació de meconi més lenta. L’absència d’hormones a la llet artificial (com la insulina o l’hormona del creixement) endarrereix la maduració de l’epiteli intestinal i el tancament de les unions intercel·lulars, cosa que afavoreix que passin a la circulació sistèmica (general) bacteris i antígens durant els primers dies de vida. És per això que els nadons alimentats amb fórmula són més susceptibles a les intoleràncies alimentàries (principalment a la llet de vaca), al còlic del lactant, al restrenyiment, al reflux gastroesofàgic i a l’hèrnia inguinal. 
  • Augment de la incidència i durada dels processos infecciosos. Com que l’alimentació amb fórmula no té factors que estimulin la immunitat del nadó, aquest presenta més incidència d’infeccions gastrointestinals, respiratòries, otitis mitjana aguda i otitis mitjana aguda recurrent, i infeccions d’orina, entre d’altres. Aquest augment de processos infecciosos pot derivar en un augment de les hospitalitzacions. 
  • Risc d’infecció per succedani contaminat. Els succedanis en pols que s’han de reconstituir amb aigua no són estèrils, per això exposen els nadons de risc (prematurs o malalts) a un risc més alt d’infecció. 
  • Risc més elevat de mortalitat neonatal, com la síndrome de la mort sobtada del lactant, que es produeix amb més incidència global en els nadons que no prenen lactància materna.


A mitjà i llarg termini: 

  • Possibilitat de presentar dificultats digestives o d’alimentació. La llet de fórmula no es modifica; en canvi, la llet materna varia segons la dieta de la mare, amb la qual cosa els nadons alimentats amb llet artificial poden tenir més dificultats d’adaptació a l’alimentació complementària. 
  • Possibles dificultats en el desenvolupament neurològic. En el nadó que no s’alimenta amb lactància materna s’observa una disminució d’àcid siàlic i d’àcid docosahexaenoic, components essencials per al correcte funcionament cerebral, en la substància gris del cervell i en la substància blanca cerebel·losa. També s’observa una maduració inferior a l’any de vida i un retard en l’adquisició dels valors adults de conducció nerviosa central i perifèrica. 
  • Certa relació amb l’obesitat. Estudis recents demostren que els nadons alimentats amb llet artificial presenten un 20 % més de risc de sobrepès i un 25 % més de risc d’obesitat respecte als alimentats amb llet materna. 
  • Increment en el risc de desenvolupar càncer. Un estudi dut a terme entre els anys 1966 i 2004 suggereix un increment en el risc de càncer infantil en els nadons no alimentats amb llet materna: 9 % per leucèmia limfoblàstica aguda, 24 % per limfoma de Hodgkin i 41 % per neuroblastoma. 
  • Disminució del risc de malalties autoimmunitàries. Com menys temps d’alletament matern, més risc de malaltia celíaca. Si la introducció del gluten en l’alimentació del nadó es produeix quan aquest ja no està sent alimentat per lactància materna, es duplica la possibilitat de tenir malaltia celíaca. 
  • Disminució del risc de malaltia inflamatòria intestinal. En famílies susceptibles, la introducció precoç de la llet de vaca i l’abandonament de la lactància materna augmenta el risc de desenvolupar diabetis mellitus de tipus 1 i 2. El risc és més alt com menys la lactància materna hi hagi i com més aviat s’introdueixin les proteïnes de llet de vaca. També hi ha augment d’artritis reumatoide juvenil i de malaltia tiroide autoimmunològica. 
  • Certa disminució del risc de malalties al·lèrgiques: els nadons alimentats amb llet artificial tenen més risc de desenvolupar dermatitis atòpica, sibilacions recurrents i asma. 
  • Relació amb alteracions en el vincle afectiu i el maltractament infantil. El contacte amb la mare durant la lactància i l’alliberació d’oxitocina a la sang afavoreixen sentiments de benestar i protecció, redueixen l’estrès i ajuden a establir un vincle afectiu mare-fill. En estudis de factors de risc de patir maltractament infantil, es va identificar amb més risc el fet de no haver estat alletat per la mare que el fet de ser fill de mare amb problemes socials (adolescent, pobra o alcohòlica).
p Llegir més...

12 Valoracions, valoració mitja 3,6 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 20/10/23 09:51h

Comentaris

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.