Infermera virtual.com

 

 

Crec que el seu rol serà complementar i superar els límits de l’atenció presencial afavorint un dels grans reptes de l’atenció sanitària, la continuïtat de les cures, facilitant al mateix temps el procés d’aprenentatge necessari perquè les persones puguin emancipar-se i ser més autònomes en el control i millora de la seva salut. Per un ciutadà consultar fonts de coneixements sobre salut comunes i consensuades, poder reforçar i compartir amb el seu entorn els consells de salut que el professional de la salut li ha recomanat (per exemple davant una malaltia crònica o d’un embaràs) o poder resoldre dubtes i alhora aportar coneixement i experiència a la comunitat, és un repte personal i és el gran repte de la salut mòbil. Tanmateix, el canvi i oportunitat que suposa tot plegat en la promoció de l’autonomia de les persones en la cura de la seva salut no aportarà tot el seu valor si no s’avança i supera l’enfoc tant patogènic del sistema sanitari actual, que es reprodueix a la xarxa. En aquest sentit veig la salut mòbil com una gran oportunitat per pensar en termes de salut i no de malaltia i per incorporar l’expertesa de les diferents disciplines de la salut més enllà de la mèdica. La salut mòbil té un gran potencial per a la promoció de la salut de les persones (tinguin o no una malaltia) ja que permet continuïtat, procés i participació, conceptes claus per parlar d’educació i canvi de conductes com per exemple davants els hàbits i estils de vida. Finalment si l’objectiu és un sistema de salut proactiu i no reactiu cal buscar respostes innovadores en educació per a la salut tant per millora de la qualitat de vida de les persones com per a la sostenibilitat del sistema sanitari. Des d’aquesta perspectiva la salut mòbil es perfila com un gran actiu per a la salut que necessita d’un canvi de mentalitat i de cultura davant del significat de l’entorn de la salut.  

 

 

En primer lloc crec que hi ha moltes oportunitats i aspectes a favor. Pensant en els obstacles perquè la salut mòbil adquireixi tot els seu potencial n’identificaria tres, el primer la necessitat de lideratge compartit des del punt de vista disciplinar i la igualtat d’oportunitats des de tots els sectors professionals fent visible l’expertesa de cadascú. En segon lloc la voluntat real de construir, compartir i créixer conjuntament pensant en la salut dels ciutadans, i no només en la malaltia del pacient, fet que comporta un canvi de mentalitat i no només novetats des del punt de vista tecnològic. I finalment tenir en compte que la globalització també afecta al sector de la salut mòbil i cal prendre consciència de que cal acompanyar i formar al professional de la salut (infermeres, metges, treballadors socials...) en tot el canvi que s’està vivint. En aquest sentit des d’Infermera virtual ja fa dos anys es va elaborar un pla de formació per acompanyar al professional en el concepte i potencial de eHealth i mhelath a través del qual i com a prioritat es treballa la resistència al canvi i la por. El moviment #Sherpas20 “Contra el Aislamiento digital” o la publicació de “el Manual de inmersión 2.0 para profesionales de la salud” d’@ChemaCepeda també són iniciatives en aquesta direcció. Cal però que avancem conjuntament i sumem expertesa i experiències per superar aquest obstacle que sense dubte és un dels grans reptes per a la plena implementació de la salut mòbil.