Infermera virtual.com

L’aportació que estem fent les infermeres i infermers, a través del COIB, és intentar capgirar l’enfocament, prioritzant la salut i no el risc de malaltia. Això ha fet que l’eix de salut del Pacte per la Infància tingui un enfocament salutogènic, passant a fixar l’atenció en allò que genera salut, més que en les limitacions i causes de malalties, a prioritzar els factors de protecció al davant dels factors de risc, així com la promoció de la salut per damunt de la prevenció. També abordem la salut des de la promoció d’un model comunitari i social, és a dir implicant els sistemes de salut, social i educatiu.

 

 

Quan parlem d’indicadors, per exemple, es me¬sura el percentatge d’infants i adolescents que s’inicien en el tabaquisme. Per què no mesuren aquells que decideixen no iniciar-se? Així podríem analitzar què és el que funciona i donem força a la decisió responsable i autònoma de l’adolescent, que ha decidit no començar a fumar.

 

Si vols tenir un sistema de salut actiu i proactiu i no reactiu cal enfocar-ho cap a factors protectors. És més costós treballar des de la promoció per a la salut, però econòmicament és més rentable. No s’inverteix en el sistema de salut perquè els polítics busquen efectes immediats i aquí els beneficis són a mig i llarg termini.

 

Ho haurien de fer molt més, no és suficient. Molt sovint com que quan es pensa en salut es pensa en malaltia no es té en compte que per garantir una bona atenció a la salut dels infants és essencial tenir en compte l’àmbit de l’escola, però també el lleure o d’altres espais educatius, com la família

 

 

Ja hem definit els tres objectius estratègics: millorar els sistemes de detecció precoç en la població per actuar en persones de risc, fent èmfasi en els factors de protecció; promocionar la salut des d’un a visió salutogènica a través d’un model comunitari i social i millorar l’atenció a infants i adolescents amb problemes de salut físics i/o mentals i les seves famílies. A partir d’aquí s’han definit mesures, ara s’estan analitzant els indicadors i es fixaran futures accions.

 

 

A banda de fixar aquest nou enfocament, des del COIB pensem que s’han de poder incloure nous hàbits d’estil de vida saludable, a banda de l’alimentació i l’activitat física. Per exemple, l’hàbit de reposar i dormir és importantíssim per abordar l’obesitat i el sobrepès infantil i garantir el rendiment acadèmic dels infants i, per tant, aquest factor s’hauria de poder mesurar i realitzar-ne un seguiment. Hi ha nens i adolescents que no dormen les hores i suficients i això després pot ser una font de problemes.

 

A l’escola, fins ara la Llei Orgànica del Sistema Educatiu ja preveia que l’educació per a la salut fos una assignatura transversal. Només ens queda posar-ho a la pràctica. Tenim els mestres i els professors i les infermeres, que hem de poder liderar aquesta acció educativa. L’educació per a la salut ha de començar des de petits, tenir continuïtat i implicar la família. Per tal que això sigui efectiu ha d’haver-hi suficients infermeres i recursos a l’atenció primària.

La promoció per a la salut no s’entén sense la participació de la persona, en aquest cas de l’infant i aquí les TIC són un molt bon canal de participació. Hi ha infermeres del programa Salut i Escola que treballen la salut amb els adolescents a través del Facebook i s’estan dissenyant aplicacions per a dispositius mòbils per treballar estils de vida saludable, adreçats a nens. Hem d’ajudar però als infants i adolescents a fer un bon ús dels dispositius mòbils.