• En països amb temperatura elevada o en èpoques d’estiu, beure molta aigua i/o líquids per evitar la deshidratació o cop de calor.

• Beure aigua envasada. 
• Evitar els glaçons si no es té la garantia que estan fets amb aigua potable. 
• Consumir refrescos o líquids envasats i assegurar-se que el tap està intacte o que el tancament és hermètic. 
• Prendre infusions com el té o el cafè, ja que cal bullir l’aigua per preparar-les. 
• Potabilitzar l’aigua quan no és potable, fent-la bullir durant 10 minuts. Si això no es pot fer, cal fer servir potabilitzadors preparats a base de clor i seguir les recomanacions del fabricant. L’aigua també es pot potabilitzar afegint-hi, per cada litre, de 2 a 4 gotes de lleixiu sense detergent o de 5 a 10 gotes de tintura de iode al 2 %. Després de fer servir un potabilitzador, cal esperar 30 minuts abans de beure l’aigua.

• Rentar-se les mans abans de menjar per tal de no contaminar els aliments. 
• Evitar els aliments en mal estat o que no hagin passat cap control sanitari.

• Consumir els aliments cuinats i acabats de fer, ja que l’efecte desinfectant del foc inactiva els possibles microorganismes. 
• Evitar consumir els aliments amb més possibilitats d’estar contaminats per microorganismes, com ara: 
  • les verdures crues i la fruita pelada; cal pelar-la un mateix o bé rentar-la amb aigua potable o potabilitzada; 
  • la carn, el peix i el marisc poc cuits; 
  • la llet i els derivats làctics casolans d’animals sense control sanitari; 
  • els productes de pastisseria i els gelats d’elaboració casolana; 
  • els aliments cuinats que han estat exposats a temperatures elevades durant un període llarg de temps. 
  • els aliments comprats a venedors ambulants o en parades al carrer, ja que les condicions higièniques solen ser més precàries en aquests contextos.

• Utilitzar roba de màniga llarga i colors clars, sobretot del capvespre fins a la matinada, ja que aquestes són les hores de màxima activitat de la majoria d’espècies de mosquits. 
• Evitar utilitzar perfums intensos i roba de colors foscos, ja que poden atreure els insectes. 
• Fer servir repel·lents d’insectes amb base de dietilnonamida (DEET) en concentracions d’entre el 30 % - 50 % per a adults; per als infants, hi ha productes amb una concentració més baixa de DEET i presentacions en forma de cremes. També hi ha repel·lents d’insectes amb base de productes naturals com ara l’eucaliptus. 
• En països o situacions climàtiques en què augmenta la suor a causa de la humitat elevada, repetir l’aplicació del repel·lent amb més freqüència (cada 3 o 4 hores), per tal de mantenir-ne l’efecte protector. 
• Si es fan activitats amb animals o en què hi ha d’haver animals a prop, com ara excursions a cavall, portar màniga llarga, pantalons llargs i calçat tancat per evitar el contacte amb les paparres.

• Fer servir una mosquitera per dormir, sobretot a la nit. És recomanable impregnar-la amb permetrina, una substància que allunya els mosquits. 
• Aplicar insecticida en esprai a l’habitació una estona abans d’anar a dormir. 
• Utilitzar espirals d’encens que desprenen una substància insecticida o bé aparells elèctrics amb pastilles repel·lents, sobretot durant la nit. 
• Evitar caminar descalç pel risc de ferides als peus o pel risc de contagi d’algunes malalties per contacte amb la pell. 
• Portar un calçat còmode i ventilat, però tancat, en viatges a zones amb risc de picades d’aràcnids o d’insectes. 
• En zones amb molts aràcnids que poden buscar refugi, espolsar la roba i el calçat abans de posar-se’l, sobretot al matí, i fer el mateix amb els llençols i o el sac de dormir abans de ficar-se al llit.

• En general, evitar el contacte amb tots els animals que no tinguin el control sanitari adequat, tant si són salvatges com si són domèstics. 
• Evitar el contacte amb animals domèstics desconeguts encara que semblin mansos. 
• Evitar acostar-se a animals grans amb cries, ja que podrien interpretar-ho com una amenaça i reaccionar de manera defensiva. 
• Evitar donar menjar a animals domèstics o ensinistrats, com ara micos.

• Portar sempre roba adequada a la temperatura del país o de la zona que es vol visitar. 
• Tenir a mà roba d’abric per protegir-se de les baixades brusques de temperatura en llocs amb fred intens o canvis de temperatura freqüents. 
• En països càlids o viatges durant l’època d’estiu: 
  • portar roba còmoda transpirable i de teixits naturals com el cotó o el lli; 
  • portar mitjons de teixits naturals que permetin la transpiració; 
  • dur un calçat còmode i adaptat a les condicions del viatge i el clima, per prevenir lesions a la pell del peu; 
  • evitar exposicions llargues al sol, sobretot a les hores centrals del dia; 
  • utilitzar crema de protecció solar alta amb una precaució especial en nens i en persones amb la pell delicada, per evitar cremades solars; 
  • posar-se ulleres de sol per protegir-se els ulls, i barret o mocadors al cap per evitar insolacions; 
  • prendre líquids en abundància, especialment aigua, per evitar la deshidratació; 
  • tenir una precaució especial amb els nens, que es poden deshidratar més ràpidament, la gent gran, que percep menys la set, les dones embarassades i les persones amb malalties cròniques.

                                                                                    Font: http://files.nireblog.com/blogs/mermelada/files/calor.gif
     

2. Altitud

En les zones amb una altitud superior als 2.500 metres, pot aparèixer l’anomenat mal d’altura, provocat per una reducció de la concentració d’oxigen a l’atmosfera i un ascens brusc que no dóna temps al cos per adaptar-se i aclimatar-se al canvi. Els símptomes solen aparèixer a partir d’1-6 hores després de l’arribada i els més habituals són el cansament davant de petits esforços, el mal de cap, les nàusees, els vòmits, l’anorèxia (pèrdua de gana) i l’insomni. No totes les persones pateixen els mateixos símptomes ni amb la mateixa intensitat. Cal que les persones amb problemes cardíacs o pulmonars parin una atenció especial als problemes respiratoris que poden aparèixer.

Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

• Programar un ascens gradual per afavorir l’adaptació del cos a l’altitud. 
• Evitar fer grans esforços físics, àpats copiosos i un consum excessiu d’alcohol els primers dies d’estada en aquestes zones. 
• Planificar les visites o les excursions més suaus per als primers dies, si l’ascens gradual no és possible.

• Aigua salada. Quan es fan activitats al mar o a l’oceà, es poden produir lesions accidentals per picades (de peix escorpí, per exemple), per contacte (com ara amb meduses), per mossegades (de pop, per exemple) o ferides (per contacte amb coralls, per exemple). Per això, cal seguir les mesures de prevenció següents: 
  • informar-se prèviament de les espècies marines perilloses i de les zones amb risc de lesions, com ara els esculls de corall; 
  • portar la protecció personal adequada a l’activitat que es vulgui fer, com ara una armilla salvavides per a la navegació a vela, un vestit de neoprè, guants i ulleres per activitats subaquàtiques, etc. 
  • protegir-se els peus amb un calçat adequat per caminar en zones amb pedres, esculls de coral o espècies marines que poden picar, com, per exemple, el peix aranya, per tal d’evitar picades o ferides.

• Aigua dolça. Quan es fan activitats en rius, llacs, estanys, basses o piscines clorades, es poden produir lesions accidentals per caigudes o relliscades o per picades d’insectes que habiten a les ribes, mossegades d’animals aquàtics o bé per contagi de fongs en el cas de piscines. Per això, cal seguir les mesures de prevenció següents: 
  • informar-se prèviament de l’estat del riu, del llac o de l’estany per saber si hi ha remolins o corrents i prevenir del perill d’ofegament; 
  • protegir-se els peus amb un calçat adequat per caminar en zones relliscoses o amb pedres per tal d’evitar caigudes o ferides als peus; 
  • portar la protecció personal adequada a l’activitat que es vulgui fer, com ara una armilla salvavides o un vestit de neoprè en activitats d’aventura en rius; 
  • portar xancletes, sobretot a les zones de dutxes de les piscines, pel risc de contagi de fongs als peus; 
  • evitar posar les mans sota l’aigua en forats naturals, pel perill de mossegades o picades d’animals aquàtics que s’hi puguin amagar.

• Aigua salada. Si es fan activitats al mar o a l’oceà en aquests països, cal mantenir totes les mesures de prevenció generals. 
• Aigua dolça. Quan es fan activitats en rius, llacs, estanys o basses en algun d’aquests països, hi ha el risc de contagi d’algunes malalties infeccioses (que és la manifestació clínica conseqüència d’una infecció provocada per un microorganisme, com ara bacteris, fongs, virus, etc.) o parasitàries (malaltia causada per paràsits). Per això, cal seguir les mesures de prevenció específiques següents: 
  • Evitar banyar-se en rius, llacs, estanys o basses, ja que impliquen el risc de contreure algunes malalties tant pel contacte de la pell amb l’aigua com per la ingestió d’aigua contaminada.

• Fer servir el preservatiu en les relacions sexuals no segures. 
• Assegurar-se del bon estat del preservatiu comprovant-ne la data de caducitat i la integritat de l’embolcall i vigilant que no hagi estat exposat a temperatures altes.

• nadons menors de set dies; 
• dones després de la 36a setmana d’embaràs o després de la 32a en cas d’embarassos múltiples; 
• dones fins a 7 dies després del part; 
• persones que hagin fet, durant dies, immersions subaquàtiques a més de 9 metres de profunditat 24 hores abans d’emprendre el viatge o que hagin fet un màxim de 2 hores d’immersió 12 hores abans; 
• persones que: 
  • hagin passat per intervencions de cirurgia o que tinguin lesions recents, sobretot a zona abdominal; 
  • tinguin infeccions nasals o d’orella, ja que dificulten l’adaptació als canvis en la pressió atmosfèrica durant l’enlairament i l’aterratge; 
  • tinguin un antecedent recent d'infart de miocardi, angina de pit o ictus; 
  • pateixin una malaltia respiratòria crònica greu i no estabilitzada, o dificultat respiratòria en repòs.

• Anar ajustant els horaris de descans i dels àpats a l’hora del país de destí, si és possible, dos o tres dies abans de la sortida. Si es viatja en direcció a l’est, es recomana anar a dormir una hora abans del que és habitual, mentre que, si es viatja en direcció a l’oest, convé fer-ho una hora més tard. Si no es pot seguir aquesta adaptació progressiva abans, es pot fer mentre es viatgi. D’aquesta manera, es poden reduir els efectes més freqüents del canvi horari. 
• Afavorir l’exposició a la llum diürna en arribar al país de destí, ja que millora l’adaptació del cos al nou horari. 
• Evitar el consum excessiu d’alcohol i de cafeïna, ja que pot induir a la somnolència o l’excitació i, per tant, destorbar l’adaptació al nou horari de descans.

• persones de més de 40 anys; 
• persones fumadores; 
• persones amb obesitat; 
• dones embarassades o que prenen anticonceptius; 
• persones amb: 
  • varius o problemes circulatoris a les cames; 
  • càncer o malalties hematològiques (malaltia relacionada amb el sistema sanguini) que afavoreixen l’aparició de trombosi; 
• persones amb antecedents de: 
  • trombosi o embolisme pulmonar o que tenen antecedents familiars amb el mateix problema de salut; 
  • traumatisme o cirurgia recent a les cames o l’abdomen.

• Dur mitges elàstiques o mitjons de compressió creixent, ja que afavoreixen el retorn venós de les cames i eviten l’estancament de la sang, de manera que disminueixen el risc d’aparició de coàguls; 
• Beure líquid en abundància, especialment, aigua, abans i durant el vol per mantenir una bona hidratació; 
• No beure alcohol durant el viatge. 
• Cada hora, caminar una mica pel passadís de l’avió. Si es viatja amb autobús o amb cotxe, es recomana aprofitar les parades per caminar una mica. 
• Fer petits exercicis des del seient, com estirar i aixecar les cames, moure els dits dels peus i els turmells. 
• Evitar encreuar les cames. 
• No dur roba ni mitjons ajustats ja que obstaculitzen el recorregut de la sang. 
• En el cas de persones amb factors de risc, consultar prèviament la infermera o el metge.

• assegurar-se que el vehicle compleix les normes mínimes de seguretat i les condicions de funcionament; 
• respectar les normes de trànsit universals i pròpies del país i informar-se de la necessitat de fer algun tràmit previ pel que fa al permís de conduir;
• portar casc protector si es va amb ciclomotor o motocicleta. 

• assegurar-se que el vehicle compleix les garanties mínimes de seguretat i les condicions de funcionament; 
• comprovar que el conductor estigui autoritzat i en condicions per conduir; 
• portar casc protector si es viatja al seient posterior d’un ciclomotor o d’una motocicleta. 

• mantenir una actitud d’alerta i anar pel carrer o per les carreteres seguint les normes de seguretat, ja que, en molts països, no es respecten les prioritats dels vianants, cosa que augmenta el risc d’accidents; 
• portar una llanterna i roba amb algun element fosforescent si es camina per zones amb poca il·luminació.

  
3. Viatjar amb vaixell

Aquest mitjà de transport pot comportar certs perills i riscos per a la salut.

Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen amb vaixell han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció:

• Anar amb calçat antilliscant per la coberta del vaixell per evitar possibles accidents. 
• En cas de tendència al mareig: 
  • en llocs tancats, evitar llegir o fer activitats que requereixin concentrar la vista; 
  • consumir aliments en poca quantitat i fàcils de digerir; 
  • mirar un punt fix o bé la línia de l’horitzó quan s’estigui a coberta; 
  • prendre, mitja hora abans d’embarcar, un medicament contra el mareig. 
• Seguir totes les normes de seguretat durant el viatge amb vaixell, i extremar-ne el compliment si fa mal temps. 
• Protegir-se la pell amb una crema amb factor de protecció solar elevat per evitar les cremades. 
• Portar roba d’abric i impermeable, encara que el recorregut sigui per zones càlides o en èpoques de calor, ja que, de nit, la baixada de la temperatura i la humitat elevada poden intensificar la sensació de fred. 
• Seguir els consells de salut o rebre les vacunes necessàries, segons el recorregut i les parades a ports de països amb situacions sanitàries diferents.

• Tenir una base de preparació física i haver planificat correctament l’activitat. 
• Contractar una assegurança que cobreixi les activitats esportives que es vulguin fer. 
• Informar-se prèviament de les condicions per fer aquestes activitats al país o la zona de destí, com ara la climatologia o la necessitat de permisos. 
• Seguir totes les normes de seguretat pròpies de l’activitat que es vulgui fer. 
• Seguir el procés d’aclimatació si es fa una ascensió d’alta muntanya.

• Tenir una base de preparació física i haver planificat correctament l’activitat. 
• Contractar una assegurança que cobreixi les activitats esportives que es volen fer. 
• Informar-se prèviament de les condicions per fer aquestes activitats al país o la zona de destí, com ara la climatologia o la necessitat de permisos. 
• Seguir totes les normes de seguretat pròpies de l’activitat a realitzar. 
• Pel risc de problemes per descompressió, no viatjar amb avió fins que hagin passat: 
  • 24 hores des de l’última immersió a més de 9 metres de profunditat i/o després d’haver realitzat aquesta activitat durant dies; 
  • 12 h després d’un màxim de 2 hores d’immersió.

Font: http://www.infanciasegura.es/img/botiquin_biti.jpg


Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

• Medicaments i material bàsic per a emergències: 
  • analgèsic/antitèrmic per al dolor o la febre; 
  • antiinflamatori per a dolors de més intensitat o inflamacions; 
  • antidiarreic per quan la diarrea no s’acompanyi de febre i sempre com a complement de la hidratació oral; 
  • sobres de rehidratació oral, que cal dissoldre en un litre d’aigua, en el cas de diarrees o vòmits (es poden preparar de manera casolana dissolent, en un litre d’aigua, sis culleradetes de sucre, una de sal, una de bicarbonat i suc de llimona); 
  • antihistamínic oral per a reaccions al·lèrgiques o picades d’insectes; 
  • medicaments per al mareig en viatges amb vaixell o per a les persones amb tendència al mareig en diferents mitjans de transport; 
  • material bàsic de cures (tiretes, gases, antisèptic per desinfectar ferides); 
  • termòmetre; 
  • repel·lents d’insectes; 
  • producte tòpic per a la pell, amb un component d’antihistamínic o amb amoníac, per reduir la picor de després de les picades; 
  • crema protectora solar. 
• En cas de patir una malaltia crònica o en altres situacions de salut especials: 
  • informe mèdic explicatiu en l’idioma del país de destí o dels països de trànsit; 
  • el doble de medicació, distribuïda en diferents llocs de l’equipatge, per si se’n perdés una part, en cas de seguir un tractament farmacològic. 
• En general, portar els medicaments o el material que la persona sàpiga utilitzar. 
• En el cas de viatjar en grup, portar una farmaciola única, amb una o més persones que se’n facin responsables. 
• Utilitzar els medicaments sempre seguint les recomanacions indicades en el prospecte específic corresponent.

• Després de la tornada d’un viatge a zones amb paludisme o malària, continuar el tractament preventiu corresponent (1 setmana o 4 setmanes, segons el medicament i la recomanació del metge o la infermera). 
• Consultar la infermera o el metge si durant el viatge o la tornada apareixen problemes de salut. 
• Si apareixen problemes de salut fins a 12 mesos després de tornar, recordar a la infermera o al metge els antecedents de viatge a un país en vies de desenvolupament.

• Viatgers que pertanyen a grups de risc: persones majors de 59 anys i persones amb malalties cròniques, ja que tenen més risc de patir complicacions. 
• Viatges a zones amb casos declarats de grip aviària, com ara algunes zones del sud-est asiàtic i la Xina. 
• Viatges a l’hivern: entre octubre i març, a l’hemisferi nord, i entre abril i setembre, a l’hemisferi sud.

1. Reaccions locals. Són dolor, inflamació, envermelliment, calor o nòduls al voltant de la zona de punció. Aquestes reaccions generalment duren només uns dies. Quan apareguin, s’han de seguir les recomanacions següents: 
   1. Aplicar fred a la zona: si s’aplica amb un producte congelat, com per exemple, glaçons, acumuladors congelats o una bossa de pèsols, cal cobrir la zona amb una tela per evitar el contacte directe amb la pell. 
   2. Prendre un antitèrmic o analgèsics com el paracetamol, si el dolor és intens. 
2. Reaccions generals. Són les que, generalment, afecten tot el cos: febre, dolor o malestar general. Quan apareguin, s’han de seguir les recomanacions següents: 
   1. Prendre un antitèrmic o analgèsics com el paracetamol, per a la febre o dolor generalitzat. 
   2. Si els símptomes no milloren o si s’agreugen, consultar a un professional sanitari.

14. Triple vírica (Xarampió, Rubèola i Parotiditis)

Aquestes malalties són de distribució mundial; es contagien per contacte amb persones malaltes. La vacuna és recomanable en persones no vacunades en la infància i especialment els nascuts entre 1966 i 1990 (anys en què les cobertures de vacunació infantil comencen a ser òptimes).

• Convé personalitzar les mesures de prevenció segons les característiques del viatge: la destinació, la durada, les condicions, l’època climàtica i les característiques de la persona.
• Cal seguir les mesures de prevenció de les picades de mosquit per evitar el contagi de la malaltia. 
• S’ha d’utilitzar el medicament preventiu (quimioprofilaxi antipalúdica) més adequat segons les característiques del viatge i les del viatger, segons les recomanacions personalitzades per una infermera o un metge expert. 
• Hi ha diferents medicaments preventius i la dosi varia segons el tipus de medicament: Uns s’administren amb dosis setmanals i uns altres, amb dosis diàries. Tots s’han de començar a prendre abans d’entrar en una zona de risc de paludisme o malària i s’han de continuar prenent durant l’estada i en sortir de la zona de risc de la malaltia.

• Cal rehidratar-se amb líquids. Es poden prendre sobres de rehidratació oral (per exemple, Sueroral©) dissolts amb aigua o preparar-los amb 1 litre d’aigua, 6 culleradetes de sucre, una mica de sal, una mica de bicarbonat i el suc de dues o tres llimones, i prendre’s el líquid a poc a poc i de manera continuada.
  
  
  
                                           Font: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/vacances/csvacviat5.htm#marca1
   
  
• Convé utilitzar un antidiarreic, seguint la pauta recomanada i només mentre durin les diarrees. 
• En el cas de diarrees amb febre, vòmits, femtes sanguinolentes, o de patir una diarrea més de dos o tres dies, convé consultar el metge o el centre sanitari.

• S’han de prendre, com a mínim, 1,5 litres de líquids al dia i, en països en què faci més calor, cal augmentar aquesta quantitat. 
• Convé menjar fruites i verdures, per l’aportament de fibres. 
• Es recomana fer massatges circulars suaus a la panxa en el sentit de les agulles del rellotge. 
• Es recomana prendre laxants, seguint les recomanacions d’un professional.

• S’ha de situar la persona en un lloc amb ombra i fresc. 
• Cal treure tota la roba a la persona i aplicar aigua freda a tot el cos i tovalloles mullades, amb aigua freda, al cap, les aixelles i les engonals, per afavorir la baixada de la temperatura corporal. 
• S’han de beure líquids (aigua o begudes isotòniques) de manera freqüent i amb petits glops; convé evitar els líquids gaire freds.

• S’ha de situar la persona en un lloc amb una temperatura temperada. 
• Cal treure la roba humida o mullada i cobrir la persona amb roba d’abric o mantes calentes. 
• Cal beure líquids calents de manera freqüent i amb petits glops. 
• S’ha d’evitar la ingesta d’alcohol, ja que afavoreix la baixada de la temperatura corporal per l’efecte de la vasodilatació.

• Convé fer banys amb aigua tèbia o temperada. 
• Cal aplicar tovalloles o compreses xopes d’aigua tèbia a la cara. 
• S’han de beure líquids abundants (aigua i sucs) per mantenir la hidratació. 
• Convé evitar l’excés d’abric, amb l’objectiu d’afavorir la baixada de la temperatura corporal. 
• Cal prendre algun antitèrmic per tractar la febre, com el paracetamol o l’àcid acetilsalicílic.

• Es recomana aplicar fred a la zona de la picada per reduir la inflamació i la picor. 
• Convé aplicar a la zona de la picada una solució de calamina o d’amoníac per reduir la picor. 
• S’ha d’evitar gratar la zona de la picada, per evitar el risc de provocar una ferida.

• S’han d’intentar retirar amb pinces les restes de la medusa, l’espina o la punxa del peix que ha provocat la reacció. És important no tocar l’espècie marina amb els dits. 
• Cal identificar l’espècie que ha provocat la reacció. 
• Convé no fregar la zona o tocar-la amb les mans. 
• En el cas de les picades de medusa, cal rentar la zona afectada amb aigua de mar, mai amb aigua dolça. 
• Es recomana aplicar fred a la zona afectada, per reduir la inflamació i la picor. 
• En el cas de picades d’espècies amb un verí perillós, com, per exemple, el peix aranya, és necessari anar a un centre hospitalari per rebre l’antídot adequat.

• És necessari rentar la ferida amb aigua i sabó, ja que són un desinfectant potent. 
• S’ha d’aplicar un antisèptic, com, per exemple, productes amb base de iode. 
• Si la ferida sagna, cal fer compressió a la zona amb gases o amb roba o tovalloles netes. 
• Convé tapar la ferida amb gases o apòsits.

1. Etapes del cicle vital
2. Viatjar en l'embaràs 
3. Viatjar i tenir un problema de salut crònic 
4. Persones amb discapacitat

• Beure líquids abundants en països o zones en què faci calor o hi hagi una humitat elevada, ja que els nens són més susceptibles a la deshidratació. 
• Controlar les condicions d’higiene i de salubritat dels líquids i aliments, a més, convé evitar els aliments crus, pel risc de diarrees i pel perill de deshidratació. 
• Tenir una cura especial amb les condicions climàtiques extremes: la calor i el fred intens i els canvis de temperatura habituals. Cal portar roba adequada: transpirable i de teixits naturals per a la calor i roba d’abric per al fred. 
• Portar un barret i protecció solar amb un factor alt, en zones o en èpoques de calor i amb sol, i també per a viatges a la platja o a la muntanya durant l’estiu, per evitar insolacions i cremades solars. 
• No és recomanable que el nen jugui amb animals, encara que siguin domèstics, ja que poden mossegar o transmetre algunes malalties.

• Els nens poden viatjar a partir de la setmana d’edat. 
• Durant l’enlairament i l’aterratge de l’avió, donar el pit o el biberó als lactants, per reduir o evitar les molèsties i el mal d’orella causats pels canvis de pressió en la cabina de l’avió. 
• Beure amb freqüència, ja que els nens són més susceptibles a la deshidratació.

• Utilitzar el seient de seguretat adaptat a l’edat i al pes del nen. 
• Graduar la temperatura del cotxe entre 20-22 ºC. 
• Posar un para-sol a les finestres per evitar el sol directe. 
• Fer parades freqüents durant els trajectes llargs. 
• Beure amb freqüència, ja que els nens són més susceptibles a la deshidratació. 
• Portar una joguina perquè el nen es distregui.

• Tenir el calendari de vacunes sistemàtiques infantils actualitzat. 
• Consultar, al centre de salut o a un centre de vacunacions internacionals, per valorar de forma individualitzada les vacunes necessàries segons les característiques del viatge i les característiques del nen que viatja. 
• Portar el carnet de vacunacions durant el viatge.

• Tenir precaució en els viatges a zones amb grans altituds i sense aclimatació prèvia. 
• Beure amb freqüència en viatges a països o zones amb temperatures elevades, ja que durant la vellesa s’és més susceptible a la deshidratació, perquè amb l’edat es redueix la sensació de set. 
• Programar el viatge de manera que hi hagi espais i temps suficient per al descans.

• Beure molts líquids, com a mínim dos litres al dia, en països o èpoques amb calor. 
• Mantenir una dieta equilibrada, sempre que les circumstàncies del viatge ho permetin. 
• Comprovar que els líquids i els aliments tenen garanties higièniques. 
• Si es viatja a zones amb grans altituds, cal fer sempre una aclimatació prèvia. 
• Fer els descansos que siguin necessaris. 
• Portar roba còmoda i calçat adequat a la temperatura del país i a les característiques del viatge. 
• Extremar les mesures de protecció contra les picades d’insectes per evitar el contagi d’algunes malalties. 
• Conèixer els recursos sanitaris disponibles del país de destí.

• Evitar els trajectes de llarga durada, les dones amb embarassos simples a partir de la setmana 36 i les dones amb embarassos múltiples a partir de la setmana 32 (pel risc de part), i durant els set dies posteriors al part. 
• A partir de la setmana 28, la majoria de companyies demanen un certificat signat per un professional de la salut, que certifiqui que la dona embarassada no ha presentat cap problema de salut fins aleshores i on consti la data estimada del part. 
• El risc d’exposició a radiacions atmosfèriques és molt baix tant per al fetus com per a la mare. 
• Les radiacions dels aparells electrònics dels aeroports no són lesives per al fetus. 
• El risc de patir tromboembolismes en una dona gestant sense cap problema de salut és molt baix, tot i això es recomana passejar cada dues hores, com a mínim, i fer exercicis circulatoris suaus. 
• Fer servir roba i calçat còmodes (roba ampla i calçat que es pugui treure amb facilitat); si el viatge és molt llarg, utilitzar mitges de compressió. 
• No hi ha cap normativa internacional per a la dona embarassada que viatja en avió, però cada companyia té les seves pròpies regles. Així, doncs, caldrà informar-se’n de abans de contractar el viatge.

• Portar sempre el cinturó de seguretat, tant si la dona embarassada condueix com si és l’acompanyant. Actualment, existeix un dispositiu homologat, no obligatori, anomenat BeSafe©, que fa passar el cinturó per sobre de l’abdomen per evitar traumatismes abdominals en cas de col·lisió. 
• Viatjar sempre amb roba còmoda que no estrenyi. 
• Fer parades de deu minuts cada dues hores en els recorreguts llargs. 
• No prendre medicació per al mareig, si el metge no ho autoritza. 
• Conduir de manera suau.

• El tren és un mitjà de transport ideal per a la dona embarassada, ja que s’hi pot passejar, relaxar-s’hi (perquè no s’ha d’estar pendent del trànsit), menjar, beure i anar al lavabo les vegades que convingui. 

• L’embaràs no suposa cap impediment per viatjar en vaixell, però cal conèixer la normativa específica de la companyia en què es viatgi. 
• Viatjar en vaixell durant el primer trimestre d’embaràs pot agreujar les nàusees i els vòmits típics d’aquest període.

• Abans del viatge, fer una visita prèvia, a la infermera o al metge, per tal d’assessorar-se de les possibles modificacions o adaptacions en el tractament de la malaltia durant el viatge. 
• Sempre que sigui possible, viatjar quan la malaltia estigui en una fase controlada, ja que els canvis d’horari, d’hàbits en l’alimentació i en el descans, els canvis en el clima o l’altitud, o els viatges freqüents, podrien provocar més alteracions a la persona. 
• Les persones amb problemes de salut com ara la diabetis, la dislipèmia (colesterol elevat) o la hipertensió arterial que, com a part del tractament, han de seguir uns hàbits d’alimentació específics, convé que els mantinguin durant tot el viatge. 
• Portar l’informe mèdic explicatiu del problema de salut crònic en l’idioma del país de destí o dels països de trànsit, per si és necessària l’assistència sanitària. 
• Si se segueix un tractament farmacològic, cal dur el doble de la medicació, distribuïda en diferents llocs de l’equipatge, per si se’n perd una part. 
• Conèixer el component genèric de la medicació, per poder aconseguir-ne en cas de necessitat. 
• Les persones amb al·lèrgies ambientals, com, per exemple, al pol·len, s’han d’informar de l’època estacional del país de destí. 
• Consultar prèviament la ubicació dels centres de salut o hospitals pròxims al lloc de destí.

• Portar l’informe mèdic explicatiu del problema de salut crònic en l’idioma del país de destí o dels països de trànsit, per presentar-lo en l’aeroport en els casos següents: 
  • quan, a l’equipatge de mà, s’hi duu medicació, material mèdic o xeringues i agulles. 
  • quan es duen dispositius metàl·lics, com, per exemple, una pròtesi artificial o un marcapassos, per evitar problemes o alteracions en el moment de passar pels escàners dels controls de seguretat.

• Organitzar i adaptar el viatge a les necessitats de cada persona en funció del tipus i del grau de discapacitat, per tal de poder gaudir-lo com la resta de viatgers. 
• Demanar informació a les companyies aèries, marítimes, de ferrocarrils o de transport per carretera, als aeroports, ports, estacions de tren o autobusos, sobre les ajudes tècniques o humanes per a persones amb discapacitat física i psíquica, amb l’objectiu de facilitar els desplaçaments en el lloc d’origen, de destí o durant el trànsit entre destinacions; també convé informar-se sobre les possibilitats d’un servei d’acompanyament. 
• Les persones que necessiten una cadira de rodes per moure’s s’han d’informar dels accessos adaptats en el país de destinació. 
• Les persones amb discapacitat psíquica han de portar una identificació en un lloc visible, perquè el tutor o la persona o entitat responsable les pugui localitzar si es perden.