• És preferible fer una respiració al més completa, àmplia, profunda i lenta possible, ja que produeix efectes beneficiosos a tots els nivells: com més poc a poc es respira, més lenta és la freqüència cardíaca, i la persona més tranquil·la i relaxada se sent. 
• Es recomana la ventilació diafragmàtica, ja que és el tipus de respiració que mobilitza més quantitat d’aire. 
• Allargar la fase d’expulsió de l’aire respecte a la d’inspiració afavoreix la relaxació. 
• Algunes creences, com que el fet d’aguantar la respiració quan es té singlot contribueix a eliminar-lo, són errònies. És més útil i saludable fer respiracions diafragmàtiques ben profundes.
• Algunes persones fan respiracions de predomini toràcic per dissimular un abdomen prominent, la qual cosa només contribueix a augmentar-lo, ja que no s’exercita la musculatura abdominal.
• Per tal de fer un intercanvi òptim de gasos a la sang i per millorar l’eliminació a la via respiratòria, cal mantenir una estona breu l’aire en els pulmons i aplicar el consell dels punts anteriors. 
• Es recomana fer exercicis respiratoris i intentar automatitzar-los i integrar-los a les activitats de la vida diària. 
• Respirar correctament pot ser un bon reequilibrador emocional i, per tant, un comportament que promou la salut. 
• És útil saber identificar els bloquejos respiratoris, ja que són manifestacions de bloquejos emocionals; reconèixer-los, per tant, pot servir per prevenir malalties. 
• S’ha de procurar anar sovint a indrets on es pugui respirar aire no contaminat. 
• Cal dur a terme exercicis respiratoris durant el preoperatori i el postoperatori: abans de la intervenció quirúrgica, per afavorir la relaxació i per disminuir la por i l’ansietat, i, després de l’operació, per ajudar a eliminar l’anestèsia i afavorir el benestar general.

• És important l’ambient del lloc on es menja: hi ha d’haver un mobiliari a mida, tant per a infants com per a adults, i els estris que s’utilitzen han de ser adequats. Menjar dret o mentre es camina no permet gaudir del menjar i dificulta la digestió. 
• Preferiblement, s’ha de menjar només quan es té gana i després d’haver paït l’ àpat anterior. Si es menja quan es té set i es beu quan es té gana, l’organisme pot patir diversos desequilibris. 
• Saltar-se àpats, menjar contínuament o fer un dinar lleuger i un sopar copiós, pot generar problemes de salut. Cal tenir en compte que els desajustos alimentaris, com ara menjar en excés per motius emocionals o no menjar per motius estètics o trastorns psicològics, són patologies només de l’espècie humana.
• També cal tenir en compte que saltar-se un àpat no evita engreixar-se, sinó tot el contrari, ja que el cos es defensa acumulant.  
• Durant els àpats s’ha de mastegar a un ritme moderat, ni massa ràpid ni massa lentament. A més a més, cal tenir en compte que, si es mastega amb amor, el gust dels aliments és més intens: la sensació del gust no s’origina en el menjar, sinó en l’experiència de la persona que menja. 
• Cal procurar que els líquids que bevem siguin saludables i, sobretot, que no continguin un excés de calories buides. L’aigua, els brous vegetals i les infusions són les millors begudes per quan només tenim set. 
• Cada persona té necessitats hídriques diferents en funció de la seva individualitat, salut i alimentació. Així, per exemple, no sempre és saludable beure grans quantitats d’aigua. 
• Prendre cafè o te amb l’estómac buit pot treure la sensació de gana, però també pot bloquejar la capacitat de digestió. També la pot bloquejar fer glops grans d’aigua just abans o després dels àpats. En canvi, mentre es menja, és recomanable prendre glops d’aigua petits per afavorir-la. 
• El més saludable és menjar productes autòctons, de temporada i poc manipulats, i cuinar productes frescos més que no consumir aliments congelats o precuinats. 
• És recomana cuinar i condimentar de manera saludable en estris i envasos que no contaminin. 
• Sempre que sigui possible, s’han de procurar evitar aliments que continguin additius i productes gaire refinats. És preferible consumir productes integrals.
• De vegades, es confonen els desitjos i les emocions amb les necessitats del cos. Un exemple d’això seria el cas d’una persona que menja xocolata i altres dolços quan se sent trista.
• En cas de malaltia aguda i, sobretot, de febre alta, es recomana no menjar proteïnes durant uns dies, seguir una dieta tova a base d’hidrats de carboni d’absorció lenta i hidratar-se amb begudes saludables per tal d’afavorir l’eliminació de toxines de l’organisme. 
• Els productes làctics són una font molt important de calci i d’altres nutrients necessaris, però no se n’han de consumir en excés, ja que, generalment, tendeixen a provocar mucositat en l’organisme humà. Per això, quan hi ha mucositats o quan es té tendència a tenir-ne no es recomana consumir productes làctics ni tampoc fruites àcides. També cal estar alerta amb possibles intoleràncies a aquests productes, perquè, de vegades, passen desapercebudes i poden generar malalties. 
• Quan alguna persona té símptomes com ara picors, nerviosisme, alteracions a la pell, alteracions digestives, mal humor, mal de cap, pèrdua o guany de pes sense motiu aparent, etc. sense objectivar cap patologia concreta, convindria estudiar la possibilitat que pateixi alguna sensibilitat alimentària desconeguda.

• De la mateixa manera que cada dia es menja, s’hauria de fer també activitat física suau, com, per exemple, caminar, repassar tots els recorreguts articulars possibles de manera simètrica i fer algun estirament, amb els exercicis de respiració adequats. 
• Cal mantenir el sistema musculoesquelètic en bones condicions, ja que les limitacions i els dolors articulars i de les parts toves interfereixen en la vida diària i afecten l’estat emocional. 
• Fer exercici molt sovint o de manera molt intensa no millora més la condició física, sinó que pot ser perjudicial. Cal tenir en compte, també, que l’exercici físic que fomenta la competitivitat no és el més adequat per mantenir un bon estat de salut. 
• Cal trobar l’equilibri adequat entre la potenciació, la relaxació i els estiraments musculars, i entre repòs i moviment. 
• Es recomana fer exercici en silenci o amb música relaxant i en espais amb l’aire al menys contaminat possible. Així, doncs, fer exercici en un entorn urbà contaminat no és la millor opció. 
• Quan es fa exercici, cal no oblidar mantenir una higiene correcta i fer prevenció postural. No tots els tipus d’exercici són bons per a tothom, així, doncs, cada persona ha de cercar la disciplina més adient per al seu organisme. 
   
  Activitat física
  

• Es recomana dormir a les fosques en una habitació al més silenciosa possible. El llit ha d’estar orientat amb el capçal cap al nord i no s’ha de situar ni a sobre de corrents subterranis ni a prop de xarxes elèctriques importants o altres fonts de contaminació electromagnètica. La roba de llit ha de ser al més lleugera i natural possible. I també és important que els colors de les parets de l’habitació, el mobiliari i les cortines siguin els més adequats. 
• Cal mantenir un ritme de son adequat d’acord amb el fotoperíode, que és el ritme llum/foscor que ve donat pel moviment de la terra al voltant del sol. 
• A l’estiu, es recomana fer la migdiada per compensar un fotoperíode llarg; en canvi, a l’hivern, a l’hora de la migdiada, s’ha de descansar però sense dormir. A més, cal tenir en compte que les migdiades llargues no són saludables i engreixen. 
• És més important dormir durant la nit que el nombre d'hores de son. Si no és possible, és preferible dormir abans de dinar i no després, per evitar que la persona se senti pesada. 
• S’ha d’evitar consumir productes que continguin estimulants per mantenir la vigília, com algunes begudes amb cafeïna, guaranà o alguns fàrmacs, si no és quelcom imprescindible, perquè desgasten l’energia no renovable de la persona. 
• S’ha de tenir en compte que cada persona té uns requeriments i unes característiques de son diferents, en funció de la seva tipologia. 
• El son és un hàbit que s’educa i s’adquireix des de la primera etapa de la vida. Per això, és molt important respectar unes condicions mínimes de foscor i silenci i ensenyar a gaudir del repòs, perquè tant infants com adults tinguin un son reparador.

• No s’ha d’ignorar l’estímul d’orinar o de defecar quan se’n tenen ganes. Respectar el ritme del cos ajudarà la persona a evitar problemes renals, com, per exemple, les infeccions d’orina, i a mantenir el to muscular adequat dels budells. 
• Cal evitar l’ús de desodorants que bloquegen la producció de suor. La suor és un dels sistemes d’eliminació d’aigua que té també les funcions de regular la temperatura corporal i mantenir la flora de la pell i l’elasticitat. Les diferències en la quantitat i l’olor de la suor depenen del tipus d’alimentació, de la temperatura ambient, dels líquids ingerits i de la tipologia de cada persona. 
• S’ha de vigilar que hi hagi una relació de coherència entre la ingesta de líquids i la seva eliminació a través de l’orina. La quantitat d’orina depèn dels líquids ingerits, de la dieta, de la temperatura ambiental, de l’estat mental, de les condicions físiques i tipologia de la persona. Cal tenir present que els diürètics no aprimen. Per tant, forçar l’eliminació de líquids per aprimar-se no és ni operatiu ni saludable.
• Cal respectar el ritme deposicional de cada persona, tot i que l’evacuació hauria de ser diària i, preferiblement, al matí. Les característiques de les femtes també depenen de les diferències individuals esmentades. 
• S’ha de tenir present que qualsevol producte amb finalitat laxant que irriti la mucosa intestinal, com, per exemple, les fulles de senet, resulta nociu. Si es pren fibra com a laxant, cal acompanyar-la amb líquids per evitar l’obstrucció del trànsit. 
• Cal tenir en compte que expressar emocions també és una forma d’eliminació, ja que, d’aquesta manera, s’alliberen tensions d’origen divers i es restaura, en part, l’equilibri energètic. 
• S’ha de considerar la respiració com una altra via d’eliminació, ja que una espiració profunda i sostinguda serveix per desbloquejar emocions i tensions. A més, l’espiració també és una via de sortida de l’aire que respirem (del biòxid de carboni i d’alguns tòxics) i de líquids.

  
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
     Eliminar

• La meditació és molt important, perquè calma la ment, la nodreix, purifica el sistema nerviós i proporciona coneixement, serenitat i alegria a un nivell més profund. Per tant, és una de les tècniques que proporciona la pau interior i la serenitat necessàries per enfrontar-se al món actual. La ment només es pot rejovenir en silenci, quan hi ha una absència completa de pensament i d’inquietud. 
• Es recomana practicar tècniques de respiració, de relaxació, ioga i tai-txi, ja que proporcionen calma mental.
• S’han de practicar disciplines que aquieten la ment, com les que es proposen en els dos punts anteriors, perquè promouen la capacitat de la persona d’estar alerta i de reaccionar ràpidament i adequada a qualsevol situació que la pugui perjudicar. 
• Conèixer ja és prevenció. Per tant, sempre que s’esdevingui una situació nova o hi hagi un canvi important en la vida, cal cercar tota la informació possible per promoure la salut i prevenir la malaltia en la nova situació, ja sigui per un canvi d’habitatge, de feina o de parella, per exemple. 
• Els adults que tenen cura d’infants han de conèixer els perills més freqüents d’aquesta etapa per poder-los prevenir de riscos específics. 
   Infància / factors i conductes de risc
  

• S’ha de considerar i respectar la distància personal en la interacció personal, que varia segons la relació de proximitat i la cultura. 
• Cal dialogar respectant el torn de paraula. Hi ha un ritme òptim emissor/receptor en els diàlegs, que s’aprèn durant el període de lactància, amb els intervals entre succions, el ritme amb què es produeixen aquestes succions i amb la intercomunicació mare-nadó o nadó-alimentador. 
• Durant una conversa cal estar al 100%: s’ha d’escoltar l’interlocutor per ser escoltat, mirar-lo atentament i percebre tot allò que va més enllà de les paraules. 
• Cal adequar el llenguatge corporal i gestual al llenguatge verbal per aconseguir una coherència en la comunicació. Dir les coses de manera agradable és més saludable per a tothom. 
• També s’ha de tenir present que qui riu més no és més alegre, ni qui parla més no és més simpàtic. Per tenir una bona salut mental, és important respectar el silenci i la textura emocional ambiental.
• L’expressió verbal i gestual dels sentiments, de les preocupacions, etc. és, també, una forma d’eliminació molt important per fer higiene mental i de l’esperit; per tant, aquestes expressions no s’ha de reprimir. No acceptar la tristesa, fer veure que s’està content o dissimular els sentiments desgasta inútilment l’energia i, a la llarga, passa factura. 
• Fer tertúlia fa salut. L’ésser humà és gregari i social, és a dir, necessita el contacte amb altres éssers humans. Comunicar-se no vol dir només parlar per transmetre informació, per sol·licitar quelcom o per saludar; les persones es comuniquen per plaer, com si fos una activitat lúdica. 
• Quan es visita una persona malalta, cal evitar les converses sobre les malalties dels altres. El malalt és el protagonista i minimitzar-ne el patiment no l’ajuda.
• La llibertat de cadascú acaba on comença la dels altres. Per tant, cal respectar els espais on es coincideix amb altres persones. S’entén com a espai el físic i material, però també l’ideari mental i el sentiment anímic més íntims que, encara que menys tangibles, cada persona viu també com un espai en el qual es necessita respecte.

• Cal tenir sempre en compte que la feina és un mitjà per viure, no és la vida. Cal trobar un equilibri entre el temps que dediquem a la feina i el temps per a les tasques personals, perquè també hi hagi espai per estar amb la família i els amics.
• Així, és important trobar un estat d’equilibri, il·lustrat per la frase següent: “Primer l’obligació i després la devoció”. Les obligacions d’una persona no tenen relació només amb la seva productivitat social (tasques laborals), sinó també amb si mateixa. Fer la feina amb amor no significa addicció al treball. Tot i així, també és cert que no tothom té la mateixa escala de valors i cal respectar-ho.
• En la mesura que sigui possible, es recomana que hi hagi una certa coherència entre la feina i la ideologia i les habilitats naturals de la persona. S’aconsella treballar en alguna cosa en què la persona pugui gaudir. 
• És important que l’ambient de treball, tant el factor humà com el físic (la temperatura, la llum o el soroll), sigui saludable i adequat. D’aquesta manera, s’aconsegueix un rendiment més bo, una major satisfacció personal i mantenir un estat de salut òptim. 
• S’ha de tenir present que l’objectiu de les persones no és només gaudir del cos i dels sentits, sinó també controlar les emocions negatives, com l’ira, l’enveja, la gelosia o la por, i reforçar emocions nobles, com l’amor, la compassió, el perdó o la veritat. 
• Cal aconseguir un equilibri entre gaudir en companyia i no perdre l’espai individual. L’espai personal individual és molt necessari per a l’harmonia de la persona i per adaptar-se a qualsevol mitjà social. 
• És molt important educar els més petits en el plaer de la feina ben feta, la disciplina per aconseguir-la i l’autorespecte per procurar-se un descans i un lleure òptims.
• Per divertir-se no és necessari fer grans ni coses ni molt cares. Les diversions més grans del món són gratuïtes. Les coses més senzilles poden produir els plaers més grans.

• “No només serveixen per quan s’està poc malalt o per quan ja no hi ha res a fer”. Malauradament, el seu desconeixement fa que les persones que sovint les utilitzen estiguin en el segon supòsit. O que només s’hi recorri en situacions banals. La realitat és que són una potent eina preventiva, molt efectives en les disfuncions integrals de la persona i sempre de gran ajuda fins i tot quan les teràpies més convencionals ja no tenen resposta. 
• “Són placebos i funcionen per suggestió”. Si fos així no serien tan eficients en nens, per exemple. L’efecte placebo (o efecte de suggestió) existeix en tots els estudis mèdics i farmacològics que s’han dut a terme. De fet, es considera que entrar a formar part d’un estudi farmacològic ja millora la simptomatologia de la malaltia. Però tenim una base científica que demostra els efectes dels tractaments que s’apliquen de la mateixa manera que hi ha explicacions sobre els tractaments de la medicina convencional. 
• “No hi ha cap motiu perquè triguin més a fer efecte”. Depèn del cas poden ser d’efecte tan o més ràpid que les utilitzades per la medicina oficial. Però com que es busca la causa més profunda de la malaltia i el seu autèntic sanejament, sovint els tractaments es mantenen encara que desapareguin els símptomes inicials. Segueixen el procés que marca l’estat de la persona, no un protocol preestablert. 
• “Cal tenir en compte la seva possible toxicitat”. Tant en la medicina convencional com en la naturista hi podem trobar remeis tòxics. En tots dos contextos de tractament la innocuïtat i l’eficàcia dependran de l’ús que en facin els professionals. Pensar que els tractaments naturals no tenen cap interacció amb els fàrmacs és un error amb possibles conseqüències negatives. 
• “Cal tenir en compte que poden interaccionar amb altres tractaments”. La majoria de remeis que es recomanen des de les teràpies naturals i complementàries tenen el seu origen en les plantes i poden interaccionar amb els fàrmacs convencionals. És important informar la infermera i/o el metge si s’està prenent algun remei amb plantes o altres productes, per evitar efectes indesitjables. 
• “Poden tenir efectes secundaris”. Las teràpies complementàries, com les convencionals, poden tenir efectes secundaris, de vegades derivats d’un mal ús. A més, en el cas de les teràpies naturals i complementàries sovint es confonen “crisis curatives” amb efectes secundaris. Aquestes “crisis curatives” signifiquen la posada en marxa d’eliminacions de toxines per vies fisiològiques, durant les quals es poden presentar, per exemple, mucositats o erupcions, que remetran espontàniament i amb un resultat favorable per a la salut de la persona. 
• “Cal valorar si són més cares o no”. En realitat són productes molt més barats que els fàrmacs convencionals. La diferència és que no estan subvencionats encara pel sistema sanitari oficial, ni es produeixen a la mateixa gran escala que aquests fàrmacs (entre altres motius). D’altra banda, si aquestes teràpies s’utilitzessin fent prevenció segurament es necessitarien menys sovint, ja que hi hauria menys malaltia. 
• “Més enllà de dir que són coses de curanderisme”. Com s’explica en la història d’aquestes teràpies, per bé que són tan antigues com la humanitat, cada vegada més han estat i estan sent investigades. Avui, de la majoria, es pot demostrar quin és el seu mecanisme d’acció així com analitzar-ne els components.