Radioteràpia, activitats de la vida diària

Radioteràpia:

autor/a
José Antonio Antón Pérez
Infermer

José Antonio Antón Pérez

Infermer.

Infermer assistencial del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Institut Català d’Oncologia, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Diplomat universitari en infermeria (EU Vall d’Hebron, 1993). Postgrau en infermeria oncològica. (Institut Català d’Oncologia, 2003). Coordinador del mòdul de radioteràpia del Màster d’Infermeria Radiològica (UB, IL-3), en què participa també com a tutor i autor de part dels continguts, (2010).

Contacte

Jacinto Fernández González
Infermer

Jacinto Fernández González

Infermer.
Cap de Servei d’Infermeria del Servei d’Oncologia Radioteràpica de d’Institut Català d’Oncologia, a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Diplomat universitari en infermeria (UB, 1990). Postgrau en infermeria oncològica (Institut Català d’Oncologia, 2003). Professor del cursos Cures d’infermeria en el servei de radioteràpia, Sinologia i patologia mamària, i Cures d’infermeria en càncer de pròstata.

cerrar

Contacte

Equip revisor
Carmen Fernández Ferrín
Infermera

Carmen Fernández Ferrín

Infermera.

	Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles. Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona.
Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.

Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

Gisel Fontanet Cornudella
Infermera i Educadora social

Gisel Fontanet Cornudella

Infermera i Educadora social.

	Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut. És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura. És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.

És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera.

Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.

És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Contacte

Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera

Mª Teresa Luis Rodrigo

Infermera.

	Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques. Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.

Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

traductor/a
Roser Castells Baró
Traductora

Roser Castells Baró

Traductora.

	Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Contacte

Respirar Evitar perills i prevenir riscs Menjar i beure Comunicar-se i interaccionar socialment Moure's i mantenir una postura corporal correcta Treballar i divertir-se Reposar i dormir Tòpics i conductes errònies Eliminar

Respirar

Compartir

Una bona funció respiratòria ajuda, en gran mesura, a tolerar millor el tractament. Deixar de fumar resulta imprescindible des del punt de vista del control de la situació de salut.

És important seguir alguns consells que ajudaran a millorar aspectes de la respiració, tant si la zona a tractar amb radioteràpia inclou els pulmons com si no els inclou.

Confort ambiental. S’ha de procurar un ambient tranquil i relaxat i dedicar temps a activitats com llegir, escoltar música, etc.
Seguretat ambiental. S’han d’evitar ambients potencialment perjudicials per a la salut, per exemple, carregats de fum.
Energia. Durant l’administració del tractament de radioteràpia la persona es pot sentir més cansada. Es tracta d’una resposta normal del cos davant l’esforç de reposició cel·lular que ha de realitzar. És important diferenciar aquest cansament de la sensació d’ofec que pot aparèixer amb els esforços petits.
Líquids. Beure almenys un litre i mig d’aigua al dia és un hàbit saludable que millora la respiració, sobretot en el cas infeccions poc importants, ja que ajuda a expectorar.
La respiració durant el tractament. Durant les sessions de radioteràpia, no s’ha de contenir la respiració: s’aconsella, sempre que es pugui, respirar de forma regular i tranquil·la, sense inspiracions o expiracions profundes. Mantenir una respiració constant és molt important per administrar correctament la radioteràpia en algunes circumstàncies; en els tractaments que s’administren amb la respiració sincronitzada, el professional de la salut que aplica el tractament indicarà com s’ha de respirar.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

llegir més... Plegar...

Menjar i beure

Compartir

Una bona alimentació és molt important per a molts aspectes del tractament del càncer i també per tolerar millor la radioteràpia, ja que millora la vitalitat, l’estat d’ànim i les defenses de la persona, un fet imprescindible per evitar les infeccions oportunistes.

Durant el tractament, el cos, com a resposta de l’organisme que s’intenta guarir, gasta més energia, per això, és important consumir suficients calories i proteïnes. A més, l’alimentació durant la radioteràpia ha de controlar l’aparició de molèsties o efectes secundaris al tractament que dificulten una bona nutrició de la persona, com ara:

Alteració de la deglució. Segons la zona de tractament, poden aparèixer molèsties en ingerir, per la inflamació de la mucosa de l’esòfag i/o de la boca. En aquest cas, s’aconsella seguir una nutrició amb aliments de textura tova i evitar els que puguin irritar (alcohol, menjars picants, etc.).

Quan els problemes de deglució són importants, fins al punt de comprometre l’alimentació mínima necessària que permet continuar amb el tractament, s’ha de col·locar una sonda des del nas fins a l’estómac.
Alteració de la salivació. El tractament afecta les glàndules salivals amb alteracions en la quantitat i en la viscositat de la saliva, fet que comporta canvis importants en la masticació. Per pal·liar aquesta alteració s’aconsella glopejar aigua bicarbonatada o camamilla després de cada menjada, beure aigua a glopets i llepar gel i caramels sense sucre.
Alteració del gust. La inclusió de les papil·les gustatives en la zona de tractament en provoca la inflamació i altera la percepció dels gustos; els més afectats són l’amarg i l’àcid.

Les alteracions de la deglució, de la salivació i del gust se solen presentar habitualment de manera conjunta, per la qual cosa augmenten les dificultats per mantenir una nutrició adequada.
Nàusees i vòmits. Les irradiacions a la zona de l’estómac, de l’intestí, del còlon i d’algunes parts del cervell poden provocar l’aparició de nàusees i de vòmits. En aquest cas, s’aconsella ingerir aliments de digestió fàcil com ara pa torrat, gelatina i suc de poma.
Diarrea. Les irradiacions a la zona abdominal, a l’estómac i a la pelvis poden provocar diarrea. En aquest cas, s’aconsella beure molts líquids i menjar amb freqüència quantitats petites d’aliments de digestió fàcil i amb pocs residus.

En cas de diarrea intensa, es recomana ingerir aliments com ara plàtans, arròs, puré de poma i pa torrat.

En general i tenint en compte aquestes alteracions, és important seguir les recomanacions específiques d’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic.

En el cas que no hi hagi molèsties o alteracions relacionades amb la nutrició, es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

llegir més... Plegar...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta

Compartir

Mantenir un nivell d’activitat moderada ajuda la persona que rep el tractament a millorar l’estat d’ànim, a reduir la sensació de fatiga i, en definitiva, a augmentar el benestar.

Per preparar i administrar correctament la radioteràpia, convé seguir els consells dels professionals. S’ha de tenir en compte que, mentre es rep el tractament, es pot respirar normalment, però és necessari romandre immòbil.

Es recomana:

Fomentar l’exercici moderat. Convé planificar i aprofitar la part del dia en què la persona que rep el tractament té un nivell d’energia més alt. Aquest moment habitualment coincideix amb les primeres hores, tot i que això depèn de cada persona.

S’ha de tenir en compte que el trasllat diari a l’hospital de referència on es rep el tractament condicionarà en gran mesura l’activitat diària. Per això, convé planificar un període de descans després de sotmetre’s a la sessió de radioteràpia i fer aquelles activitats que vinguin de gust a la persona abans o després del tractament.
Prevenir el risc de caigudes i lesions. En alguns casos, és hi pot haver un descens de la capacitat de mobilitat, tant pel tractament de radioteràpia com per la malaltia.

La radioteràpia aplicada al cervell pot provocar alteracions en l’equilibri, que limiten les possibilitats de deambulació.

Quan la finalitat de la radioteràpia és reduir el risc de fractures i/o el dolor de determinades lesions, l’equip de salut aconsella reduir la mobilitat i adoptar una postura correcta. L’activitat habitual es pot reprendre després del tractament, una vegada comprovada l’efectivitat.
Practicar exercicis de control muscular i de mobilitat articular. Es recomana fer exercicis per millorar la mobilitat articular i, en casos de mobilitat limitada, moure regularment les extremitats, de manera voluntària o passiva -amb l’ajuda d’una altra persona.

S’aconsella consultar l’equip de salut sobre quines activitats són les més adequades en cada cas.
Escollir la millor alternativa per al trasllat a l’hospital. Moltes persones es desplacen al centre hospitalari, per realitzar el tractament, de manera autònoma i sense necessitat d’ajuda. Això no obstant, a les persones que presenten dificultats de mobilitat, se’ls pot proporcionar un mitjà de transport per anar a les sessions diàriament.

L’equip de salut ha de valorar de forma personalitzada la capacitat conducció de vehicles mentre es duu a terme el tractament.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

llegir més... Plegar...

Reposar i dormir

Compartir

Sentir un estat de preocupació més acusat forma part del procés d’adaptació normal a la malaltia, la qual cosa, de vegades, es tradueix en una alteració del son, amb interrupcions freqüents i amb un descens de les hores que s’empren per dormir.

La persona sotmesa a un tractament de radioteràpia sol patir canvis en el nivell d’energia habitual, per això, i amb la finalitat de millorar els períodes de descans i de son, s’han de seguir els consells de l’equip de salut. Així, doncs, per al benestar general de la persona i per millorar la capacitat de portar el tractament i la qualitat de vida és important controlar la fatiga -la sensació de cansament, de debilitat, manca d’energia i/o esgotament.

Per tot això, la persona que rep tractament ha de planificar la seva activitat diària respectant dos principis bàsics:

Obtenir ajuda d’amics i familiars, o de l’assistència que presten diferents institucions, en les tasques quotidianes que requereixen més energies, com anar a comprar, netejar, etc.
Dedicar-se temps a un mateix per realitzar activitats que li resultin agradables.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

llegir més... Plegar...

Eliminar

Compartir

L’aplicació de radioteràpia a la zona pelviana pot provocar molèsties.

Eliminació intestinal

Els efectes més habituals del tractament són els canvis en la freqüència i en la consistència de les femtes -és a dir, l’aparició de diarrea o de restrenyiment.

Eliminació urinària

La irradiació de la bufeta urinària també pot provocar molèsties. Els efectes més comuns del tractament són la urgència miccional, l’augment de la freqüència urinària, coïssor en orinar i nicturia. En alguns casos, pot aparèixer hematúria (sang a l’orina), la qual cosa requerirà un control més estricte per part de l’equip de salut.

Per pal·liar o millorar els problemes d’eliminació intestinal i urinària, s’aconsella, de forma general:

Beure d’un litre i mig a dos litres d’aigua al dia, sempre que no hi hagi cap contraindicació mèdica.
Adaptar l’alimentació en funció dels canvis que es vagin produint.

En els cas d’irradiació de la bufeta, a fi de facilitar l’aplicació de la radioteràpia, s’aconsella orinar abans de les sessions, d’aquesta forma s’aconsegueix una mida reduïda i similar de la zona a tractar cada vegada que s’aplica el tractament.

En els casos d’irradiació de la pròstata, a causa de la seva situació anatòmica (davant del recte i sota la bufeta urinària), s’aconsella evacuar dues hores abans del tractament i beure aigua en els moments previs a la sessió per mantenir la bufeta plena.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

llegir més... Plegar...

Evitar perills i prevenir riscs

Compartir

Durant el tractament és important seguir els consells de l’equip de salut sobre seguretat, que tenen com a objectiu:

Ensenyar hàbits i mesures de protecció per prevenir els efectes secundaris de la radioteràpia.
Conèixer els aspectes de la radioteràpia que són importants per a una administració segura del tractament:

Control de la pell

A la zona que s’estigui tractant, hi poden aparèixer irritacions, semblants a les cremades del sol, o en pot caure els cabells o el borrissol.

Per prevenir o minimitzar les lesions de la pell s’aconsella:

Dur a terme la higiene habitual amb aigua i sabó neutre.
Assecar bé la pell, sense fregar-la, amb atenció especial a les zones amb plecs.
Evitar l’ús de productes que irritin, com ara locions i colònies.
Afaitar-se amb una maquineta elèctrica, per prevenir els talls i les ferides.
Mantenir la pell ben hidratada; consultar amb l’equip de salut sobre el tipus de crema més idònia.

També s’han d’aplicar mesures preventives davant les possibles agressions ambientals que pot patir la pell, especialment la de la zona de tractament, segons els hàbits de cada persona.

Mantenir la pell protegida del sol, evitant-ne l’exposició, sobretot, durant les hores de més insolació amb mocadors o barrets de protecció.
En els casos en què el tractament provoca alopècia, es poden fer servir perruques per protegir-se del sol. Aquesta mesura també es pot emprar per millorar l’aspecte, tot i que la caiguda dels cabells és temporal.
No fer servir peces gaire ajustades que puguin provocar friccions o pressionar la pell en excés.
No col·locar tiretes o altres tires adhesives a la zona de tractament.

Control de l’alimentació

Si el tub digestiu està inclòs en la zona de tractament, les mucoses poden veure-se’n alterades com a conseqüència de la radioteràpia.

Convé seguir una alimentació equilibrada que garanteixi una aportació correcta de nutrients; en alguns casos pot ser necessari adaptar l’alimentació a cada tipus de trastorn.

En qualsevol cas, convé evitar aquells aliments que irritin el tub digestiu, com els menjars picants o amb moltes espècies i l’alcohol. També es recomana no prendre aliments molt calents, sinó tebis o a temperatura ambient.

Com a norma general, és important beure, com a mínim, un litre i mig d’aigua al dia.

Control d’infeccions

Evitar, sempre que sigui possible, les aglomeracions o les reunions molt nombroses i els ambients potencialment perjudicials per a la salut, per exemple, carregats de fum.

Control de riscos de la radioteràpia

Mentre s’aplica el tractament, és molt important que la persona romangui immòbil. També cal tenir en compte que per rebre correctament la radioteràpia, se solen fer uns tatuatges a la pell de la zona a tractar; aquestes marques són permanents. És possible que el professional que duu a terme la radioteràpia, pinti altres marques amb retoladors de colors, no permanents, que han de mantenir-se intactes el temps que duri el tractament.

Qualsevol altra observació que tingui a veure amb l’administració segura de la radioteràpia, serà indicada, en cada cas, pels professionals que duen a terme el tractament.

Control de la medicació habitual que pren la persona

La radioteràpia no interfereix amb la medicació habitual que pren la persona.

El tractament de radioteràpia generalment es fa sobre zones reduïdes i molt localitzades. Els efectes secundaris que es produeixen són locals i relacionats directament amb la zona de tractament i, per tant, no requereixen, habitualment, la suspensió de la medicació que pren la persona.

No obstant això, en moltes ocasions el tractament de radioteràpia s’administra de manera conjunta amb altres tractaments oncològics, principalment quimioteràpia. També es pot administrar sobre àrees més extenses. En els dos casos, això pot requerir ajustos o la suspensió d’alguna medicació. Per aquest motiu, l’equip de salut estarà informat de la medicació que pren la persona i d’aquells tractaments alternatius que pugui estar fent, amb la finalitat d’evitar interaccions amb el tractament oncològic.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

llegir més... Plegar...

Comunicar-se i interaccionar socialment

Compartir

Les relacions socials i familiars, en la mesura del possible, no s’han de veure afectades durant el tractament.
- La radioteràpia externa s’administra a través d’una màquina (accelerador lineal o bomba de cobalt) i només actua en el moment del tractament. En cap cas deixa rastres de radioactivitat que puguin afectar terceres persones.
- La radioteràpia interna o braquiteràpia suposa la col·locació dins de l’organisme d’algun tipus de material radioactiu. Això comporta l’aïllament físic de la persona en una habitació d’hospital, tot i que se solen admetre visites restringides, segons les normes de seguretat de la institució, de les que se n’exclouen nens i dones embarassades. En qualsevol cas, és convenient seguir les indicacions de l’equip de salut de l’entitat.
  
  Un cop acabat el tractament, la persona podrà reprendre les relacions socials i familiars amb normalitat.
L’activitat laboral exerceix un efecte positiu sobre l’estat d’ànim de la persona i s’ha de mantenir, de forma moderada, sempre que millori la sensació de benestar.
Les relacions sexuals normalment no es veuen afectades pels efectes del tractament, tret de la sensació de cansament. Això no obstant, en els casos de radioteràpia aplicada a la zona pelviana, poden aparèixer molèsties locals.

Els aspectes emocionals poden fer disminuir la libido. Aquesta circumstància s’ha de compartir amb la parella i s’ha de consultar qualsevol dubte o problema amb l’equip de salut.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

llegir més... Plegar...

Treballar i divertir-se

Compartir

L’administració de radioteràpia, a pesar que en algunes persones només produeix unes molèsties mínimes, de vegades comporta efectes secundaris que interfereixen amb el desenvolupament habitual de les activitats diàries.

Els tractaments de radioteràpia interna o braquiteràpia solen ser més curts, però resulta difícil mantenir l’activitat laboral i social mentre duren.

Quant al tractament de radioteràpia externa, que es pot realitzar de manera ambulatòria, es recomana tenir en compte els següents consells:

Activitat laboral

Durant la radioteràpia, la persona es pot sentir cansada, dèbil o amb manca d’energia, sobretot en les fases finals del tractament. Per això, es recomana descansar unes hores després de la sessió i dosificar l’energia.

Com que aquest tipus de tractament presenta poques molèsties per a la persona, l’activitat laboral es podrà dur a terme de la manera habitual, sempre que tingui un efecte positiu en l’estat d’ànim, que es respectin els consells de l’equip de salut i que el nivell d’energia requerit per realitzar aquesta activitat sigui l’adequat en cada moment.

Activitats d’oci i diversió

S’han de tenir en compte dues idees durant el tractament i un temps després d’haver-se acabat:

Dedicar-se temps a un mateix per realitzar les activitats que siguin més agradables, en el moment del dia en què la persona se senti més descansada.
Obtenir ajuda d’amics i familiars, o de l’assistència que presten diferents institucions, en les tasques quotidianes que requereixen més energies, com anar a comprar, netejar, etc.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

llegir més... Plegar...

Tòpics i conductes errònies

Compartir

La radioteràpia no només s’administra quan no hi ha cap altra opció o quan ja no hi ha res a fer
La radioteràpia és un tractament efectiu i la majoria de vegades s’empra com a mètode únic; encara que, de vegades, es combina amb altres tractaments per augmentar les possibilitats de curació i evitar una altra aparició de la malaltia.

Hi ha casos en què la finalitat de la radioteràpia no és guarir, sinó controlar símptomes, com el dolor, que produeixen malestar a la persona malalta.

La radioteràpia no crema
El principi d’actuació de la radioteràpia és destruir cèl·lules canceroses i preservar les sanes. Per tant, l’efectivitat resideix en la capacitat concentrar l’energia a la zona a tractar, i un dels efectes secundaris més habituals és l’envermelliment de la pell de la zona de tractament, com si fos una cremada solar.


La persona que rep tractament no és radioactiva
L’administració de radioteràpia externa en cap cas converteix la persona en radioactiva. Una cop acabat el tractament, la persona pot desenvolupar les activitats de relació habituals, sense cap risc ni per a ella ni per a les persones de l’entorn.

La radioteràpia interna o braquiteràpia, en canvi, suposa la introducció d’un element radioactiu dins de la persona. En aquest cas s’establiran mesures de seguretat i de protecció, com l’aïllament físic de la persona i la restricció de visites, quan sigui necessari.


No s’ha de confondre la radioteràpia externa amb les proves diagnòstiques i els tractaments que es porten a terme en medicina nuclear. En aquest tipus de proves, sí que s’introdueix un isòtop radioactiu dins de la persona, encara que generalment d’una vida molt curta (unes poques hores). En aquests casos convé seguir les indicacions i els consells de l’equip de salut que treballen en aquest tipus d’instal·lacions.

El tractament no s’administra en diversos dies a causa de l’organització laboral dels professionals. És necessari que hi hagi dies de descans entre les sessions
La radioteràpia s’administra de manera fraccionada amb l’objectiu d’establir períodes de descans que permetin la recuperació de les cèl·lules no canceroses. La radioteràpia no actua de manera immediata sinó de forma perllongada en el temps, fins i tot en els períodes de descans pautats i un cop acabat el tractament.

llegir més... Plegar...

Darrera actualització: 08/11/2011