Analgèsics, activitats de la vida diària

Analgèsics:

autor/a
Alfredo Serrano Ruiz
Infermer

Alfredo Serrano Ruiz

Infermer.
Infermer de l’Hospital Universitari Puerta De Hierro Majadahonda, Madrid. Investigador principal d’un projecte multicèntric finançat pel Fons d’Investigació Sanitària de l’Institut de Salut Carlos III. Investigador col·laborador d’un projecte finançat per la Fundació d’Investigació de l’Hospital Universitari Puerta de Hierro Majadahonda. Té experiència com a investigador col·laborador en més de vint assajos clínics internacionals.

cerrar

Contacte

Equip revisor
Carmen Fernández Ferrín
Infermera

Carmen Fernández Ferrín

Infermera.

	Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles. Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona.
Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.

Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

Gisel Fontanet Cornudella
Infermera i Educadora social

Gisel Fontanet Cornudella

Infermera i Educadora social.

	Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut. És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura. És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.

És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera.

Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.

És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Contacte

Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera

Mª Teresa Luis Rodrigo

Infermera.

	Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques. Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.

Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

traductor/a
Roser Castells Baró
Traductora

Roser Castells Baró

Traductora.

	Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Contacte

Respirar Evitar perills i prevenir riscs Menjar i beure Comunicar-se i interaccionar socialment Moure's i mantenir una postura corporal correcta Treballar i divertir-se Reposar i dormir Tòpics i conductes errònies Eliminar

Respirar

Compartir

En contra del que digui l’opinió general, és realment difícil que els opioides causin dificultats per respirar quan s’utilitzen per tractar el dolor crònic. El dolor en si mateix és capaç de contrarestar aquest efecte.

Per tractar el dolor, a més dels fàrmacs, és important aprendre a millorar la respiració. Una tècnica respiratòria correcta pot fer que el dolor s’atenuï, és per això que la persona que té dolor pot aprendre algunes tècniques específiques.

Per fer-ho és aconsellable tenir en compte:

Els consells específics pel que fa a respirar

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

llegir més... Plegar...

Menjar i beure

Compartir

El dolor és capaç de disminuir la gana, per aquest motiu els medicaments que eliminin el dolor podran ajudar la persona a recuperar-la totalment o parcialment.

De vegades el mateix medicament pot influir en la sensació de gana a causa d’algun dels seus efectes secundaris, com ara les nàusees o els vòmits. Habitualment aquests efectes secundaris només es presenten a l’inici del tractament, però en qualsevol cas hi ha fàrmacs capaços d’eliminar-los. A més dels fàrmacs per pal·liar les nàusees, hi ha d’altres medicaments i complements dietètics que potencien la gana.

Existeixen a més algunes mesures higièniques que la persona pot posar en marxa per atenuar la pèrdua de gana, les nàusees o la sequedat de boca que provoquen alguns medicaments.

Per fer-ho és aconsellable tenir en compte:

Els consells específics sobre menjar i beure

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

llegir més... Plegar...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta

Compartir

El dolor fa que la persona que el pateix es mantingui quieta la major part del temps i adopti una postura antiàlgica, que no és més que la postura en què se sent menys el dolor. Per exemple, en els dolors abdominals la postura antiàlgica s’adopta en posició fetal, és a dir, ajagut i amb els genolls flexionats sobre el pit. És important que els fàrmacs analgèsics es prenguin en la dosi necessària perquè la persona pugui començar a fer una activitat física adaptada a la seva situació. L’activitat física no tan sols ajudarà a evitar que els músculs i les articulacions recuperin la mobilitat i s’eviti la pèrdua de massa muscular, sinó que també contribuirà a atenuar el dolor i a afavorir el descans i el son.

Per fer-ho és aconsellable tenir en compte:

Els consells específics sobre moure’s i mantenir una postura corporal correcta

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

llegir més... Plegar...

Reposar i dormir

Compartir

L’insomni, sobretot en el dolor crònic, s’ha d’abordar de forma enèrgica, ja que la falta de descans fa que disminueixi el llindar del dolor (intensitat mínima d’un estímul que desperta la sensació de dolor). La disminució del llindar del dolor fa que la persona percebi el dolor amb un estímul menor, que a més incrementa l’ansietat, evita que la persona conciliï el son i entri així en un cercle viciós. L’estreta relació entre el dolor i el descans fa que una persona que descansa i dorm bé tingui menys dolor que una que no ho fa. Hi ha fàrmacs que afavoreixen el son i la relaxació muscular. A més existeixen algunes mesures que la persona pot prendre per afavorir el descans.

Per fer-ho és aconsellable tenir en compte:

Els consells específics sobre reposar i dormir

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

llegir més... Plegar...

Eliminar

Compartir

Alguns analgèsics poden causar restrenyiment al reduir els moviments de l’intestí, que faciliten la formació i expulsió de femta de consistència normal. Com que el restrenyiment és comú amb l’ús d’opioides, és convenient posar en marxa de manera preventiva una sèrie de mesures higièniques i dietètiques des del moment en què s’inicia el consum d’aquests fàrmacs i mantenir-les fins que s’acabi el tractament amb opioides. A més hi ha fàrmacs molt útils per atenuar o eliminar el restrenyiment que causen els opioides.

Per fer-ho és aconsellable tenir en compte:

Els consells específics sobre eliminar

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

llegir més... Plegar...

Evitar perills i prevenir riscs

Compartir

En contra de l’opinió general, l’ús de morfina o de fàrmacs opioides no té per què suposar un risc per a la persona que els pren. La dosi, la freqüència d’administració, així com la forma de prendre’ls (oral, intravenós, etc.) s’ha de decidir en funció de cada persona, de la situació en què es trobi, i segons el nivell de dolor que experimenti. La prescripció individualitzada i la cura i l’atenció de l’equip de salut fan que el risc que apareguin efectes secundaris es redueixi. En qualsevol cas, els efectes secundaris d’aquests fàrmacs es poden minimitzar o tractar si se’n modifiquen les dosis, es canvia d’analgèsic o s’administren altres medicaments.

El perill més gran per a la persona que té dolor no és que es presentin efectes secundaris derivats de l’ús d’analgèsics, sinó que precisament aquests apareguin per continuar vivint amb dolor. Són indubtablement fortes les conseqüències negatives que té per a la persona viure amb el dolor davant dels possibles efectes secundaris dels analgèsics, és per això que la prioritat serà sempre abordar-lo des de la major quantitat de fronts possibles, entre els quals sens dubte té un paper important el tractament farmacològic, però no és l’única opció disponible. Actualment hi ha una gran quantitat de fàrmacs que ajuden a atenuar i fins i tot a eliminar el dolor, i són molt poques les situacions en què s’esgotin les opcions terapèutiques. A més, són de consideració especial totes les mesures que es poden portar a terme per controlar la situació de salut de la persona i que poden repercutir de forma positiva en atenuar-li el dolor.

Per fer-ho és aconsellable tenir en compte:

Els consells específics sobre evitar perills i prevenir riscos

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscos

llegir més... Plegar...

Comunicar-se i interaccionar socialment

Compartir

L’ús de fàrmacs opioides pot suposar un augment de la somnolència, que impedeix mantenir una vida social similar a la que es tenia. És molt important ajustar la dosi del fàrmac a la situació de cada persona, o el que s’anomena “individualitzar la dosis”. Així, en el tractament del dolor s’ha de posar a un costat d’una balança la intensitat del dolor que té una persona i a l’altre la limitació que es pot tenir a causa de l’ús d’una dosi que anul·er complet aquest dolor. És possible que la persona, juntament amb l’equip de salut, decideixi limitar aquest control del dolor (per exemple, al 80% en comptes del 100%) a canvi de poder realitzar les activitats de la seva vida diària de la forma habitual sense tenir algunes limitacions causades pels fàrmacs.

Per fer-ho és aconsellable tenir en compte:

Els consells específics sobre comunicar-se i interactuar socialment

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interactuar socialment

llegir més... Plegar...

Treballar i divertir-se

Compartir

El dolor pot ser l’origen d’un abandonament lent de les activitats laborals o recreatives de la persona que el pateix, entre d’altres repercussions personals, familiars i socials que s’han de tenir en compte. L’objectiu del tractament en aquest cas és el de permetre que la persona recuperi en la mesura que es pugui la seva activitat habitual. De vegades la dosi necessària per controlar el dolor provoca efectes adversos com ara sedació o somnolència, que tampoc permeten treballar o divertir-se. És en aquests casos quan s’ha d’extremar l’ajustament i individualització de les dosis, amb l’objectiu de permetre aquestes activitats encara que sigui a costa de no eliminar del tot el dolor. En aquest joc d’ajust, qui sens dubte té l’última paraula és la persona que té el dolor, i cal considerar totes les accions que permetin un control millor de la seva situació de salut.

Per fer-ho és aconsellable tenir en compte:

Els consells específics sobre treballar i divertir-se

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

llegir més... Plegar...

Tòpics i conductes errònies

Compartir

Cada persona demana un tractament individualitzat.
No hi ha ni dosis ni durades de tractament estandarditzades. Cada persona percep el dolor d’una manera diferent i, per tant, demana fàrmacs, dosis, vies i freqüències d’administració particulars i adaptades a les seves activitats diàries.

El dolor s’ha d’abordar com més aviat millor.
Endarrerir l’inici del tractament no fa que hi hagi un control millor. No prendre analgèsics quan apareix el dolor per “reservar-los” per quan el dolor sigui més intens, no tan sols no és útil sinó que dificulta el control del dolor. Sempre és millor tractar el dolor quan és lleu i amb una dosi baixa serà suficient per reduir-lo o eliminar-lo. Quan tingui una intensitat elevada demanarà una dosi superior per obtenir el mateix (o menor) efecte analgèsic.

Els analgèsics opioides no anul·len la personalitat de les persones que els consumeixen. Els efectes adversos no van més enllà d’un cert grau de sedació i de somnolència que desapareixen un cop s’hagi ajustat la dosi.

Les persones que prenen opioides no es converteixen en addictes.
Res més lluny de la realitat. Els opioides són analgèsics potents que milloren la qualitat de vida de la persona que té dolor. Un cop la causa del dolor desapareix, la retirada de l’opioide no suposa cap problema, sempre que es faci de manera esglaonada.

La morfina la pot prendre qualsevol persona que tingui dolor intens, no només les persones que estan agonitzant.
Hi ha la creença que l’ús de morfina es reserva només per a persones la malaltia dels quals no hi ha cap tractament o que estiguin en els últims moments de la seva vida. Lamentablement aquest ús pot ser veritat en alguns casos, però no perquè la morfina s’hagi d’utilitzar únicament en els moments finals de la vida de la persona o perquè tingui efectes secundaris intolerables, sinó perquè encara es reserva erròniament en molts casos per a aquests moments, quan és molt més eficaç en el tractament del dolor en altres fases. Els opioides, entre els quals hi ha la morfina, són molt útils en el tractament del dolor en una gran quantitat de situacions que no tenen cap relació amb malalties incurables ni amb fases terminals.

L’ús de la morfina en les dosis que la persona demana per controlar el dolor no provoca depressió respiratòria ni una disminució significativa de la funció pulmonar. En el cas dels analgèsics opioides, com amb qualsevol altre medicament, s’ha de mantenir un equilibri entre els efectes beneficiosos que es persegueixen (en aquest cas el control del dolor) i el control dels possibles efectes adversos.

llegir més... Plegar...

Darrera actualització: 15/07/2011