Alimentació i malaltia inflamatòria intestinal:
L'alimentació en la fase activa de la malaltia L’alimentació en la fase de remissió de la malaltia Alimentació, MII i altres situacions de vida Alimentació, MII i altres problemes de salut Confecció d’un menú

L'alimentació en la fase activa de la malaltia
Imprimir
Compartir

Per tractar la malaltia i mantenir un òptim estat de salut és de vital importància una alimentació saludable i adaptada a cada persona. Encara que es donin pautes alimentàries generals, cal insistir que s’han d’adaptar a la fase en què estigui la malaltia i la manera com la visqui cada persona. Es parla de fase activa quan apareix un brot, que pot ser d’intensitat lleu, moderada o severa en funció de la simptomatologia que presenti. 

Davant d’un brot, es recomana aplicar primer mesures dietètiques, que en funció de la intensitat del brot seran:

1. L'alimentació en el brot agut, 2. L'alimentació en el brot moderat, 3. L'alimentació en el brot lleu.
 
1. L'alimentació en el brot agut Davant un brot agut, el més freqüent és que n’hi hagi prou seguint una dieta (alimentació oral). Però de vegades és necessari aportar nutrients al tub digestiu a través d’una sonda (nutrició enteral) o per via sanguínia (nutrició parenteral). 

 
1. Dieta oral 

Indicacions 
  • Quan el brot de la malaltia és sever i la via oral es tolera bé o no està contraindicada. 
  • Després d’un ingrés hospitalari per complicacions de la mateixa malaltia.
 
Característiques de la dieta

Hiperproteica. Les persones que en situació de brot tenen pèrdues de sang en les femtes i febre, necessiten augmentar la dosis d’aliments rics en proteïnes (carn, peix, ous i altres). Per aquest fet cal incloure com a mínim en els 3 àpats principals aliments proteics com peix blanc, carns magres, postres de soja o clara d’ou.

Hipercalòrica. Les necessitats energètiques diàries en la fase activa de la malaltia són més elevades que en situació de remissió, a causa de l’estrès psicològic o quirúrgic o de les possibles infecciones. Cal fer un mínim de 3 àpats principals, més 1 ingesta a mig matí, una altre a mitja tarda, i afegir-hi un ressopó, si fos necessari. La suma dels 5-6 àpats diaris ajudarà a aportar les calories diàries necessàries.

Hipolipídica. Greixos com l’oli d’oliva i els aliments grassos tenen un efecte lubricant sobre el budell i faciliten les deposicions. Davant d’un brot agut en què les deposicions són molt abundants, s’ha de reduir l’aportació de tota mena de greixos per evitar un excés de deposicions. Per aquest motiu, cal reduir la dosi d’oli d’oliva a 1 cullerada sopera al dia. I no introduir altres aliments rics en greix, sobretot aliments rics en greix saturat com els embotits o carns grasses, que facilitarien la inflamació de l’organisme i, per tant, també del tub digestiu.

De baix contingut en fibra. En el brot agut les deposicions diarreiques són abundants. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en fibra, sobretot fibra insoluble, com els cereals integrals, que tenen efecte laxant. Sí que es podrà ingerir petites quantitats de fibra soluble, que retarda el ritme de les deposicions, com la pastanaga, la poma cuita i el codonyat

Hidratant. A conseqüència de les deposicions diarreiques es perd molta aigua, que cal reposar amb la ingesta de begudes com: aigua, l’aigua resultant de bullir arròs, infusions astringents com el te i sèrum oral.

De fàcil digestió. Les MII produeixen l’alteració del tub digestiu i s’ha de procurar estimular-lo el mínim possible. Per tant, caldrà aportar aliments de fàcil digestió com el peix blanc, la compota de poma i l’arròs blanc cuit, entre d’altres.

Antiinflamatòria. Les MII es caracteritzen per la inflamació del tub digestiu. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) amb efecte proinflamatori sobre l’organisme.

Cuinada extremant les mesures higièniques. Les MII provoquen una baixada important del sistema defensiu del cos. Per aquest motiu, cal tenir més cura en la higiene a l’hora de cuinar, ja que l’organisme no estaria preparat per afrontar una possible intoxicació fruit d’una incorrecta manipulació dels aliments. Cal seguir tot una sèrie de normes per evitar-ho: 

Alimentació saludable / la manipulació d’aliments
L’olla de pressió és un sistema de cocció molt indicat en aquests casos, ja que la temperatura i la pressió a què es couen els aliments provoquen la destrucció de gairebé tots els microorganismes. 

Cal tenir en compte: 
  • Alimentar en un lloc on la persona se senti còmoda, com el llit o el sofà. 
  • Fer ingestes de poc volum i espaiades (6-7 al dia). 
  • Mastegar molt i menjar a poc a poc, ensalivant correctament els aliments per tal de facilitar el procés de digestió. 
  • Descansar entre 20 i 30 minuts després de cada àpat al sofà o al llit amb el capçal aixecat.

Aliments aconsellats: 
  • Arròs blanc bullit, torrades d’arròs, fideus o macarrons d’arròs i farinetes d’arròs. 
  • Pa i pastes sense gluten. 
  • Patata bullida. 
  • Llets vegetals com la d’arròs o postres a base de beguda d’arròs. 
  • Pastanaga bullida o liquada. 
  • Peixos blancs com ara el bacallà (digestió molt suau), el rap i el lluç. 
  • Carn magra com ara el conill, el pollastre o el gall dindi (sense pell). 
  • Pernil ibèric (traient-ne el greix visible). És ric en àcid oleic, un greix que predomina en l’oli d’oliva i que té efectes antiinflamatoris i cicatritzants. 
  • Cues de gamba bullides. 
  • Clara d’ou. 
  • Plàtan madur (sense cor i sense els fils). 
  • Poma o pera bullida o al forn. 
  • Codonyat. 
  • Liquats a base de pastanaga i poma o pera. Són recomanables perquè no contenen fibra, però cal valorar la tolerància personal de cadascú. 
  • 1 cullerada sopera (10 ml) d’oli d’oliva verge de baixa graduació per cuinar i amanir. 
  • Aliments cuinats al vapor, bullits, a la papillota, amb microones o al forn a temperatura mitjana (180 ºC).
   
Quan el nombre de deposicions disminueixi, cal continuar amb les pautes dietètiques en fase de brot moderat. 

Malaltia inflamatòria intestinal / com es manifesta

2. Nutrició enteral i parenteral

2.1 Nutrició enteral

La nutrició enteral consisteix a administrar els nutrients per via digestiva, mitjançant una sonda d’alimentació fins a l’estómac, el duodè o el jejú. Una vegada finalitzi la nutrició enteral i es pugui reiniciar l’alimentació per boca, el aliments s’hauran de reintroduir seguint les pautes indicades en la dieta oral en brot sever. 

Indicacions

En la malaltia de Crohn 
  • En determinades infeccions en què l’organisme necessita una aportació més elevada de nutrients i energia. 
  • En el cas que estigui afectada una part molt extensa del tub digestiu.


En la colitis ulcerosa
  • Quan, a causa d’un brot agut, sigui necessari un tractament amb esteroides o hi hagi símptomes de desnutrició durant el tractament amb esteroides.

2.2 Nutrició parenteral

La nutrició parenteral consisteix a administrar una solució per via sanguínia (intravenosa) que conté tots els elements nutritius necessaris (proteïnes, carbohidrats, lípids, vitamines i minerals) per a una correcta nutrició.

Quan el brot de la malaltia hagi millorat, se suspendrà la nutrició parenteral i, seguint les indicacions del metge, se seguirà amb la nutrició enteral o la dieta oral en brot sever. 

Indicacions
  • Quan per determinades causes la persona no pot mantenir un adequat estat nutricional. 
  • Quan sigui necessari que l’aparell digestiu reposi. 
  • En el cas que el tub digestiu estigui tan malmès que no accepti la nutrició enteral.

En general, prendre com a guia un exemple de menú específic en el brot agut pot ajudar a organitzar la dieta.
 
2. L’alimentació en el brot moderat Indicacions
  • Quan el brot de la malaltia es presenta de forma moderada. 
  • Després d’un brot sever.

Característiques de la dieta

Hiperproteica. Les persones que en situació de brot facin deposicions amb sang a la femta o que tinguin febre, entre altres afeccions, necessiten augmentar la dosis d’aliments rics en proteïnes (carn, peix, ous i altres). Per aquest motiu cal incloure, com a mínim en els 3 àpats principals, aliments proteics com ara peix blanc, carns magres, iogurts i ous.

Hipercalòrica. Les necessitats energètiques diàries en la fase activa de la malaltia són més elevades que en situació de remissió, a causa de l’estrès psicològic o quirúrgic o les possibles infecciones. Cal fer un mínim de 3 àpats principals, més 1 ingesta a mig matí, una altra a mitja tarda i afegir-hi un ressopó, si fos necessari. Els 5-6 àpats diaris asseguren l’aportació de les calories necessàries.

Hipolipídica. Greixos com l’oli d’oliva i els aliments grassos tenen un efecte lubricant sobre el budell i faciliten les deposicions. Per tant, només quan les deposicions comencin a ser menys nombroses es pot augmentar el greix, en forma d’oli d’oliva, d’una cullerada sopera a dues cullerades soperes al dia, per tal d’assegurar l’aportació de vitamina E (té efecte antioxidant i potencia el sistema defensiu de l’organisme), i d’àcids grassos essencials (greixos que han de ser aportats per aliments com ara el peix blau, les nous i l’oli d’oliva). La dieta no ha d’incloure altres aliments rics en greix saturat com els embotits o carns grasses, que facilitarien la inflamació de l’organisme i, per tant, també del tub digestiu.

De baix contingut en fibra. Quan les deposicions són menys abundants caldrà seguir prenent aliments rics en fibra soluble com la pastanaga, per ajudar a retardar el ritme deposicional, i provar la tolerància a altres aliments com les mongetes verdes, la carabassa i el carbassó. Tot i que contenen fibra són unes verdures suaus, no irriten el budell i no són flatulentes.

Hidratant. Les deposicions diarreiques provoquen una gran pèrdua d’aigua que cal reposar ingerint begudes com: aigua, l’aigua resultant de bullir arròs, brous vegetals, infusions astringents com el te i sèrum oral.

De fàcil digestió. Les MII provoquen l’alteració del tub digestiu i s’ha de procurar estimular-lo el mínim possible. Per tant, caldrà aportar aliments de fàcil digestió com el peix blanc, les cremes de carbassó i l’arròs blanc cuit.

Antiinflamatòria. Les MII es caracteritzen per la inflamació del tub digestiu. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) amb efecte proinflamatori sobre l’organisme.

Específica per a la recuperació del budell. En les MII en què hi ha una alteració del tub digestiu, caldrà potenciar els aliments rics en betacarotens (pastanaga, carabassa i carbassó, entre d’altres) i probiòtics (iogurt) per ajudar a recuperar el bon estat del budell.

Cuinada extremant les mesures higièniques. Les MII provoquen una baixada important del sistema defensiu del cos. Per aquest motiu, cal tenir més cura en la higiene a l’hora de cuinar, ja que l’organisme no estaria preparat per afrontar una possible intoxicació fruit d’una incorrecta manipulació dels aliments. Cal seguir tot una sèrie de normes per evitar-ho: 

Alimentació saludable / la manipulació dels aliments
L’olla de pressió és un sistema de cocció molt indicat en aquests casos, ja que la temperatura i la pressió a què es couen els aliments provoquen la destrucció de gairebé tots els microorganismes. 

Cal tenir en compte:
  • Fer àpats de poc volum i espaiats (6 al dia). 
  • Mastegar i menjar a poc a poc, ensalivant correctament els aliments per tal de facilitar la digestió. 
  • Descansar entre 20 i 30 minuts després de cada àpat al sofà o al llit amb el capçal aixecat.

Aliments aconsellats:
  • Arròs blanc bullit, torrades d’arròs, fideus o macarrons d’arròs i farinetes d’arròs. 
  • Pa dextrinat (pa sotmès a un procés de torrefacció molt lent, a temperatura i temps controlat, que fragmenta el midó en dextrines, maltoses i altres disacàrids i fa el pa molt més fàcil de digerir) o torrat i pastes alimentàries com macarrons o espaguetis, entre d’altres. 
  • Patata bullida 
  • Llets vegetals com la beguda de soja i postres de soja amb bacteris bífids afegits. 
  • Cremes suaus amb una base de patata i pastanaga, a les quals s’afegeix una petita quantitat de carbassó rentat i pelat. Una vegada es vegi que es tolera es pot alternar amb carabassa. 
  • Mongeta tendra bullida (millor si és mongeta fina sense llavors ni fils) amb patata. 
  • Albergínia escalivada i sense llavors. Una de les millors maneres de menjar-la és fer patata bullida o al caliu, tallar-la a rodanxes, posar una mica d’albergínia sobre cada rodanxa i amanir-ho amb unes gotes d’oli. 
  • Peixos blancs, sobretot bacallà (de digestió molt suau), rap i lluç. 
  • El surimi (palets de cranc) és un aliment que es tolera molt bé, ja que està elaborat a partir de peix blanc bullit. Es pot fer servir com a alternativa a un segon plat o com a decoració de primers plats per fer la dieta més variada. 
  • Sèpia, calamar o pops petits cuinats a l’olla de pressió amb verdures suaus com carbassó, pastanaga i porro. 
  • Cues de gambes bullides. 
  • Ou bullit (posar l’ou en aigua freda i treure’l quan faci 8 minuts que bull) –millor si és un ou omega 3 (els àcids grassos omega 3 tenen un efecte antiinflamatori en l’organisme)– o en forma de truita francesa amb molt poc oli o amb verdures suaus com truita de carbassó (pelat i bullit o cuinat a la papillota) i patata. Per tal que la truita sigui de fàcil digestió s’aconsella bullir les verdures amb la patata i, quan estiguin cuites, afegir-les a l’ou batut. Llavors es tira tot junt a la paella amb poc oli. 
  • Carn magra com ara conill, pollastre o gall dindi (sense pell). 
  • Filet de porc, si és possible ibèric. Per cuinar-lo s’aconsella preparar una base de verdures suaus, com ara pastanaga, mongeta tendra i carbassó (s’hi pot afegir patata), i cuinar-ho a l’olla de pressió o a la papillota. Si es tolera bé, es pot provar de fer-ho amb el filet de vedella. 
  • Pernil ibèric (traient-ne el greix visible) i pernil de gall dindi. 
  • Plàtan madur (sense cor i sense els fils). 
  • Poma ratllada o cuita o al forn, o pera bullida. 
  • Codonyat. 
  • Liquats a base de pastanaga i poma o pera. Són recomanables perquè no contenen fibra, però s’ha de valorar la tolerància de cadascú. 
  • 2 cullerades soperes (10 ml) d’oli d’oliva verge de baixa graduació (inferior a 1º; els més indicats són els < 0,4º) per cuinar i amanir. 
  • Aliments cuinats al vapor, bullits, a la papillota, amb microones o al forn a temperatura mitjana (180 ºC).
 
Quan el nombre de deposicions disminueixi, cal continuar amb les pautes dietètiques per a la fase de brot lleu.

En general, prendre com a guia un exemple de menú específic en el brot moderat pot ajudar a organitzar la dieta.

3. L’alimentació en el brot lleu Indicacions
  • El brot de la malaltia es presenta de forma lleu. 
  • Després d’un brot moderat.

Característiques

Hiperproteica. Les persones en situació de brot necessiten una aportació elevada de proteïnes per ajudar a recuperar i cicatritzar la mucosa del budell. Per aquest motiu, cal incloure, com a mínim en els 3 àpats principals, aliments proteics com ara peix blanc, carns magres, iogurts i ous.

Hipercalòrica. Per ajudar a recuperar o mantenir l’estat nutricional, cal una aportació alta de calories. Per això es faran un mínim de 3 àpats principals, més 1 ingesta a mig matí, una altra a mitja tarda i afegir-hi un ressopó, si fos necessari. Els 5-6 àpats diaris asseguraran l’aportació de les calories necessàries.

Hipolipídica. L’oli d’oliva i els aliments grassos tenen un efecte lubricant sobre el budell que facilita les deposicions. Per tant, s’aconsella seguir amb 2 cullerades soperes al dia d’oli d’oliva, com a mesura per no augmentar el nombre de deposicions i alhora assegurar l’aportació de vitamina E (té efecte antioxidant i potencia el sistema defensiu de l’organisme) i àcids grassos essencials (greixos que han de ser aportats amb aliments com el peix blau, les nous i l’oli d’oliva). La dieta no ha d’incloure altres aliments rics en greix saturat com els embotits o carns grasses, que facilitarien la inflamació de l’organisme i, per tant, també del tub digestiu.

De baix contingut en fibra. Quan les deposicions siguin menys abundants caldrà seguir prenent aliments rics en fibra soluble, com la pastanaga, per ajudar a retardar el ritme deposicional, i provar la tolerància a altres verdures suaus (endívies, escarola o alfals). Tot i contenir fibra no irriten el budell i no són flatulentes.

Hidratant. Les deposicions diarreiques provoquen una gran pèrdua d’aigua que cal reposar amb la ingesta de begudes com: aigua, brous vegetals, infusions astringents com el te i sèrum oral.

De fàcil digestió. Les MII provoquen alteracions del tub digestiu i s’ha de procurar estimular-lo el mínim possible. Per tant, caldrà evitar els aliments de difícil digestió, com les carns grasses, els fregits i els arrebossats.

Antiinflamatòria. Les MII es caracteritzen per la inflamació del tub digestiu. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) amb efecte proinflamatori sobre l’organisme.

Específica per a la recuperació del budell. En les MII que provoquen una alteració del tub digestiu, caldrà potenciar els aliments rics en betacarotens (pastanaga, carabassa i carbassó, entre d’altres) i probiòtics (iogurt) per ajudar a recuperar el bon estat del budell.

Cuinada extremant les mesures higièniques. Les MII provoquen una baixada important del sistema defensiu del cos. Per aquest motiu, cal tenir més cura en la higiene a l’hora de cuinar, ja que l’organisme no estaria preparat per afrontar una possible intoxicació fruit d’una incorrecta manipulació dels aliments. Caldrà seguir tot una sèrie de normes per evitar-ho: 

Alimentació saludable / manipulació dels aliments   
L’olla de pressió és un sistema de cocció molt indicat en aquests casos, ja que la temperatura i la pressió a què es couen els aliments provoquen la destrucció de gairebé tots els microorganismes.

Cal tenir en compte:
  • Fer àpats de poc volum i espaiats (6 al dia). 
  • Mastegar molt i menjar a poc a poc, ensalivant correctament els aliments per tal de facilitar la digestió. 
  • Descansar entre 20 i 30 minuts després de cada àpat al sofà o al llit amb el capçal aixecat.

Aliments aconsellats:
  • Arròs blanc bullit, torrades d’arròs, fideus o macarrons d’arròs i farinetes d’arròs. 
  • Pa dextrinat (pa sotmès a un procés de torrefacció molt lent, a temperatura i temps controlat, que fragmenta el midó en dextrines, maltoses i altres disacàrids y fa el pa molt més fàcil de digerir) o torrat, i pastes alimentàries com ara macarrons o espaguetis. 
  • Patata bullida. 
  • Llets vegetals com la beguda de soja i postres de soja amb bacteris bífids afegits. 
  • Làctics (no llet) com la quallada, els formatgets baixos en greix, la mozzarella fresca o el iogurt amb bífidus desnatat. 
  • Cremes suaus amb una base de patata i pastanaga, a les quals s’afegirà una petita quantitat de carbassó rentat i pelat. Si es toleren bé, es podran alternar amb carabassa. 
  • Mongeta tendra bullida (millor mongeta fina sense llavors ni fils) amb patata. 
  • Albergínia escalivada i sense llavors. Una de les millors maneres de menjar-la és fer patata bullida o al caliu, tallar-la a rodanxes, posar una mica d’albergínia sobre cada rodanxa i amanir-ho amb unes gotes d’oli. 
  • Verdures crues com la pastanaga ratllada natural, l’endívia o l’escarola i germinats com l’alfals. 
  • Peixos blancs, sobretot el bacallà (digestió molt suau), el rap o el lluç. 
  • El surimi (palets de cranc) és un aliment que es tolera molt bé, ja que està elaborat a partir de peix blanc bullit. Es pot fer servir com a alternativa a un segon plat o com a decoració de primers plats per fer la dieta més variada. 
  • Sèpia, calamar o pops petits cuinats a l’olla de pressió amb verdures suaus com carbassó, pastanaga i porro. 
  • Cues de gambes bullides. 
  • Ou bullit (posar l’ou en aigua freda i treure’l quan faci 8 minuts que bull) –millor si és un ou omega 3 (els àcids grassos omega 3 tenen un efecte antiinflamatori en l’organisme)– o en forma de truita francesa amb molt poc oli o amb verdures suaus com truita de carbassó (pelat i bullit o cuinat a la papillota) i patata. Per tal que la truita sigui de fàcil digestió s’aconsella bullir les verdures amb la patata i, quan estiguin cuites, afegir-les a l’ou batut. Llavors es tira tot junt a la paella amb poc oli. 
  • Carn magra com ara conill, pollastre o gall dindi (sense pell). 
  • Filet de porc, si és possible ibèric. Per cuinar-lo s’aconsella preparar una base de verdures suaus, com ara pastanaga, mongeta tendra o carbassó (s’hi pot afegir patata), i cuinar-ho a l’olla de pressió o a la papillota. Si es tolera bé, es pot provar amb el filet de vedella. 
  • Pernil ibèric (retirar el greix visible) i pernil de gall dindi. 
  • Plàtan madur (sense cor i sense els fils). 
  • Poma o pera crua. 
  • Codonyat. 
  • Liquats a base de pastanaga i poma o pera. Són recomanables perquè no contenen fibra, però s’ha de valorar la tolerància de cadascú. 
  • 2 cullerades soperes (10 ml) d’oli d’oliva verge de baixa graduació per cuinar i amanir. 
  • Aliments cuinats al vapor, bullits, a la papillota, amb microones i al forn a temperatura mitjana (180 ºC).
 
Si els aliments que es van introduint a la dieta es toleren bé i no reactiven la malaltia, es pot continuar amb les pautes dietètiques en fase de remissió. 

En general prendre com a guia un exemple de menú específic en el brot lleu pot ajudar a organitzar la dieta.
llegir més... Plegar...

L’alimentació en la fase de remissió de la malaltia
Imprimir
Compartir

Es parla de fase de remissió quan no hi ha activitat de la malaltia. 

Malaltia inflamatòria intestinal / com es manifesta
Després de la fase activa de la malaltia, en què s’han seguit les pautes dietètiques en funció del tipus de brot, arriba el moment de diversificar la dieta mantenint les pautes anteriors però introduint-hi nous aliments.

L’objectiu d’aquesta dieta és acabar d’assolir un correcte estat nutricional, augmentar el contingut en nutrients, cosa que fins ara no era possible aconseguir en les quantitats necessàries a través de l’alimentació, i intentar mantenir el bon estat del budell el màxim de temps possible. 

Indicacions

La dieta en fase de remissió està indicada després d’haver superat la fase activa de la malaltia. 


Característiques de la dieta

La dieta que han de seguir les persones en fase de remissió ha de ser saludable i equilibrada, però caldrà observar si toleren bé els aliments dels apartats Aliments que cal evitar o consumir de manera controlada, i, en canvi, augmentar el consum dels aliments beneficiosos per al bon estat del budell, que es troben en l’apartat Aliments que s’han de consumir més. 

Alimentació saludable / recomanacions generals 
  1. Aliments que cal evitar o consumir de manera controlada perquè irriten el budell 
    1. Els espinacs, les taronges i aliments greixosos com els embotits fan segregar bilis, que és molt irritant per al budell. 
    2. L’alcohol, el cafè (inclòs el descafeïnat) i els picants. 
    3. Aliments cuinats a altes temperatures, per exemple en planxes o forns. Els aliments cremats o massa torrats poden ser irritants per al budell. 
    4. Aliments com els embotits, les carns grasses i la mantega tenen un efecte proinflamatori a causa dels seus greixos saturats. 
    5. Aliments flatulents com les cols, les carxofes, els cereals integrals o les begudes amb gas poden provocar un excés de gasos intestinals i donar molèsties. 
    6. Aliments amb edulcorants com el sorbitol –per exemple begudes, caramels i xiclets– poden provocar diarrees si es consumeixen en altes dosis. 
    7. Aliments amb lactosa, com la llet. En alguns casos, si el tub digestiu ha quedat malmès per la malaltia, la lactosa pot provocar diarrees i gasos perquè el budell no és capaç de digerir-la. 
        
  2. Aliments que s’han de consumir més 
    1. Aliments rics en proteïnes de fàcil digestió com el peix blanc (bacallà, lluç o llenguado) i les carns blanques (conill, gall dindi i pollastre). 
    2. Aliments rics en betacarotens com la pastanaga, la papaia o el mango, que són protectors del tub digestiu. 
    3. Aliments que augmenten les defenses del cos, com l’oli d’oliva, el germen de blat i l’alvocat, rics en vitamina E; les maduixes i el pebrot cru, rics en vitamina C; la carabassa i el carbassó, amb un alt contingut de betacarotens; l’all, la ceba i els bolets, rics en seleni, i els ous i el marisc, rics en zinc. 
    4. L’oli d’oliva verge de baixa graduació, tant per cuinar com per amanir, per les seves propietats antiinflamatòries, cicatritzants i antioxidants. 
    5. Aliments amb efecte antiinflamatori com el peix blau o les nous, riques en omega 3. 
    6. Aliments que ajuden a mantenir el budell en bon estat, com els iogurts i les postres de soja enriquides amb bacteris làctics. 
    7. Aliments rics en quercetina (antioxidant), com la ceba, la poma, el bròquil, el raïm i la col llombarda. El seu efecte antioxidant i antiinflamatori sembla que pot ajudar en la recuperació del teixit del còlon malmès.
 
Lleugerament hiperproteica i hipercalòrica. D’aquesta manera s’aconsegueix arribar a un bon estat nutricional i evitar carències. Caldrà fer 3 àpats principals, que incloguin aliments rics en proteïnes com la carn, el peix o els ous. I dos ingestes més, una a mig matí i l’altra a mitja tarda, per tal d’assegurar la dosi de calories i nutrients que l’organisme necessita.

Antiinflamatòria. Les MII es caracteritzen per la inflamació del tub digestiu. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) amb efecte proinflamatori sobre l’organisme.

Específica per a la recuperació del budell. En les MII en què hi ha una alteració del tub digestiu, caldrà potenciar els aliments rics en betacarotens (pastanaga, carabassa i carbassó, entre d’altres) i probiòtics (iogurt) per ajudar a recuperar el bon estat del budell. 

Exemple de menú: alimentació en la fase de remissió. 

En general prendre com a guia un exemple de menú  específic en la fase de remissió pot ajudar a organitzar la dieta.
 
llegir més... Plegar...

Alimentació, MII i altres situacions de vida
Imprimir
Compartir

La dieta s’ha d’adaptar a cada persona i s’haurà de vigilar sobretot en l’etapa de creixement i embaràs, ja que són etapes de la vida en què la desnutrició podria tenir efectes molt negatius. 

  1. Segons l'etapa del cicle vital
  2. En l'embaràs 
  3. Viatjar 
 

1. Segons l’etapa del cicle vital1. Alimentació i MII en la infància (de 3 a 12 anys)

Durant aquesta etapa de la infància la dieta indicada dependrà del grau d’activitat de la malaltia: fase activa o fase de remissió. Es pararà especial atenció a assegurar l’aportació adequada dels nutrients més necessaris en aquesta etapa del cicle vital com ara: 
  • Calci: beguda de soja enriquida amb calci, iogurt, formatge i calamars. 
  • Ferro: carns, peix blau, ous, julivert, escopinyes i llenties. 
  • Iode: sal iodada, algues marines, peix i marisc. 
  • Magnesi: cacau, fruites seques i verdures de fulla verda. 
  • Zinc: marisc, peixos, cereals, carns i llegums. 
  • Vitamina A: peix blau i formatges. 
  • Vitamina B1: carn de porc, cereals integrals i llegums. 
  • Vitamina C: maduixes, pebrot cru i mandarines. 
  • Vitamina D: peix blau i formatges. 
  • Àcid fòlic: llevat de cervesa, verdures de fulla verda i llegums.
 
Durant la infància les necessitats de calci augmenten i poden sorgir dubtes sobre si cal consumir làctics. Segons la fase i el brot de la malaltia s’aconsellen begudes vegetals enriquides amb calci o làctics.

Aliments rics en calci aconsellats en les diferents fases 

Fase activa 
  • Brot agut. Beguda d’arròs enriquida amb calci i postres d’arròs enriquides amb calci. 
  • Brot moderat. Beguda de soja enriquida amb calci i postres de soja enriquides amb calci. 
  • Brot lleu. Quallada, iogurt amb bífidus desnatat, formatget baix en greix i mozzarella fresca.
 
Fase de remissió

En la fase de remissió es pot provar d’introduir la llet, sempre segons la tolerància personal, començant amb llets baixes en lactosa barrejades primer amb beguda d’arròs i després amb soja. Gradualment es reduirà el contingut de beguda de soja i s’augmentarà el de llet baixa en lactosa. Una vegada la llet sigui ben tolerada, es repetirà el procés anterior però amb llet de vaca amb àcids grassos omega 3 afegits. Aquesta llet serà beneficiosa pel seu contingut en àcids grassos omega 3 (àcids grassos essencials amb efecte antiinflamatori). 

Infància
Alimentació en la infància i en l'adolescència

2. Alimentació i MII en l'adolescència

Durant l’adolescència la dieta indicada dependrà del grau d’activitat de la malaltia: fase activa o fase de remissió. Es pararà especial atenció a assegurar l’aportació adequada dels nutrients més importants en aquesta etapa del cicle vital com ara: 
  • Calci: beguda de soja enriquida amb calci, iogurt, formatge i calamars. 
  • Ferro: carns, peix blau, ous, julivert, escopinyes i llenties. 
  • Iode: sal iodada, algues marines, peix i marisc. 
  • Magnesi: cacau, fruites seques i verdures de fulla verda. 
  • Vitamina A: peix blau i formatges. 
  • Vitamina D: peix blau i formatges. 
  • Vitamines del grup B: cereals integrals i llevat de cervesa. 
  • Vitamina C: maduixes, pebrot cru i mandarines.
   
Durant l’adolescència les necessitats de calci augmenten i poden sorgir dubtes sobre si cal consumir làctics. Segons la fase i el brot de la malaltia s’aconsellen begudes vegetals enriquides amb calci o làctics.

Aliments rics en calci aconsellats en les diferents fases o brots 

Fase activa 
  • Brot agut. Beguda d’arròs enriquida amb calci i postres d’arròs enriquides amb calci. 
  • Brot moderat. Beguda de soja enriquida amb calci i postres de soja enriquides amb calci. 
  • Brot lleu. Quallada, iogurt amb bífidus desnatat, formatget baix en greix i mozzarella fresca.
   
Fase de remissió

En fase de remissió es pot provar d’introduir la llet, sempre segons la tolerància personal, començant amb llets baixes en lactosa barrejades primer amb beguda d’arròs i després amb soja. Gradualment es reduirà el contingut de beguda de soja i s’augmentarà el de llet baixa en lactosa. Una vegada la llet sigui ben tolerada, es repetirà el procés anterior però amb llet de vaca amb àcids grassos omega 3 afegits. Aquesta llet serà beneficiosa pel seu contingut en àcids grassos omega 3 (àcids grassos essencials amb efecte antiinflamatori). 

Adolescència 
Alimentació en la infància i en l'adolescència

3. Alimentació i MII en l'adultesa

Durant l’adultesa la dieta indicada dependrà del grau d’activitat de la malaltia. 

Adultesa 

4. Alimentació i MII en la vellesa

Durant la vellesa la dieta indicada dependrà del grau d’activitat de la malaltia: fase activa o fase de remissió. Es pararà especial atenció a assegurar l’aportació adequada dels nutrients més importants en aquesta etapa del cicle vital com ara:
  • Proteïnes: carn, peix, ous, marisc, làctics, llegums, beguda i postres de soja. 
  • Greixos monoinsaturats: oli d’oliva, alvocat i fruites seques. 
  • Calci: beguda de soja enriquida amb calci, iogurt, formatge i calamars. 
  • Magnesi: cacau, fruites seques i verdures de fulla verda. 
  • Zinc: marisc, peixos, cereals, carns i llegums. 
  • Vitamines antioxidants com: 
    • Vitamina A: peix blau i formatges. 
    • Provitamina A o betacarotens: pol·len, pastanaga, mango, papaia, albercocs i julivert. 
    • Vitamina C: maduixes, pebrot cru i mandarines. 
    • Vitamina E: oli d’oliva, germen de blat i alvocat. 
  • Vitamina D: peix blau i formatges. 
  • Àcid fòlic: llevat de cervesa, verdures de fulla verda i llegums. 
  • Vitamina B6: carn, peix, ous i cereals. 
  • Vitamina B12: carn, peix, ous i làctics.
   
Durant la vellesa les necessitats de calci augmenten i poden sorgir dubtes sobre si cal consumir làctics. Segons la fase i el brot de la malaltia s’aconsellen begudes vegetals enriquides amb calci o làctics.

Aliments rics en calci aconsellats en les diferents fases 

Fase activa 
  • Brot agut. Beguda d’arròs enriquida amb calci i postres d’arròs enriquides amb calci. 
  • Brot moderat. Beguda de soja enriquida amb calci i postres de soja enriquides amb calci. 
  • Brot lleu. Quallada, iogurt amb bífidus desnatat, formatget baix en greix i mozzarella fresca.
   
Fase de remissió

En fase de remissió es pot provar d’introduir la llet, sempre segons la tolerància personal, començant amb llets baixes en lactosa barrejades primer amb beguda d’arròs i després amb soja. Gradualment es reduirà el contingut de beguda de soja i s’augmentarà el de llet baixa en lactosa. Una vegada la llet sigui ben tolerada es farà el mateix procés anterior però amb llet de vaca amb àcids grassos omega 3 afegits. Aquesta llet serà beneficiosa pel seu contingut en àcids grassos omega 3 (àcids grassos essencials amb efecte antiinflamatori). 

Vellesa 
Alimentació i vellesa
2. Embaràs Durant l’embaràs la dieta indicada dependrà del grau d’activitat de la malaltia: fase activa o fase de remissió. Es pararà especial atenció a garantir l’aportació adequada dels nutrients més importants en l’embaràs com ara: 
  • Calci: iogurt, formatge, beguda de soja enriquida, calamars i olives. 
  • Ferro: carns, peix blau, ous, julivert, escopinyes i llenties. 
  • Iode: sal iodada, algues marines, peix i marisc. 
  • Magnesi: cacau, fruites seques i verdures de fulla verda. 
  • Zinc: marisc, peixos, cereals, carns i llegums. 
  • Vitamina A: peix blau i formatge. 
  • Àcid fòlic: llevat de cervesa, verdures de fulla verda i llegums. 
  • Vitamina B6: carn, peix, ous i cereals.
  • Vitamina E: oli d’oliva, germen de blat i alvocat.

Durant l’embaràs les necessitats de calci augmenten i poden sorgir dubtes sobre si cal consumir làctics. Segons la fase i el brot de la malaltia s’aconsellen begudes vegetals enriquides amb calci o làctics.

Aliments rics en calci aconsellats en les diferents fases 

Fase activa
  • Brot agut. Beguda d’arròs enriquida amb calci i postres d’arròs enriquides amb calci. 
  • Brot moderat. Beguda de soja enriquida amb calci i postres de soja enriquides amb calci. 
  • Brot lleu. Quallada, iogurt amb bífidus desnatat, formatget baix en greix i mozzarella fresca.

Fase de remissió

En la fase de remissió es pot provar d’introduir la llet, sempre segons la tolerància personal, començant amb llets baixes en lactosa barrejades primer amb beguda d’arròs i després amb soja. Gradualment es reduirà el contingut de beguda de soja i s’augmentarà el de llet baixa en lactosa. Una vegada la llet sigui ben tolerada es repetirà el procés anterior però amb llet de vaca amb àcids grassos omega 3 afegits. Aquesta llet serà beneficiosa pel seu contingut en àcids grassos omega 3 (àcids grassos essencials amb efecte antiinflamatori). 

Embaràs 
Alimentació i embaràs 
3. Viatjar Hi ha situacions de la vida, com ara sortir de viatge, en què cal prendre certes mesures per no descuidar la dieta i evitar possibles intoxicacions alimentàries.

Si és un viatge programat que inclou els àpats als hotels, s’aconsella posar-se en contacte amb l’hotel on es va i demanar el menú que serveixen. Si no s’adequa a les pautes indicades segons la fase de la malaltia, se sol·licitaran, sempre que sigui possible, altres menús adaptats. D’altra banda, sempre és convenient emportar-se aliments, com les galetes d’arròs o les begudes de soja, que en determinades zones geogràfiques són difícils de trobar.

És molt important evitar les intoxicacions alimentàries quan s’està de viatge, sobretot en zones tropicals. Per aquest motiu cal seguir una sèrie de mesures:
  • Prendre aigua embotellada. 
  • Prendre les begudes sense gel. 
  • Rentar les fruites amb aigua embotellada i pelar-les. 
  • Evitar plats preparats amb salsa maionesa. 
  • Evitar aliments no cuinats o poc cuinats com els carpaccios o els musclos al vapor.

Viatjar
llegir més... Plegar...

Alimentació, MII i altres problemes de salut
Imprimir
Compartir

Les malalties inflamatòries intestinals poden desencadenar certes complicacions, com fissures anals, i generar certes conseqüències, com haver de portar una colostomia o una ileostomia –habitualment de forma temporal–. A més, poden manifestar-se fora del tracte gastrointestinal, i donar lloc a les anomenades manifestacions extraintestinals. En qualsevol d’aquestes situacions és aconsellable seguir una dieta específica. 

1. Pautes dietètiques en les manifestacions extraintestinals, 2. Pautes dietètiques davant les fisures anals, 3. Pautes dietètiques en la colostomia i la ileostomia, 4. Pautes dietètiques en les malalties intercurrents.
 
1. Pautes dietètiques en les manifestacions extraintestinals 1. Eritema nodós i piodèrmia gangrenosa
 
La dieta indicada haurà de ser:
  • Antiinflamatòria. L’eritema nodós es caracteritza per la inflamació de la pell en forma de nòdul. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) que tenen un efecte proinflamatori sobre l’organisme. 
  • Protectora i regeneradora de la pell. S’han de seguir les següents pautes: 
    • Assegurar una aportació correcta de proteïnes incloent, com a mínim en els 3 àpats principals, aliments proteics com ara el peix blanc, les carns magres i l’ou, per tal de permetre la regeneració cel·lular. 
    • Augmentar el consum d’aliments rics en provitamina A, com el pol·len, la pastanaga, el mango, la papaia i els albercocs, ja que protegeix la pell i les mucoses. 
    • Potenciar el consum d’aliments rics en vitamina C, com les maduixes, el pebrot cru i les mandarines, ja que és essencial per a la síntesi del col·lagen. 
    • Incloure en la dieta aliments rics en vitamina E, com l’oli d’oliva, el germen de blat i l’alvocat, amb efecte antioxidant. 
    • Augmentar el consum d’aliments rics en vitamina B2 o rivoflavina, com el iogurt, el formatge, la carn i els ous, imprescindible per al bon manteniment de la pell. 
    • Potenciar el consum d’aliments rics en vitamina B8 o biotina, com el iogurt, el formatge, els cereals integrals i els llegums, ja que un dèficit d’aquesta vitamina pot ocasionar problemes a la pell. 
    • Incloure a la dieta aliments rics en zinc com el marisc, el peix, els cereals, la carn i els llegums, ja que aquest mineral forma part de la pell, les ungles i els cabells.

 
2. Estomatitis aftosa

Les pautes dietètiques generals són: 
  • Augmentar el consum d’aliments rics en provitamina A, com el pol·len, la pastanaga, el mango, la papaia i els albercocs, ja que és protectora de la pell i les mucoses. 
  • Augmentar el consum d’aliments rics en vitamina B2 o rivoflavina, com el iogurt, el formatge, la carn i els ous, imprescindible per al bon manteniment de la pell.
 
3. Artropatia perifèrica, sacroiliïtis i espondilitis anquilosant

La dieta indicada haurà de ser: 
  • Antiinflamatòria. Aquests trastorns es caracteritzen per la inflamació de les articulacions. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) que tenen un efecte proinflamatori sobre l’organisme. 
  • Protectora de les articulacions. S’han de seguir les següents pautes: 
    • Assegurar una aportació correcta de proteïnes incloent, com a mínim en els 3 àpats principals, aliments proteics com el peix blanc, les carns magres o l’ou, per tal de permetre la regeneració cel·lular. 
    • Seguir una dieta de baix contingut en àcid úric, ja que un excés d’àcid úric a la sang es pot acumular a les articulacions i provocar dolor. Per tant, caldrà consumir amb molta moderació vísceres, brous i concentrats de carn, vedella, xai, marisc i llevat de cervesa. 
    • Potenciar el consum d’aliments rics en vitamina C, com les maduixes, el pebrot cru i les mandarines, ja que és essencial per a la síntesi de col·lagen. 
    • Potenciar el consum d’aliments rics en Vitamina D, com el formatge i el peix blau, necessària per a la calcificació del ossos.

4. Colangitis esclerosant primària

La colangitis esclerosant primària és la inflamació dels conductes biliars del fetge. Per tant, caldrà evitar les taronges, els espinacs i els aliments greixosos, que provoquen la segregació de bilis.
 
És molt important que les persones amb MII que siguin diabètiques portin una alimentació molt correcta que asseguri un bon control de totes dues malalties. És imprescindible fer conèixer a l’equip de salut aquest situació per tal de portar un bon control nutricional.

2. Pautes dietètiques davant les fissures anals
  • Evitar aliments de consistència dura i mida petita com fruites seques o llavors de sèsam o lli que, si no són ben mastegats, poden ser expulsats amb les femtes tal qual, sense haver patit cap procés de digestió, i provocar dolor en el moment d’evacuar. 
  • Augmentar el consum d’aliments basificants (vegeu taula) i reduir el d’aliments acidificants (vegeu taula) per aconseguir femtes no irritants. 
      

    Àcids   

    		 Bàsics

    Carns
    Peix i marisc (menys àcids que la carn)  
    Formatges curats
    Embotits i patés
    Cereals i derivats
    Ous
    Cacau i xocolata
    Avellanes i nous
    Cacauets
    Alcohol

    Verdures
    Llegums
    Patates
    Fruites
    Algues
    Olives
    Ametlles
    Mel
    Fruita seca dolça  
    Brous vegetals
    Infusions
    Liquats

     Neutres

     Greixos i olis
    Làctics
     






















  • Evitar el restrenyiment amb les següents mesures: 
    • Augmentar el consum de fibra (valorar-ho en funció de la fase de la malaltia) a través d’aliments com ara fruites, verdures i llegums. 
    • Prendre iogurts o postres de soja amb bífidus, ja que ajuden a hidratar les femtes i, per tant, en faciliten l’expulsió. 
    • Incloure llavors de lli (s’ha de consultar amb l’equip de salut) triturades dintre del iogurts, ja que aquestes llavors contenen una barreja de fibra soluble i insoluble que ajuda a regular el ritme deposicional. 
    • Prendre un mínim de 3 cullerades soperes al dia d’oli d’oliva, ja que té un efecte lubricant i, per tant, ajuda a expulsar les femtes.
 
3. Pautes dietètiques en la colostomia i la ileostomia Per resoldre algunes de les complicacions més greus –i poc freqüents– de la malaltia inflamatòria intestinal, pot ser necessari un tractament quirúrgic. En alguns casos cal construir una ostomia, que consisteix a abocar directament l’intestí a l’exterior a través d’una obertura (estoma) que es fa a la paret abdominal i a través de la qual es defeca. En funció de quina part de l’intestí s’exterioritza, l’ostomia rep el nom d’ileostomia (intestí prim) o colostomia (intestí gros).

En totes dues situacions cal seguir unes pautes dietètiques

4. Pautes dietètiques en les malalties intercurrents Les persones amb MII poden tenir altres malalties comunes com una grip, un refredat, etc. En aquestes situacions s’aconsella adaptar la dieta amb les especificacions següents per tal d’ajudar l’organisme a recuperar-se i reduir o mitigar els símptomes d’aquestes malalties:

Dieta immunoestimulant. Davant d’una grip, un refredat, una infecció, etc., el nostre organisme posa en marxa el sistema defensiu per fer front als microorganismes responsables d’aquestes situacions. Per això, caldrà augmentar el consum d’aliments que tinguin un efecte positiu sobre les defenses del nostre organisme. 

Aliments rics en: 
  • Betacarotens: pol·len, pastanagues, mangos, papaies, albercocs i julivert. 
    • Vitamina C: maduixes, groselles, pebrots crus, papaies i mandarines. 
    • Vitamina E: oli d’oliva, germen de blat i alvocats. 
    • Zinc: marisc, peix, cereals, carn i llegums. 
    • Seleni: peix, marisc, carn, llegums, fruits secs i cereals. 
  • Probiòtics: llets fermentades amb microorganismes vius com els iogurts. 
  • All: es pot prendre per exemple en forma de sopes d’all, afegir all picat a les coccions, etc.

Dieta hidratant. En el cas de la febre, és important mantenir una hidratació correcta per evitar una possible deshidratació secundària, i en la grip o el refredat la ingesta de líquid abundant ajuda a fluïdificar les secrecions i per tant les fa més fàcils d’expulsar. Per això s’aconsella ingerir molts líquids en forma d’aigua, brous vegetals, infusions o liquats com el de pastanaga, pera i unes gotes de llimona o pastanaga i maduixa, entre d’altres, ja que la pastanaga és rica en betacarotens (protectors de mucoses com la respiratòria) i la llimona i les maduixes en vitamina C (sembla que pot ajudar a reduir el temps i la intensitat del refredat).

En el cas concret del refredat i la grip, mentre es dorm es pot tenir mitja ceba sobre la tauleta de nit per evitar que la gola es ressequi i així reduir la tos.
 
llegir més... Plegar...

Confecció d’un menú
Imprimir
Compartir

  1. Menú indicat per a un brot agut 
  2. Menú indicat per a un brot moderat 
  3. Menú indicat per a un brot lleu 
  4. Menú indicat per a la fase de remissió 

   
1. Menú indicat per a un brot agut
ESMORZAR Opció 1: Farinetes d’arròs amb beguda d’arròs
Opció 2: Torrades d’arròs i beguda d’arròs
MIG MATÍ - Codonyat
- Postres a base de beguda d’arròs
DINAR - Patata i pastanaga bullida
- Pollastre (sense pell) a la papillota amb pastanaga   
- Pera bullida
MITJA TARDA  - Beguda d’arròs
- Codonyat
SOPAR - Sopa d’arròs
- Bacallà bullit o papillota amb pastanaga
- Poma bullida

















2. Menú indicat per a un brot moderat
ESMORZAR - Liquat de pastanaga i poma
- Postres de soja amb bífidus afegits  
MIG MATÍ - Beguda de soja
- Pa dextrinat o torrat amb codonyat
DINAR - Liquat de pastanaga i pera
- Arròs amb bacallà i carabassa
- Postres de soja amb bífidus afegits
MITJA TARDA    - Beguda de soja
- Poma ratllada
SOPAR - Mongeta tendra i patata bullida
- Truita francesa acompanyada de pastanaga bullida   
- Batut de beguda de soja amb codonyat

















3. Menú indicat per a un brot lleu
ESMORZAR - Liquat de pastanaga i poma
- Iogurt bio desnatat  
MIG MATÍ - Pa torrat amb formatget baix en greix i codonyat
DINAR - Espaguetis amb trossets de carabassa, carbassó i gambetes   
- Conill a la papillota amb pastanaga
- Poma
MITJA TARDA    - Pera
- Iogurt bio desnatat
SOPAR - Capes de patates al forn i albergínia gratinada cobertes amb formatge    
- Rap a la papillota
- Batut de beguda de soja amb poma


















4. Menú indicat per a la fase de remissió
ESMORZAR  - Liquat de pastanaga, papaia i mango
- Iogurt desnatat  
MIG MATÍ - Beguda de soja
- Entrepà de formatget, pernil de gall dindi i germinats
DINAR - Liquat de pastanaga, endívia i 2 fulles de col
- Conill guisat amb patates, porro i mongetes tendres
- Quallada
MITJA TARDA   - Iogurt desnatat
- Plàtan (sense el cor ni fils)
SOPAR - Crema de carabassa i patata
- Peix espasa a la papillota acompanyat de germinat d’alfals    
- Albercocs



















llegir més... Plegar...
Compartir:
Darrera actualització: 02/02/2012
Problemes de salut
Com navegar?
Tutorials
Aquí trobareu circuits de navegació recomanats, adaptats a les diferents situacions que pugui estar vivint cada pesona:

- tenir cura del nounat
- la sexualitat en el noi i la noia
- el meu primer embaràs
- que cal saber davant d'una pèrdua...
  
Tutorials
Suggeriments
Notícies relacionades
14.05.2012
Infermera virtual, un projecte innovador i de consum per a usuaris
més...
07.05.2012
Màster en Tecnologies de la Informació i la Comunicació en l’àmbit de la salut
més...
04.05.2012
Suport online per a nens amb dolor abdominal. Participa en l’enquesta!
més...
25.04.2012
Presentació del video ITCOIB en la Tweetparty
més...
24.04.2012
I Simposi de Promoció de la Salut a l'Arc Mediterrani
més...
17.04.2012
Unitat de Seguiment i Atenció a la Psicosi - Prevenció en Salut Mental
més...
11.04.2012
La Infermera virtual oferirà consells de salut a través dels canals RSS de les web dels ajuntaments
més...
02.04.2012
Nou conte de l'àvia: En Joan a la tele
més...
28.03.2012
L’alimentació en la discapacitat i la dependència. Més enllà d’alimentar-nos
més...
23.03.2012
La Infermera virtual, una eina per a la intervenció grupal
més...
Segueix-nos...
Twitteryoutube.gifflickr.jpgslideshare_logo[1].jpg
Fitxes visitades
Heu començat per:
Historial: