• una alimentació saludable
• les recomanacions generals pròpies de l’alimentació i la diabetis
• les normes específiques de cada tipus de diabetis

• 100 g de taronja, o 80 g de poma, o 200 g de síndria, contenen 10 g d’hidrats de carboni i això equival a 1 ració 
• 20 g de pa, o 15 g de pasta, o 20 g de llegum sec, contenen 10 g d’hidrats de carboni i, per tant, es consideren 1 ració

• Les pastes italianes i els arrossos, en coure, tripliquen el seu pes i els llegums, el doblen. Per exemple 15 g de pasta crua, una vegada ja bullida, pesarà 45 g, i 20 g de llegum cru, una vegada cuit, pesarà 40 g. 
• Pel que fa a les verdures, en general, són aliments de consum lliure, és a dir, se’n pot menjar la quantitat que es vulgui, ja que l’aportació d’hidrats de carboni es molt baixa. 
• Quant als fruits oleaginosos, el seu contingut en hidrats de carboni és molt baix, però són molt rics en greixos, per tant s’ha de vigilar la quantitat que se’n menja perquè engreixen molt.

• Els aliments que contenen hidrats de carboni no poden ser suprimits ni acumulats per a l’àpat següent, és a dir, no es pot menjar per sopar les racions que no s’han menjat en el dinar. 
• Les fruites i els farinacis han de pesar-se o mesurar-se. 
• La substitució d’una ració per una altra ha de ser en un mateix àpat. 
• Les substitucions han de fer-se entre aliments que pertanyin a un mateix grup alimentari, no entre aliments de grups diferents. Per exemple: 
  • Es pot intercanviar llet per formatge, o una poma per una pera. 
  • No es poden intercanviar una pera per un iogurt o llenties per fruita seca, perquè pertanyen a grups diferents i, si es fes això d’una manera habitual, es podria produir un desequilibri nutricional. 
• Les racions d’hidrats de carboni establertes, en un mateix àpat, no han de ser necessàriament del mateix aliment. Així doncs, quatre racions de farinacis poden ser tres de llegums i una d’arròs. Per exemple: 
• Arròs amb llenties: 60 g de llenties, que són 3 racions (pes expressat en cru), i 15 g (pes expressat en cru) d’arròs que es una ració.

• Dieta hipocalòrica equilibrada (recomanada pel seu equip de salut). S’ha vist en nombrosos estudis que una pèrdua de pes entre un 5-10 % del pes inicial fa que les xifres de la glucèmia disminueixin, alhora que també ho fan la pressió arterial i el nivell de colesterol.
    
  Veure taula: Dieta hipocalòrica equilibrada
  
  

2.  Per a una persona obesa tractada amb antidiabètics orals

• Si es pren metformina, acarbosa i miglitol, s’ha de seguir una dieta hipocalòrica equilibrada. No és necessari el control estricte dels hidrats de carboni perquè aquests medicaments no provoquen hipoglucèmies i, per tant, no cal l’aportació d’una quantitat fixa i rigorosa d’hidrat de carboni (els hidrats de carboni eviten les hipoglucèmies), però es recomana que se’n prenguin en tots els àpats, encara que sigui en petites quantitats, perquè són la principal font energètica per a l’organisme.
  
  Veure taula: Dieta hipocalòrica equilibrada
   
  
• Si es prenen sulfonilurees i glinides, s’ha de seguir una dieta per racions hipocalòrica equilibrada,, cal disminuir l’aportació energètica en general per intentar la pèrdua de pes. Aquest tipus d’antiadiabètics orals poden provocar hipoglucèmies, d’aquí la importància de prendre els hidrats de carboni necessaris en cada àpat.
   
  Veure taula: Menú de dinars i sopars de 1800 kcal per diabetis tractats amb insulina i tractats amb sulfonilurees i glinides 
  
    
  

• Si es pren acarbosa i miglitol, s’ha de seguir una dieta equilibrada sense restricció calòrica, però vigilant per no augmentar de pes. No és necessari el control estricte dels hidrats de carboni, ja que aquests medicaments no provoquen hipoglucèmies i, per tant, no cal prendre una quantitat fixa i rigorosa d’hidrats de carboni en cada àpat (els hidrats de carboni eviten les hipoglucèmies); tot i això, es recomana prendre’n en tots els àpats, encara que siguin en petites quantitats, ja que són la principal font d’energia per a l’organisme. 
• Si es prenen sulfonilurees i glinides, s’ha de seguir una dieta per racions equilibrada. Aquest tipus d’antidiabètics orals poden provocar hipoglucèmies, d’aquí la importància de prendre els hidrats de carboni necessaris en cada àpat. 
  
  Antidiabètics orals / classificació grup farmacològic  
  Alimentació saludable/ distribució dels àpats 
  

1. En funció de les etapes del cicle vital 
2. Embaràs i lactància 
3. Menopausa 

• unes bones glucèmies 
• un pes adequat 
• un bon creixement 
• l’activitat física

• Fer e 5-6 àpats al dia, repartits i distribuïts segons la seva pauta insulínica. 
• Evitar la presa d’aliments “extres” no planificats en la pauta dietètica. 
• El suplement de mitja nit es farà si cal, com a mínim, abans d’anar-se’n a dormir, per evitar la possibilitat d’una hipoglucèmia. 
• En tots els àpats cal: 
  • Aportar les calories necessàries per mantenir el pes i l’alçada correctes. 
  • Incloure hidrats de carboni, greixos i proteïnes. 
  • Prendre preferiblement hidrats de carboni complexos (llegums, pasta, arròs, pa, patates, cereals) més que hidrats de carboni simples (fruita), prioritzant els de major contingut en fibra (llegums, cereals integrals, pasta integral, arròs integral). 
• Seguir les recomanacions generals i específiques en funció del tipus de diabetis que tingui l’infant o l’adolescent. Tot i que habitualment és del tipus 1, actualment comencen a detectar-se persones en aquesta franja d’edat amb diabetis tipus 2, relacionada amb l’obesitat infantil. S’ha trobat que els nens i les nenes amb obesitat tenen més tendència a presentar insulinoresistència.

• Pollastre rostit, tallat a bocins, amb puré de cigrons (hidrat de carboni) i poma al forn (hidrat de carboni). 
• Sèmola d’arròs (hidrats de carboni) amb truita a la francesa tallada a bocins i batut de maduixes i iogurt (hidrat de carboni). 
• Puré de carbassó, patata, ceba (hidrats de carboni) i peix al forn (tot passat per la batedora) i un iogurt (hidrat de carboni).

 
La dieta definitiva sempre haurà d’estar supervisada i establerta conjuntament per la persona i l’equip de professionals encarregats d’ajudar a controlar la diabetis (endocrinòlegs, infermeres o dietistes). 

Vellesa
2. Embaràs i lactànciaLa diabetis no es una contraindicació absoluta per no poder tenir un nadó. Tot i així, caldria planificar aquest embaràs amb la finalitat d’aconseguir un bon control metabòlic abans i durant l’embaràs. Un període previ d’estabilitat de les glucèmies i una hemoglobina glicada (percentatge d’hemoglobina (proteïna dels glòbuls vermells) unida a glucosa) el mes semblant possible a una persona no diabètica seria la situació ideal per disminuir el risc de complicacions.

A més de les recomanacions generals per a tota persona amb diabetis, la dona embarassada haurà d’anar adaptant la dieta a mesura que la gestació avanci, amb els mateixos requeriments nutricionals que per a una dona embarassada no diabètica. Per tant, es recomana que faci l’alimentació pròpia de la dona embarassada, aplicant les recomanacions generals alimentaries de les persones amb diabetis. 

Alimentació i embaràs

És especialment important que tingueu en compte els aspectes següents:

• Rebre una aportació d’hidrats de carboni del 40-50 % del total calòric. Cal que estiguin ben repartits al llarg del dia, cosa que aconsellarà l’equip de salut. 
• Durant l’embaràs, els nivells de glucosa de la mare i el fetus estan íntimament relacionats, ja que la glucosa travessa la barrera placentària, és a dir, que la ingesta d’hidrats de carboni de la mare determinarà els nivells de glucosa circulant a la sang del fetus. 
• Prendre els hidrats de carboni necessaris és important per evitar: 
  • Les hipoglucèmies de la mare degudes a l’alt consum de glucosa per part del fetus. 
  • La formació de cossos cetònics per compensar el dèficit d’hidrats de carboni. La presència freqüent de cossos cetònics no afavoreix el bon desenvolupament del fetus. 
  • Un excés de pes. Una hiperglucèmia constant de la mare afecta directament el fetus, perquè el pàncrees del fetus, per poder transformar el sucre en energia, ha de secretar més insulina i, per tant, augmenta més ràpidament de pes. Un excés de pes del nadó, en el moment del part, pot ser un problema.

• Prendre 1,5 l d’aigua al dia per hidratar-se i evitar l’envelliment. 
• Prendre la quantitat de proteïnes necessàries. 
• Controlar el pes. El risc de guanyar pes augmenta, per això cal disminuir l’aportació calòrica habitual i/o incrementar l’activitat física.
• Controlar els aliments rics en colesterol. A partir de la menopausa, augmenta el risc de malalties cardiovasculars, a causa de la disminució de l’activitat hormonal i, amb això, de l’efecte protector que tenen. 
• Continuar amb l’aportació d’hidrats de carboni habitual, però restringir molt els hidrats de carboni simples. Per exemple, prendre només 1-2 peces de fruita al dia, pel que fa als làctics, potenciar més els formatges (pobres en greixos) i els iogurts que la llet. 
• Potenciar el consum d’aliments rics en: 
  • vitamina A (pastanaga, pebrot vermell, endívies, escarola, espinacs, julivert, mango, etc.) 
  • vitamina C (kiwi, taronja, mandarina, maduixes, julivert, etc.) 
  • vitamina E (olis vegetals, fruits oleaginosos, alvocat, espàrrecs verds, etc.) 
• Potenciar el consum de minerals: 
  • ferro (peix, carn, llegums, fruits oleaginosos, etc.) 
  • zinc (peix, carn, etc.) 
  • iode (peix, sal iodada, algues, etc.) 
  • crom (marisc, cereals integrals, pollastre, patates, etc.) 
  • calç (làctics)
     
    

• Un got de suc envasat (150 ml) 
• Un got de llimonada, taronjada o Coca-Cola (150 ml). Aquestes begudes han de ser amb sucre; per tant, no han de ser light, “zero”, o sense sucre (sugar free). 
• Tres terrossos de sucre, o 2 sobres de sucre, o 1,5 cullerada sopera de sucre. El millor és dissoldre el sucre en aigua, però si no pot ser, la persona se’l pot posar directament a la boca.

• 40 g de pa amb pernil 
• 4 torrades amb formatge 
• 30 g de cereals integrals + 1 iogurt

• Si la persona perd la consciència, no se li ha de donar res per la boca, el tractament ha de ser farmacològic, amb glucagó (Glucagen Hypokit®: xeringa precarregada que es pot punxar a qualsevol lloc del cos). 
• Si la hipoglucèmia té lloc abans d’un àpat, no és necessari prendre el sucre o el suc de fruita, sinó que es pot començar l’àpat per la fruita (hidrats de carboni simples) i, tot seguit, la ració d’hidrats de carboni complexos que es tingui preparada (pasta, patates, arròs, etc.) i, a continuació, la resta d’aliments (carn, peix). 
• Si es pren un antidiabètic oral del grup de l’acarbosa i el miglitol i es té una hipoglucèmia, per superar-la, s’ha de prendre glucosa pura. La glucosa pura es troba a la farmàcia en forma de pastilles o a la Coca-Cola normal (ni light, ni “zero”, ni sugar free). 
• Si la hipoglucèmia apareix durant l’exercici físic, s’ha d’aturar l’activitat i prendre hidrats de carboni simples (per exemple, 150 ml de suc o 150 ml de beguda ensucrada) i, després, prendre hidrats de carboni complexos (com torrades amb formatge o cereals). És molt important controlar les glucèmies posteriors, ja que la hipoglucèmia es podria reproduir. 
• Es molt important tenir en compte que la hipoglucèmia induïda per la ingesta de begudes alcohòliques no es recupera amb glucagó i, a més, saber que el glucagó es menys eficaç en les persones tractades amb sulfonilurees. 
  • Si no es perd la consciència, s’haurà de prendre Coca-Cola o pastilles de glucosa pura, que es troben a la farmàcia. 
  • Si es perd la consciència, s’haurà d’avisar el servei d’emergències perquè administri glucosa pura. 
    
    Diabetis / factors i conductes de risc 
    Antidiabètics orals

• Una aportació insuficient d’hidrats de carboni en la dieta. En aquest cas, és característic que la glucosa a la sang sigui baixa i la glucosúria (glucosa a l’orina) sigui negativa o escassa, però amb cetones positives. 
• Un dèficit d’insulina. En aquest cas, la cetosi s’acompanya de glucosa a la sang elevada, glucosúria positiva i cetones positives.

• Si la cetosi és deguda a una aportació insuficient d’hidrats de carboni en la dieta, es resol prenent-ne la quantitat necessària que la persona requereix, habitualment mitjançant l’increment de la fruita. 
• Quan la cetosi s’acompanya de glucèmies elevades i de glucosúria intensa, s’haurà de modificar el tractament de la insulina, seguint les pautes marcades per l’equip de salut, i establir una pauta especial d’alimentació, durant un màxim de 48 hores, que consistirà a: 
• Eliminar els greixos (oli, mantega, fruita seca) i les proteïnes (carn, peix , ous). 
• Incrementar la ingestió de líquids mitjançant aigua, brous vegetals sense carn, infusions, sucs, etc. Una proporció elevada de cossos cetònics a la sang provoca molt malestar a la persona (nàusees, inapetència, vòmits i dolor abdominal); per això és recomanable prendre líquid, ja que afavoreix l’eliminació de cossos cetònis i corregeix la pèrdua de líquids provocada per la hiperglucèmia. 
• Prendre hidrats de carboni en quatre àpats principals (4 racions d’hidrats de carboni), després de la insulina, i quatre àpats secundaris o suplements (1 ració d’hidrat de carboni), unes 3 hores després de la insulina. El tipus d’hidrats de carboni recomanables en aquest règim alimentari de 48 h són: 
• En els àpats principals: pasta blanca, sèmola, arròs blanc, patates, tapioca, torrades i fruita bullida o al forn, perquè són de més fàcil digestió. Es poden prendre sucs; el menys recomanable és el de taronja, perquè afavoreix les nàusees i els vòmits. 
• En els àpats secundaris: làctics, és a dir, un got de llet descremada o 2 iogurts naturals descremats. 
• Utilitzar coccions suaus com ara bullits, microones o forn.

• Fer una dieta hipocalòrica per perdre pes en cas de sobrepès o obesitat i posterioment establir una dieta saludable per mantenir un pes corporal adequat a la persona. 
  
  Veure taula: Dieta hipocalòrica equilibrada 

• Controlar el consum de greixos animals: 
• Evitar prendre costelles de porc, xai, vísceres, embotits, botifarra. 
• Treure la pell del pollastre i el gall dindi. 
• Procurar que els brous siguin fets amb aliments vegetals (verdures), poca carn i evitar utilitzar d’altres aliments molt greixosos en la seva elaboració, com per exemple cansalada, pernil, botifarra, etc. Si tot i així, una vegada el brou és fred, queda una capa de greix, s’hauria de retirar amb l’escumadora. 
• Es poden menjar 2 rovells d’ou a la setmana. 
• Prendre làctics descremats. 
• Evitar la pastisseria i la brioixeria industrials, com ara ensaïmades, croissants, pa de motlle, galetes, gelats cremosos. 
• Evitar menjar plats precuinats, així com aperitius amb molt de greix (patates, “ganchitos”, croquetes precuinades, etc.). 
• Evitar prendre aquells productes en què en el seu etiquetatge es llegeixi “greix vegetal” i no estigui especificat quin, és a dir, que no se sap si es oli d’oliva o un altre. Probablement són olis de palma o coco, que tot i ser olis són greixos saturats i, per tant, no són recomanables. 
• Utilitzar oli d’oliva, en lloc de greixos animals com la mantega i el llard. 
• Augmentar el consum de fibra potenciant el consum de fruita, de llegums (3-4 cops/setmana), de verdures crues i cuites, de cereals integrals, en lloc de refinats. 
• Prendre peix blau 2-3 cops/setmana. El marisc es pot prendre amb moderació 1 cop/setmana. Cal limitar el consum d’alcohol. S’admet 1 copa de vi en els àpats principals (50 ml).

• Seguir una dieta adequada per perdre pes. En moltes persones amb un excés de pes, quan el pes disminueix, milloren les xifres de la pressió arterial. 
• Fer una dieta pobre en sodi. La restricció de sodi és important, perquè pot evitar o retardar l’inici de la medicació antihipertensiva. El sodi que ingerim en l’alimentació habitual procedeix, d’una banda, del propi aliment, és sodi de constitució i, de l’altra, del sodi d’addició, és a dir, el clorur sòdic (sal comuna), que s’afegeix quan es cuina. El sodi d’addició és el que s’ha d’eliminar quan es fa una dieta pobre en sodi (sal). 
• Potenciar el consum de verdura per la seva riquesa en potassi. Una dieta rica en potassi millora les xifres de la pressió arterial. La fruita també és rica en potassi, però també s’ha de recordar que és un aliment ric en hidrats de carboni simples.
  
• Evitar els aliments desaconsellats: 
• qualsevol tipus de sal 
• carns salades, fumades i curades 
• salsitxes tipus Frankfurt, hamburguesa envasada industrial 
• embotits en general; es poden prendre els més magres (pernil dolç, gall dindi) i pobres en sal 
• peix en conserva, els fumats i caviar 
• formatges en general 
• truites envasades 
• pa i torrades amb sal 
• olives 
• sopes de sobre, purés instantanis, pastilles de brou concentrat, patates xips 
• sucs d’hortalisses i verdures envasats 
• fruita seca amb sal 
• pastisseria industrial 
• mantega o margarina salada 
• pasta italiana (macarrons, espaguetis, etc.), arròs, patates, ja precuinades 
• llegums envasats 
• bicarbonat, les aigües amb gas i les begudes amb gas 
• condiments salats: mostassa, conserves amb vinagre, quètxup 
• conserves en general 
• Consumir els aliments permesos: 
• carns, aus 
• peix fresc 
• ous 
• llet, iogurt, mató i formatges sense sal 
• pa i torrades sense sal 
• farina, pasta italiana, cereals 
• patates, llegums 
• verdura i hortalisses 
• fruita fresca 
• fruita seca sense sal 
• mantega, margarina sense sal 
• oli 
• sucre, pastisseria casolana, gelats casolans 
• xocolata, cacau 
• aigua mineral 
• condiments: pebre, pebre dolç, safrà, canyella, herbes aromàtiques 
• Potenciar els gustos dels aliments, ja que l’alimentació sense sal acostuma a ser força insípida, amb: 
• àcids: llimona, vinagre 
• all, ceba, porro 
• espècies: pebre, safrà, curri, canyella, nou moscada 
• herbes aromàtiques: fonoll, menta, llorer , romaní, etc. 
• oli aromatitzat, com ara oli d’oliva amb romaní, oli d’oliva amb all 
• les sals de règim: estan fetes a base de clorur potàssic i el seu gust no és gaire agradable 
• Potenciar la cocció al vapor i en papillota (embolicar l’aliment amb paper de forn), ja que així es conserva mes el gust dels aliments. Les altres maneres de cuinar (planxa, forn, guisats, estofats ) també són correctes.

• Augmentar el nombre d’autocontrols i adaptar la dosi d’insulina als resultats de les glucèmies, tal com haurà recomanat l’equip de salut. 
• Si la glucèmia és baixa i amb cetones a l’orina, vol dir que hi ha un dèficit d’hidrats de carboni i que cal ajustar la dieta. Si la glucèmia és alta i hi ha cetones a l’orina, cal augmentar la insulina segons la pauta recomanada. 
• No deixar de prendre les racions d’hidrats de carboni (HC) prescrites, encara que s’hagi de canviar la textura per tolerar-les. 
• Conjuntament amb les pautes dietètiques, es recomana no fer exercici físic.

2. Febre, anorèxia (falta de gana) i vòmits:

En aquests casos, s’ha d’assegurar l’aportació adequada d’hidrats de carboni (es recomana una ingesta mínima de 100-150 g d’hidrats de carboni al dia).

• Es toleren millor en forma de sucs de fruites (la quantitat recomanada és de 1’5 l), purés o sopes. En cas de vòmits, no s’ha de prendre suc de taronja, perquè el estimula. 
• Inicialment, i si els vòmits són molt freqüents, els hidrats de carboni es prendran cada 15 minuts o cada hora, a base de sucs o aigua amb sucre (1 l d’aigua amb 10 cullerades soperes de sucre). 
• Després, s’ha de procurar que la ingesta d’hidrats de carboni es faci cada 3 hores.

• Si cal, es poden suspendre temporalment els aliments proteics i els greixos. 
• Els aliments a temperatura ambient o més aviat freds es toleren molt millor que els calents. 
• Si en 12 h els vòmits no han disminuït i continuen sent tan persistents que impedeixen la ingesta de cap aliment, ni tan sols els líquids, s’ha d’anar a l’hospital, sobretot les persones que prenen insulina o antidiabètics orals. 
  
  Veure taula: Menú en cas de febre, anorèxia i vòmits lleus  
  
  
  Veure taula: Menú en cas de febre, anorèxia, vòmits persistents 

• Conjuntament amb les pautes dietètiques es recomana que s'assegurin les pautes per al control de la simptomatologia.

• Làctics 
• Aconsellats: iogurt, especialment els que contenen bifidus. 
• Desaconsellats: llet; si hi ha diarrees molt freqüents i abundants pot augmentar el nombre de deposicions. 
• Verdures 
• Aconsellades: pastanaga en forma de puré o bullida.
• Desaconsellades: tota la resta i sobretot les verdures crues. 
• Fruita 
• Aconsellades: poma i pera bullides, fetes al microones o al forn, codonyat i plàtan ben madur. La poma, si es vol prendre crua, s’ha ratllar i deixar reposar una estona perquè s’oxidi (en entrar en contacte amb l’aire, la superfície de la poma s’enfosqueix). 
• Desaconsellades: tota la resta de fruites, tant crues com cuites. 
• Farinacis 
• Aconsellats: arròs, pasta, sèmola, tapioca. pa torrat i patata. 
• Desaconsellats: aliments integrals i llegums. 
• Proteïnes 
• Aconsellades: peix blanc, carns blanques.
• Desaconsellades: carns vermelles i peix blau. 
• Greixos 
• Aconsellats: oli, amb moderació i sempre cru. 
• Desaconsellats: fruita seca.

• Tant per dinar com per sopar, hi ha d’haver verdura com a plat principal o d’acompanyament. 
• El primer plat ha d’estar compost d’hidrats de carboni complexos (llegums, pasta, arròs, patates). 
• El segon plat ha d’estar compost de proteïnes (carn, peix, ou). 
• El contingut del primer i el segon poden anar junts com a plat únic, com per exemple fideus a la cassola (pasta + carn). 
• Les postres s’han de compondre de fruita o làctics.