• La cirurgia del cap i el coll pot provocar problemes a l’hora de mastegar i empassar. 
• La cirurgia dels òrgans del sistema digestiu redueix la seva capacitat de funcionar adequadament i disminueix la velocitat de la digestió dels aliments. L’extirpació de part de l’estómac pot produir sensació de sacietat abans que es consumeixi una quantitat suficient d’aliments o en alguns casos l’anomenada síndrome de l’adollament (buidament de l’estómac als intestins abans de la digestió dels aliments). Alguns òrgans del sistema digestiu generalment produeixen hormones i substàncies químiques importants que són necessàries per a la digestió. Si la cirurgia afecta aquests òrgans, les proteïnes, els greixos, les vitamines i els minerals poden no ser absorbits de manera normal pel cos, alhora que poden desequilibrar-se les concentracions de sucre, sal i líquids.

• Suplements nutricionals líquids. 
• Nutrició enteral (provisió de líquid a través d’una sonda a l’estómac o a l’intestí). 
• Nutrició parenteral (alimentació a través d’un catèter al torrent sanguini). 
• Medicaments per millorar la gana.

• Cal evitar begudes gasoses (com els refrescos) i aliments que produeixen gasos (com ara mongetes, pèsols, bròquil, col de cabdell, col de Brussel·les, pebrots verds, raves i cogombre). 
• Si hi ha problemes de restrenyiment s’ha d’augmentar el consum de fibres en petites quantitats i beure molta aigua. Són fonts òptimes de fibra els cereals integrals (com la civada i el segó), les mongetes, les verdures, les fruites i els pans de grans integrals. 
• És necessari triar aliments amb un alt contingut proteic i calòric per ajudar a cicatritzar les ferides, com ara ous, formatge, llet sencera, gelat, fruita seca, mantega de cacauet, carn, pollastre i peix. Es poden augmentar les calories fregint els aliments i fent servir salsa de carns rostides, maionesa i condiments per a amanides. 
• El menjar del dia s’ha de repartir en 6 o 7 àpats, de poca quantitat, i els aliments s’han de mastegar i ensalivar bé. 
• Si no es pot assegurar que s’ingereixen les vitamines i els minerals suficients a través dels aliments, s’ha de consultar amb l’equip de salut la conveniència de complementar-los amb preparats d’alt contingut calòric i proteic. 
• S’han de seguir les recomanacions davant els trastorns propis del procés oncològic i del tractament.

2. Quimioteràpia i nutrició La quimioteràpia és un tractament contra el càncer que utilitza fàrmacs per interrompre el creixement de les cèl·lules canceroses, o bé eliminant-les o bé impedint-ne la proliferació. Atès que la quimioteràpia es dirigeix a cèl·lules de divisió ràpida, les cèl·lules sanes que generalment creixen i es divideixen ràpidament també poden quedar afectades pels tractaments contra el càncer. Entre aquestes cèl·lules hi ha les de la boca i el sistema digestiu. Per consegüent, durant la quimioteràpia poden aparèixer efectes secundaris que interfereixin en el consum i la digestió d’aliments. Entre els efectes secundaris més comuns hi ha: falta de gana (anorèxia), nàusees, vòmits, diarrea i restrenyiment, inflamació i llagues a la boca (mucositis), canvis en el gust dels aliments i infeccions per una baixada de les defenses.

Davant aquests efectes secundaris és important seguir les recomanacions dietètiques:
 
- l’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic

Recomanacions nutricionals generals en el tractament amb quimioteràpia

Per poder planificar l’alimentació és important diferenciar dues fases en el període de temps que durarà el tractament.

Fase A: Des de dos dies abans de la sessió de quimioteràpia fins a un parell de dies després del tractament.
Fase B: Des de dos o tres dies després del tractament fins a un parell de dies abans de la pròxima sessió.

Fase A

Per millorar la tolerància de l’aparell digestiu al tractament es recomanen un conjunt d’aliments que, tant per la composició com per la manera de cuinar-los, són de fàcil digestió i s’aconsegueix que tant l’estómac i el fetge com el pàncrees no hagin de treballar tant:

• Aliments rics en proteïnes, per poder cobrir les necessitats proteiques d’una dieta saludable: peix blanc (llenguado, rap, lluç, perca, bacallà, orada...), clara d’ou cuinada, formatge fos desnatat, gelatines, surimi, cues de gambes i concentrat de proteïnes en pols. Tots de fàcil digestió. 
• Aliments rics en carbohidrats: són la principal font d’energia i no s’han d’oblidar mai. Dins d’aquest grup d’aliments estarien indicats: patata, arròs, pasta (macarrons, espaguetis, pasta de sopa) i pa torrat. El pa torrat es digereix més fàcilment que el pa cru. 
• Aliments rics en greixos: són absolutament necessaris i s’han d’incloure a la dieta a través de l’oli d’oliva verge de baixa acidesa (0,2-0,4º). És aconsellable consumir-lo en abundància, ja que és una bona aportació de calories i antioxidants. L’oli d’oliva té un efecte beneficiós sobretot en l’aparell digestiu, ja que ajuda a la deglució i a millorar la mucosa gàstrica. 
• Fruites: les més aconsellables són les pomes i les peres, que resulten especialment fàcils de digerir cuinades al forn, en forma de compota o liquades. 
• Verdures i hortalisses: és important utilitzar verdures i hortalisses que siguin suaus i no produeixin gaires gasos, com per exemple carabassa, carabassó, pastanaga bullida i mongeta tendra.

També hi ha una sèrie d’aliments que, tot i que habitualment es consideren saludables, s’aconsella que s’evitin durant aquest període:

• Aliments com vedella, be, porc, embotits, patés, formatges semisecs i curats, nata i mantega. Els aliments rics en greix provoquen una digestió més lenta i difícil, exceptuant l’oli d’oliva. 
• La llet sovint no es tolera bé, per això convé evitar-la i prendre beguda de soja com a substitutiu. 
• Els aliments amb un alt contingut en àcids: tomàquet, taronja, kiwi, llimona i aranja. 
• Les begudes alcohòliques, el cafè i aliments picants, ja que irriten molt les mucoses gàstriques.

 
Fase B

Entre una sessió de quimioteràpia i la següent, si la persona no presenta cap alteració digestiva, l’alimentació es pot variar i s’hi poden introduir aliments com ara llegums, fruites i altres verdures. També s’hi poden introduir la llet i altres formatges, seguint sempre els següents consells generals.


Consells generals al llarg de tot el tractament de quimioteràpia 

• Abans de preparar les verdures i les hortalisses s’han de rentar correctament. 
• És bo consumir aliments congelats, que no només tenen un alt contingut nutritiu, sinó que tenen un alt nivell higiènic, una bona conservació i es preparen fàcilment. 
• S’aconsella coure els aliments bullint-los, al microones, al vapor i al forn a temperatures baixes. 
• És necessari evitar la cocció a la planxa a una temperatura molt elevada, els fregits i els sofregits. 
• Cal evitar els aliments o sistemes de cocció que desprenen olors fortes, a vegades poden resultar desagradables. 
• S’ha de menjar poc en cada àpat i fer-ne més de cinc al dia, de manera que quedin assegurades les necessitats nutricionals. 
• Cal augmentar el consum de líquids (això millorarà l’eliminació de la toxicitat que produeix el tractament de quimioteràpia) en forma d’aigua, infusions, liquats, caldo de vegetals, begudes de soja, begudes d’avena, begudes d’arròs i begudes d’ametlles. 
• És recomanable prendre les begudes a temperatura ambient.
  
  Quimioteràpia 
  

Un cop acabat el tractament, si la persona no presenta cap problema de salut, es recomana seguir una alimentació saludable. 

3. Radioteràpia i nutrició La radioteràpia és un tractament contra el càncer que fa servir raigs X amb alt contingut d’energia o altres tipus d’irradiació per eliminar cèl·lules canceroses. La radioteràpia pot afectar les cèl·lules sanes que hi ha a prop del càncer i provocar efectes secundaris. Els efectes secundaris depenen sobretot de la dosi de radiació i la part del cos que es tracti.

La radioteràpia a qualsevol part del sistema digestiu pot produir efectes secundaris relacionats amb la nutrició, per exemple:

• La radioteràpia dirigida al cap i el coll provoca anorèxia, modificacions en el gust, inflamació de la boca i les genives, problemes per empassar (disfàgia), espasmes de la mandíbula, càries o infeccions. 
• La radioteràpia al pit provoca infeccions a l’esòfag, problemes per empassar (disfàgia), reflux gastroesofàgic (flux revertit del contingut de l’estómac a l’esòfag), nàusees o vòmits. 
• La radioteràpia dirigida a l’abdomen o la pelvis produeix diarrea, nàusees i vòmits, inflamació de l’intestí o el recte i fístula (perforacions) a l’estómac o els intestins. Els efectes a llarg termini són estrenyiment de l’intestí, inflamació crònica dels intestins, absorció deficient i bloqueig a l’estómac o l’intestí. 
• La radioteràpia també provoca cansament, que pot derivar en disminució de la gana (anorèxia).
  
  Radioteràpia  
  

Davant aquests efectes secundaris és important seguir les recomanacions dietètiques: 

- l’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic  
  
4. Immunoteràpia i nutrició

La immunoteràpia, també anomenada teràpia biològica o bioteràpia, és el tractament que utilitza el sistema immunològic de la persona per controlar el càncer. Consisteix a utilitzar substàncies produïdes pel cos mateix o en un laboratori per augmentar, dirigir o restaurar les defenses naturals del cos contra el càncer. Els efectes secundaris més comuns que apareixen durant la immunoteràpia són febre, cansament, falta de gana (anorèxia), nàusees, vòmits i diarrea. Si aquests efectes secundaris no es tracten hi pot haver pèrdua de pes i malnutrició, que afavoreixen les complicacions durant la recuperació, com curació deficient o infecció.

Davant aquests efectes secundaris és important seguir les recomanacions dietètiques:

- l’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic
 
5. Trasplantament de medul·la òssia i nutrició Els trasplantaments de medul·la òssia i cèl·lules primàries són mètodes que es fan servir per reemplaçar les cèl·lules generadores de sang que destrueix el tractament amb dosis altes de quimioteràpia o radioteràpia. S’extreuen cèl·lules primàries (glòbuls immadurs o cèl·lules mare) de la medul·la òssia de la persona afectada (en fase de remissió de la malaltia) o d’un donant i es congelen per emmagatzemar-les. Quan acaben la quimioteràpia i la radioteràpia, les cèl·lules primàries emmagatzemades es descongelen i s’injecten a la persona afectada per via intravenosa. En un breu període de temps, aquestes cèl·lules mare injectades es multipliquen, maduren i restauren els glòbuls.

La quimioteràpia, la radioteràpia i els medicaments que es fan servir en el procés del trasplantament poden produir efectes secundaris que impedeixen que el pacient mengi o digereixi els aliments com ho faria habitualment. Aquests efectes secundaris inclouen alteracions en el gust, falta de gana (anorèxia), sequedat bucal i saliva espessa. En aquest cas és especialment important el risc d’infecció, ja que les dosis altes de quimioteràpia i radioteràpia redueixen la quantitat de glòbuls blancs –les cèl·lules que combaten les infeccions–, per això s’aconsella especialment evitar el consum de certs aliments que poden transportar bacteris nocius.

La teràpia nutricional pot pal·liar els efectes secundaris del trasplantament de medul·la òssia i cèl·lules mare relacionats amb la nutrició.

Les persones sotmeses al procés de trasplantament necessiten proteïnes i calories adequades per tolerar i recuperar-se del tractament, evitar la pèrdua de pes, combatre les infeccions i mantenir la salut general. La teràpia nutricional està dissenyada també per evitar la possible infecció a partir dels bacteris que hi pot haver als aliments.

Davant aquests efectes secundaris és important seguir les recomanacions dietètiques:

- l’alimentació davant els trastorns propis del procés oncològic

1. En funció de les etapes del cicle vital 
2. Embaràs

• Cal glopejar aigua abans de menjar. 
• S’han de triar i preparar aliments amb un aspecte i una olor agradables, o menjar aliments preparats per altres. 
• Si la carn vermella (vedella, bou, be i porc) té un gust o fa una olor estranya, es pot substituir per carn d’au, peix de gust suau, ous o formatge. 
• És bo adobar la carn, el pollastre o el peix amb vi, salsa agredolça o llimona. 
• És aconsellable fer servir petites quantitats de condiments, com alfàbrega, orenga o romaní. 
• Si els aliments tenen gust metàl·lic, es poden fer servir estris de plàstic. 
• Per reduir el gust metàl·lic o amarg es poden prendre infusions de menta sense sucre, caramels de llimona o xiclets. 
• Si no hi ha llagues a la boca, es poden provar aliments àcids, com fruites cítriques o llimonada. 
• Si molesten les olors, cal servir els aliments a temperatura ambient. 
• Cal consultar el dentista per descartar problemes bucals que puguin afectar el gust o l’olor dels aliments i perquè aconselli sobre col·lutoris especials i higiene bucal.

• A l’hora d’esmorzar, cal menjar un terç de les calories i les proteïnes necessàries al dia. 
• S’han de fer àpats de poca quantitat però amb alt contingut proteic i calòric cada 1-2 hores, en lloc de 3 àpats abundants. 
• És bo tenir ajuda per preparar el menjar. 
• Cal afegir calories i proteïnes extres als aliments (com llard, llet en pols descremada, mel o sucre morè). 
• Quan el consum d’aliments sòlids és problemàtic cal ingerir suplements líquids (begudes especials amb nutrients), sopes, llet, sucs, llet maltada i batuts de fruites. 
• És aconsellable preparar i guardar porcions petites dels aliments preferits per poder prendre’ls quan vinguin de gust. 
• S’han de menjar aliments amb aromes agradables. Les olors fortes es poden reduir: 
• Cuinant amb una graella a l’aire lliure. 
• Utilitzant un ventilador de cuina quan es preparen aliments. 
• Servint aliments freds en lloc de calents (les olors es concentren al vapor ascendent). 
• Desempaquetant els aliments perquè deixin anar les olors abans de consumir-los. 
• Fent servir ventiladors petits portàtils per expulsar les olors lluny del pacient. 
• És bo provar menjars nous, ser creatiu a l’hora de les postres i experimentar amb receptes, saboritzants, espècies, tipus i consistències dels aliments... Les preferències i el rebuig a certs aliments canvien cada dia.

• Formatge i galetes. 
• Púdings. 
• Suplements nutricionals. 
• Batuts. 
• Iogurts. 
• Gelats. 
• Llet en pols afegida a aliments com púdings, batuts o qualsevol recepta que faci servir llet. 
• Aliments lleugers (adequats per a refrigeris o berenars) com ous farcits, formatge per untar o mantega de cacauet amb galetes o api.

• Cal evitar aliments que és probable que produeixin nàusees com els picants, greixos i aliments amb olors fortes. 
• S’han de menjar aliments tous, de textura suau, de fàcil digestió, en lloc de menjars pesants. 
• Cal evitar aliments flatulents com ara col, col de Brussel·les, coliflor i llegums. 
• Es poden menjar aliments secs com ara galetes, bastonets de pa o torrades durant el dia. 
• És aconsellable menjar poc unes quantes vegades al dia. 
• És bo anar fent glopets petits de líquids durant el dia. 
• L’hora després de menjar s’ha d’estar assegut o reclinat amb la secció superior del cos recta. 
• És bo no menjar en una habitació amb olors de cuina o massa calenta. La sala s’ha de mantenir a temperatura agradable i amb molt aire fresc. 
• S’ha de glopejar aigua abans y després de menjar. 
• Cal eliminar aliments molt salats o molt dolços. 
• Si la boca té mal gust, es poden llepar dolços durs com pastilles de menta o caramels de llimona.

• Cal anar fent glops d’aigua freda o begudes sense sucre o deixar fondre glaçons a la boca, ja que el tractament principal per a la sequedat bucal és ingerir molt líquid. 
• Convé reduir el consum de cafè, te, begudes alcohòliques o refrescos a base de cola, que augmenten la sequedat perquè tenen un efecte diürètic (augmenten l’eliminació d’orina). 
• És aconsellable mastegar xiclet sense sucre o caramels durs sense sucre. 
• Cal lubricar els llavis amb bàlsam labial. 
• S’han d’evitar col·lutoris amb alcohol o àcid. 
• El tabac i l’alcohol produeixen sequedat bucal. 
• Els aliments salats o molt picants poden provocar dolor a la boca seca. 
• Cal consultar amb el dentista si convé fer servir: 
• Humitejadors bucals, com a substitut de la saliva. 
• Col·lutoris especialment indicats per a la sequedat bucal.

• Cal fer una alimentació variada i equilibrada, fraccionada en 5 o 6 àpats al dia poc abundants. 
• Convé consumir begudes d’alt contingut calòric i proteic a més de les menjades. 
• S’ha de menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments o triturar amb una batedora verdures i carns fins que desapareguin els grumolls. 
• Cal coure els aliments fins que estiguin tous i tendres, tallar-los a trossos petits, i afegir-hi salses, caldos o sucs. 
• És bo fer servir una palleta per beure els líquids. 
• S’han de menjar aliments amb textures líquides, toves i cremoses (cremes, flams, farinetes de cereals amb llet, peix blanc, purés de patates, purés de verdures). 
• La inflamació i la irritació bucal es poden reduir: 
• Prenent els aliments tebis o a temperatura ambient i evitant els calents. 
• Eliminant el consum d’alcohol, tabac i aliments molt condimentats o molt salats. 
• Restringint l’aportació de fruites cítriques (taronja, mandarina...) i tomàquets. 
• Valorant la tolerància a les begudes carbonatades, incloent-hi l’aigua mineral. 
• Eliminant els aliments cantelluts, com les galetes, les torrades o les patates fregides, els arrebossats, etc. 
• Cal provar la tolerància al fred, com ara glaçons i gelats; mentre que a algunes persones les alleuja a d’altres els provoca més dolor. 
• Es poden fer servir tècniques culinàries com bullir, coure al vapor i coure al forn, i s’han d’evitar coccions a la planxa. 
• S’ha de fer servir oli d’oliva per condimentar tots els aliments. 
• Cal rentar-se les dents (incloses les dentadures postisses) i glopejar almenys quatre cops al dia (després de cada àpat i abans d’anar a dormir).

• Fruites toves, com plàtans, puré de poma i síndria. 
• Nèctars de préssec, pera i albercoc. 
• Formatge de granja. 
• Puré de patates. 
• Macarrons i formatge. 
• Cremes i púdings. 
• Gelatina. 
• Batuts. 
• Ous remenats. 
• Civada o altres cereals cuits.

• Cal menjar assegut, amb l’esquena ben recta per facilitar el pas dels aliments fins a l’estómac. 
• Els aliments s’han de prendre freds o calents perquè són més fàcils d’empassar que els tebis. 
• Cal fer diversos àpats al dia de poca quantitat. 
• S’ha de prendre fibra, llegums, cereals i fruites en forma de puré, evitant els filaments de la part mes fibrosa. 
• Si costa empassar líquids, es recomanen aliments de textura semisòlida com el iogurt i el puré de fruites. 
• Els líquids (infusions, aigua, sucs, caldos...) es poden espessir amb maizena o gelatina, o completar amb preparats especials de venda en farmàcies (aigües gelificades i alguns aliments adaptats en nutrients, textures i gustos a les necessitats nutricionals de les persones adultes). 
• Si la dificultat és per empassar sòlids, cal evitar els que es desfan a la boca, perquè es corre el risc que passin a les vies respiratòries. 
• Quan sigui factible, els aliments sòlids es poden sucar, per exemple a la llet, per fer-los més tous. 
• Cal evitar aliments com la fruita seca, el pa torrat i similars, perquè poden irritar la gola. 
• No s’han de prendre begudes alcohòliques.

• Galetes sense nous ni panses. 
• Flam i gelatines. 
• Patates al forn, puré de patates, patates gratinades, puré de verdures. 
• Plàtans i puré de fruites. 
• Mandonguilles, carn picada amb salsa i peix suau sense espines. 
• Ous escumats, remenats o truita a la francesa. 
• Formatge fos i iogurt. 
• Pa, torrades i pastes.

• S’han de fer 5-6 àpats diaris, de poca quantitat, mastegant i ensalivant bé els aliments. 
• Els aliments s’han de prendre tebis: el fred o la calor excessius irriten la mucosa gàstrica. 
• Les verdures i fruites crues s’han de menjar pelades i sense llavors, per evitar l’aportació excessiva de fibra crua perquè té una acció irritant gàstrica. 
• És millor menjar carns blanques, que són menys irritants que les vermelles perquè són més fàcils de digerir i s’estan menys temps a l’estómac. 
• La carn no ha d’estar excessivament cuita, i és preferible guisada o bullida; s’ha d’evitar fer-la a la graella, ja que crea una crosta torrada que és irritant. 
• S’han d’evitar el cafè, l’alcohol i les begudes amb cola, ja que estimulen la secreció àcida. 
• Es desaconsellen els aliments fregits en general, així com els àpats rics en greixos, molt especiats i condimentats. 
• S’ha de reduir el consum de llet. Tot i que tradicionalment es creia que la llet combatia l’acidesa, s’ha demostrat que el seu alt contingut en calci estimula la secreció d’àcid gàstric.

• Cal augmentar l’aportació de líquids (1 got per cada deposició), especialment aigua, suc de poma, aigua d’arròs (es fa bullir durant uns 10 minuts arròs amb una pastanaga i un pessic de sal, iniciant la cocció amb aigua freda) i sopes clares. 
• Cal fer cada 2 o 3 hores àpats de poca quantitat, baixos en fibra i de fàcil digestió, com per exemple: 
• Plàtan, poma o pera bullides i codonyat. 
• Arròs, fideus i pa blanc. 
• Pollastre o gall dindi sense pell. 
• Peix blanc. 
• Convé disminuir el consum de verdures en general, sobretot d’espinacs. 
• Cal evitar el consum de: 
• Fruites o vegetals crus. 
• Aliments integrals (pa, cereals...), fruita seca i crispetes. 
• Aliments fregits, grassos, molt adobats o condimentats. 
• Menjars i begudes que provoquen gasos (mongetes, col o col de cabdell i begudes gasoses). 
• Llet i altres aliments amb lactosa. 
• Begudes amb cafeïna, alcohol i xocolata. 
• Si la diarrea dura uns quants dies, també cal eliminar el gluten de la dieta.

• S’ha d’augmentar la ingestió de líquids (si no hi ha contraindicació mèdica) a vuit gots al dia d’aigua, infusions, sucs de fruita i hortalisses, caldos vegetals, etc. 
• Es recomana prendre una beguda tèbia o calenta aproximadament mitja hora abans de l’hora habitual a la qual la persona acostumava a defecar. 
• Cal augmentar el consum de fibra: les verdures, les fruites (especialment les seques) i alguns cereals (blat sencer, el segó de blat o la civada) són fonts de fibra excel·lents, tot i que per notar-ne els beneficis és important un consum d’aigua adequat que ajudi a fer passar la femta a través de l’intestí. 
• S’han d’eliminar el te, els plàtans, la xocolata i els aliments amb alt contingut de sucres refinats. 
• Cal prendre iogurts amb efecte bífidus, sols o amb un cullerada de llavors de lli. 
• Cal evitar les begudes amb gas i els refrescos efervescents. 
• Cal condimentar amb oli d’oliva (3 a 4 cullerades diàries).

• Cal rentar-se les mans sovint per evitar la disseminació de bacteris, especialment abans i després de manipular els aliments. 
• S’han de revisar les dates de caducitat dels aliments i no s’han de comprar o consumir si estan caducats. 
• No s’han de comprar o fer servir aliments en llaunes que estiguin inflades, abonyegades o danyades. 
• S’han de comprar aliments envasats en porcions individuals per evitar les sobres. 
• Es recomana evitar el tofu no envasat que es comercialitza en recipients oberts. 
• Els aliments s’han de descongelar lentament (a la nevera) o ràpidament (al microones), mai a temperatura ambient pel risc de sobrecreixement de bacteris. 
• Es recomana evitar les fruites i verdures velles, florides o danyades. 
• Cal rentar bé les fruites i verdures (es posen en remull amb unes gotes de desinfectant, com pot ser l’Amukine®, es deixen cinc minuts i es netegen amb molta aigua). 
• Els aliments s’han de coure immediatament després de descongelar-los i preferiblement a l’olla de pressió. 
• Les sobres s’han de posar a la nevera com a màxim al cap de dues hores d’haver cuit els aliments i s’han de consumir en un termini màxim de 24 hores. 
• Els aliments s’han de mantenir a la temperatura adequada (freda o calenta). 
• Es recomana coure carns, aus i peixos completament. S’ha d’evitar el consum d’ous crus o peix cru. 
• Si es menja fora de casa, s’han d’evitar els bufets d’amanides.

1. Menú de prevenció del càncer 
2. Menú en el tractament de quimioteràpia a la fase A 
3. Menú en el tractament de quimioteràpia a la fase B 
4. Dieta durant el tractament de la radioteràpia 

 

1. Menú de prevenció del càncer

2. Menú en el tractament de quimioteràpia a la fase A
(2 dies abans de la sessió de quimioteràpia, durant el dia o dies de la sessió de quimioteràpia i 2 dies després)

En el cas de no tenir cap efecte secundari.

 


 
 





















Si apareix algun efecte secundari seguir l’alimentació recomanada davant els trastorns propis del procés oncològic.


3. Menú en el tractament de quimioteràpia a la fase B
(des de 2 dies després d'una sessió de quimioteràpia fins a 2 dies abans de la següent)

En el cas de no tenir cap efecte secundari.

 


 
 
 

 
 







Si apareix algun efecte secundari seguir l’alimentació recomanada davant els trastorns propis del procés oncològic.

4. Dieta durant el tractament de la radioteràpia

En el cas de no tenir cap efecte secundari.

Si apareix algun efecte secundari seguir l’alimentació recomanada davant els trastorns propis del procés oncològic.