Nàusees i vòmits, activitats de la vida diària

Nàusees i vòmits:

autor/a
Esperanza Ciérvide Gorriz
Infermera

Esperanza Ciérvide Gorriz

Infermera.

	Infermera en el Servei de Geriatria de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1988). Hospital Universitari Vall d´Hebron (1988-1999), en els serveis de pneumologia, digestiu i cirurgia general. Des de 1999 fins a l’actualitat, ha desenvolupat la seva activitat laboral en diversos serveis de l’Hospital de Navarra.

Contacte

Nuria Andión Espinal
Infermera

Nuria Andión Espinal

Infermera.

	Infermera en el Servei d’Urgències de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1996). Àrea de Cardiologia de la Clínica Universitària de Navarra (1996-2000). Des d’octubre de 2000 fins a l’actualitat, ha treballat en diversos serveis a l’Hospital Virgen del Camino i a l’Hospital de Navarra, tots dos pertanyents al Servei Navarrès de Salut i ubicats a Pamplona.

Infermera en el Servei d’Urgències de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1996). Àrea de Cardiologia de la Clínica Universitària de Navarra (1996-2000). Des d’octubre de 2000 fins a l’actualitat, ha treballat en diversos serveis a l’Hospital Virgen del Camino i a l’Hospital de Navarra, tots dos pertanyents al Servei Navarrès de Salut i ubicats a Pamplona.

Contacte

Equip revisor
Carmen Fernández Ferrín
Infermera

Carmen Fernández Ferrín

Infermera.

	Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles. Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona.
Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.

Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

Gisel Fontanet Cornudella
Infermera i Educadora social

Gisel Fontanet Cornudella

Infermera i Educadora social.

	Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut. És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura. És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.

És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera.

Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.

És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Contacte

Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera

Mª Teresa Luis Rodrigo

Infermera.

	Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques. Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.

Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

traductor/a
Roser Castells Baró
Traductora

Roser Castells Baró

Traductora.

	Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Contacte

Respirar Evitar perills i prevenir riscs Menjar i beure Comunicar-se i interaccionar socialment Moure's i mantenir una postura corporal correcta Treballar i divertir-se Reposar i dormir Tòpics i conductes errònies Eliminar

Respirar

Compartir

Per reduir la sensació nauseabunda pot ser útil:

Respirar en un ambient ben ventilat.
Respirar lentament i profundament.
Evitar les olors fortes i desagradables, com ara les olors de cuina, de tabac, de perfum i del vòmit mateix.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Respirar

llegir més... Plegar...

Menjar i beure

Compartir

És aconsellable:

Evitar menjar i beure mentre persisteixen les nàusees i els vòmits.
Esperar entre dues i quatre hores, després d'haver vomitat, per reiniciar la presa d'aliments.
Reiniciar la presa d'aliments en forma de líquids:
- Els líquids s'han de prendre a glops petits i a temperatura més aviat freda o temperada.
- Els líquids recomanats són: aigua, infusions, sucs no gaire àcids i caldos no greixosos.
- S’han d’evitar les begudes alcohòliques i les carbonatades.
- De vegades és recomanable prendre els líquids 30 minuts abans de l'àpat en comptes de prendre'ls durant l'àpat.
Prendre la solució casolana de reposició oral que s'elabora amb els següents ingredients:
- 1 litre d'aigua bullida
- el suc d'una llimona
- 2 cullerades soperes de sucre
- 1 culleradeta de bicarbonat
- 1/2 culleradeta de sal Aquesta solució casolana està indicada per reiniciar la presa de líquids i ajuda a prevenir la deshidratació.
Continuar menjant aliments de fàcil digestió de forma progressiva, si els líquids s'han tolerat. Aliments de fàcil digestió (rics en hidrats de carboni i sense greixos) són la carn de pollastre i gall d'indi, el peix blanc i els lactis desnatats, la pasta, la patata cuita, etc. Prendre'ls en petites quantitats i freqüentment.
Mastegar lentament i prendre’s el temps necessari per menjar.
Aprofitar els moments del dia en què la persona té més gana i es troba millor per menjar.
Seguir les recomanacions dietètiques següents quan es reprengui la presa d'aliments:
- Esmorzar-berenar: torrades o galetes amb poc greix, entrepà petit de pernil dolç o gall dindi, formatge fresc, llet desnatada amb cafè descafeïnat, infusions de camamilla, etc.
- Dinar-sopar:
  - Primers plats: pasta, verdures al vapor, arròs bullit, cremes de verdures, consomés desgreixats i sopes.
  - Segons plats: truites, pollastre rostit amb patates al vapor, pit de pollastre, filet de vedella, llenguado, lluç a la planxa, pernil dolç, etc.
- Postres: fruita fresca excepte cítrics, macedònia de fruites, compota de poma i lactis desnatats.
Intentar prendre aliments frescos o freds com gelatina, formatge ricotta o mató, iogurts, sorbets, sandvitxos freds, amanides de pasta o de patates, si no vénen de gust els menjars calents
Cuinar preferentment al vapor. La carn i el peix, a la planxa.
Evitar els fregits, els arrebossats i salses, així com aliments grassos, molt especiats o que produeixin gasos, com ara bròquil, coliflor, cogombre, pebrot verd o llegums secs.
Controlar el pes corporal, ja que pot variar si els vòmits són persistents.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

llegir més... Plegar...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta

Compartir

És aconsellable:

Menjar assegut i amb l'esquena dreta.
Mantenir els braços i les cames relaxats, sense creuar, durant i després dels àpats per evitar comprimir l'abdomen.
Utilitzar roba ampla i còmoda; evitar roba ajustada a l'alçada de l'estómac.
Evitar flexionar el tronc cap endavant després de dinar (per exemple, per cordar-se les sabates).
Evitar ajeure’s immediatament després de la ingesta d’aliments.
Esperar dues hores, aproximadament, després d'haver menjat, si es va a fer algun tipus d'esport.
Fer l'activitat física en els moments en què no es tinguin nàusees ni vòmits.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Moure's i mantenir una postura corporal correcta

llegir més... Plegar...

Reposar i dormir

Compartir

És aconsellable:

Fomentar el repòs i el relaxament després de dinar; és preferible descansar assegut en una butaca, sense anar a dormir.
Esperar entre una i dues hores després de dinar per anar a dormir; és el temps necessari perquè es faci la digestió.
En cas d'anar al llit abans de les dues hores d'haver menjat, incorporar la capçalera del llit de manera que el cap quedi bastant més alt que els peus.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

llegir més... Plegar...

Eliminar

Compartir

És aconsellable:

Valorar les característiques del vòmit
Evitar el restrenyiment (amb una dieta rica en fibra, líquids i fent exercici físic), ja que pot afavorir l'aparició de nàusees i vòmits.
Valorar les característiques i el nombre de deposicions.
Recordar que la quantitat d'orina pot disminuir si els vòmits són persistents.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Eliminar

llegir més... Plegar...

Evitar perills i prevenir riscs

Compartir

És aconsellable:

En el cas de gent gran, nens i persones malaltes o especialment fràgils, tenir present que hi ha un risc més gran que presentin deshidratació, per la qual cosa s'ha de controlar estretament l'aparició de signes que l’indiquin (boca seca, sensació de set, orina escassa i fosca i sequedat de la pell).
Si els vòmits són persistents, vigilar el pes corporal, el cansament, els formigueig a les cames, la sensació de set, la cefalea, etc. i aplicar totes les mesures que permetin un millor control de la situació de salut.
Consultar amb el professional de la salut si els vòmits:
- Són molt abundants, repetitius i prolongats en el temps.
- Contenen bilis, sang i/o restes d'excrements.
- Van acompanyats d'altres símptomes: mal de cap, febre, rigidesa al clatell, mal al tòrax, acúfens, etc.
Prendre la medicació indicada per l'equip de salut, per prevenir i/o controlar les nàusees i els vòmits, i evitar prendre medicació per propi compte (automedicar-se).
Si s'està cuidant una persona que vomita i està obnubilada (en un estat de confusió mental) o inconscient, per prevenir una possible aspiració del contingut del vòmit per la via respiratòria, s'ha de posar la persona de costat i sense coixí; si no és possible la posició lateral, se l'ha de posar de cara amunt però amb el cap inclinat. Totes dues posicions faciliten la sortida del vòmit per la gravetat des de la boca.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

llegir més... Plegar...

Comunicar-se i interaccionar socialment

Compartir

En aquelles situacions en què les nàusees i els vòmits són persistents, és aconsellable:

Aprofitar els moments en què la persona es trobi bé per fer activitats recreatives i socials que li permetin interaccionar amb altres persones, la distreguin i li augmentin el benestar.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interactuar socialment

llegir més... Plegar...

Treballar i divertir-se

Compartir

És aconsellable:

Fer activitats que mantinguin la persona entretinguda i la distreguin: lectura, ràdio, música, passatemps, costura, esport, televisió, etc. en els períodes en què no tingui nàusees ni vòmits.
Reprendre l'activitat laboral quan la persona es trobi ben recuperada.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

llegir més... Plegar...

Tòpics i conductes errònies

Compartir

Las nàusees i els vòmits no sempre són sinònim de malaltia.
Poden ser un procés passatger que no compromet la salut de la persona.

No és saludable menjar ràpid i sense mastegar.
És important mastegar lentament per fer bé la salivació i la digestió dels aliments. Menjar ràpid acostuma a anar acompanyat d'ansietat, que no solament fa mastegar malament, sinó que, a més, fa empassar molt d'aire, que pot provocar gasos, i per tant, inflor del ventre i molèsties.

No és aconsellable fer un dinar copiós o molt abundant.
Aquesta conducta distén l'estómac i afavoreix l'aparició de nàusees i vòmits.

S'ha d'esperar el temps aconsellat després d'haver vomitat per començar a beure i menjar.
És important esperar entre dues i quatre hores després de vomitar. En cas contrari, s'afavoreix la reaparició de nàusees i/o vòmits.

És convenient reiniciar la ingesta després dels vòmits en forma d’aliments líquids de fàcil digestió com l’aigua o la camamilla. D’aquesta manera s’afavoreix la tolerància progressiva a la dieta.

No és convenient anar a dormir immediatament després de dinar.
Afavoreix l'aparició de reflux del contingut de l'estómac a la boca.

No és recomanable fer exercici físic immediatament després de dinar.
Aquesta conducta comporta pesantor d'estómac i no afavoreix la digestió dels aliments.

No s'ha d'induir el vòmit després de la ingesta.
Aquesta conducta afavoreix l'alteració de l'esmalt dental, la inflamació de l'esòfag i l'estómac, variacions en el pes corporal, augmenta el risc de deshidratació i pot comprometre la salut de la persona.

No és recomanable automedicar-se.
En la majoria dels casos, les nàusees i els vòmits són processos passatgers, com és el cas de les indigestions, que es poden controlar sense necessitat d'emprar fàrmacs.

En canvi, hi ha altres situacions, com la presència de diabetis, l'embaràs o d'altres relacionades amb el tractament quimioteràpic, en les quals cal la presa de fàrmacs per prevenir i/o controlar les nàusees i els vòmits, i que requereixen la recomanació d'un professional de la salut.

llegir més... Plegar...

Darrera actualització: 28/11/2011