Febre

Febre:

autor/a
Nuria Andión Espinal
Infermera

Nuria Andión Espinal

Infermera.

	Infermera en el Servei d’Urgències de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1996). Àrea de Cardiologia de la Clínica Universitària de Navarra (1996-2000). Des d’octubre de 2000 fins a l’actualitat, ha treballat en diversos serveis a l’Hospital Virgen del Camino i a l’Hospital de Navarra, tots dos pertanyents al Servei Navarrès de Salut i ubicats a Pamplona.

Infermera en el Servei d’Urgències de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1996). Àrea de Cardiologia de la Clínica Universitària de Navarra (1996-2000). Des d’octubre de 2000 fins a l’actualitat, ha treballat en diversos serveis a l’Hospital Virgen del Camino i a l’Hospital de Navarra, tots dos pertanyents al Servei Navarrès de Salut i ubicats a Pamplona.

Contacte

Esperanza Ciérvide Gorriz
Infermera

Esperanza Ciérvide Gorriz

Infermera.

	Infermera en el Servei de Geriatria de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1988). Hospital Universitari Vall d´Hebron (1988-1999), en els serveis de pneumologia, digestiu i cirurgia general. Des de 1999 fins a l’actualitat, ha desenvolupat la seva activitat laboral en diversos serveis de l’Hospital de Navarra.

Contacte

Equip revisor
Carmen Fernández Ferrín
Infermera

Carmen Fernández Ferrín

Infermera.

	Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles. Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona.
Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.

Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

Gisel Fontanet Cornudella
Infermera i Educadora social

Gisel Fontanet Cornudella

Infermera i Educadora social.

	Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut. És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura. És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.

És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera.

Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.

És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Contacte

Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera

Mª Teresa Luis Rodrigo

Infermera.

	Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques. Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.

Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

traductor/a
Roser Castells Baró
Traductora

Roser Castells Baró

Traductora.

	Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Contacte

Descripció Etiologia Tipus

Descripció

Compartir

La febre és l’augment de temperatura corporal per sobre de les xifres considerades normals. Hi ha variacions individuals de temperatura lligades a la naturalesa de cada persona.

Normalment l’acompanya un estat de malestar, d’intranquil·litat i, de vegades, d’estupor.

Temperatura corporal: És la diferència entre la quantitat de calor generada pels processos orgànics i la quantitat de calor perduda cap a l’ambient exterior. Hi ha dues classes de temperatura corporal: la central y la superficial.

La temperatura central o temperatura dels teixits corporals profunds està controlada per l’hipotàlem i es manté dins d’uns marges estrets.
La temperatura superficial o cutània augmenta i disminueix amb els canvis de temperatura mediambientals i pot fluctuar de forma espectacular.

Xifres de temperatura corporal considerades normals:

Els resultats de les investigacions portades a terme per diversos estudis demostren que es dóna una certa variabilitat dins de les xifres de temperatura corporal. No hi ha una temperatura única que pugui considerar-se normal per a totes les persones. En general, s’accepten aquests intervals de temperatura com a límits normals:

temperatura rectal (temperatura central): 36,8-38 ºC
temperatura oral (temperatura central): 36,5-37,5 ºC
temperatura timpànica (temperatura central): 36,8-37,8 ºC
temperatura de l’arteria temporal (temperatura central): els valors s’aproximen a la temperatura rectal o oral
temperatura axil·lar (temperatura superficial): 36,2-37,2 ºC

veure imatge: Gràfic temperatura corporal

La temperatura corporal està regulada per un sistema termoregulador que se situa a la regió hipotalàmica del cervell.

Si el centre termoregulador hipotalàmic falla, aleshores no es parla de febre, sinó d’hipertèrmia. És important diferenciar entre la febre i la hipertèrmia perquè, encara que tots dos termes de vegades s’usen com a sinònims, es refereixen a situacions ben diferents.

Mentre que en la febre o pirèxia es conserven els mecanismes de control de temperatura (que són a l’hipotàlem), en la hipertèrmia aquests mecanismes de control fallen i, com a conseqüència, la producció de calor és superior a la pèrdua.

Els símptomes característics de la hipertèrmia són:

Absència de sudoració en persones amb temperatura elevada.
Absència de variació de la temperatura al llarg del dia.
Absència de resposta als fàrmacs antitèrmics o antipirètics.

La temperatura corporal es veu modificada per diferents factors:

Fluctuacions durant el dia. La temperatura corporal és constant amb oscil·lacions d’entre 0,5 i 1 ºC durant un període de 24 hores. La temperatura és més baixa de matinada i més alta cap al vespre.
Edat: les persones en edats extremes (nens i gent gran) són més vulnerables als canvis de temperatura. En els nens és per immaduresa del sistema termoregulador i en la gent gran per canvis causats per l’envelliment fisiològic.
Sexe: Les dones tenen fluctuacions de la temperatura més grans que els homes a causa dels canvis hormonals del cicle menstrual; els canvis en la temperatura corporal poden variar durant la menopausa.
Temperatura ambiental: les temperatures ambientals extremes per sota de 12 ºC i per sobre de 60 ºC alteren l’eficàcia del centre termoregulador.
Roba: si una persona va excessivament abrigada, pot augmentar la seva temperatura corporal; en canvi, si porta poca roba pot disminuir la seva temperatura.
Exercici físic: durant l’exercici intens la temperatura corporal interna pot augmentar a nivells de 39 a 40 ºC.
Ingesta recent d’aliments freds o calents: per exemple, si s’ingereix una sopa molt calenta, la temperatura augmenta.
Malalties: hi ha diverses malalties que poden modificar la temperatura corporal; per exemple, l’hipertiroïdisme fa augmentar la temperatura corporal.
Determinats fàrmacs i tractaments: els fàrmacs antitèrmics (per exemple, paracetamol o aspirina®) són capaços de fer disminuir la temperatura corporal. Alguns tractaments, com l’aplicació d’una lavativa, poden fer disminuir la temperatura corporal, segons la temperatura i el volum del líquid introduït, així com l’edat i la situació de la persona a la qual s’administra. Els fàrmacs immunosupressors (per exemple, els corticoides) poden emmascarar la febre en situacions en què hi ha infecció.
Estrès: la temperatura interna pot augmentar a causa dels canvis emocionals.

llegir més... Plegar...

Etiologia

Compartir

La febre és un signe de diversos tipus de patologies. La seva etiologia o causa es classifica en dos grups: 1. específica i 2. inespecífica.1. Causes específiques: Factors ambientals:

Exposició prolongada al sol.
Deshidratació.
Exercici físic excessiu en un dia calorós.

S’ha de destacar que els factors ambientals causants de la febre hipertèrmia es donen més freqüentment en persones amb un sistema termoregulador més vulnerable (per exemple, en gent gran, en nens, etc.).

Malalties:

Infeccioses d’origen bacterià (com la pneumònia o la infecció d’orina), víric (per exemple, la grip) o micòtic (per exemple, la candidosi).
Canceroses.
Hormonals (hipertiroïdisme).
Autoimmunitàries (artritis reumatoide).
Hematològiques (leucèmia).
Cardiològiques (infart agut de miocardi).
Neurològiques (lesió a nivell de l’hipotàlem).

Altres:

Reacció al·lèrgica.
Vacunes

2. Causa inespecífica: Se la coneix com a febre d’origen desconegut.

Segons Petersdof i Besson (1961), la febre es considera d’origen desconegut quan es donen els factors següents:

Febre amb una temperatura superior o igual a 38,3 ºC presa en diverses ocasions.
Febre amb una durada de més de 3 setmanes.
Incapacitat per establir un diagnòstic després d’haver estat estudiada, ja sigui en l’àmbit hospitalari o extrahospitalari.

llegir més... Plegar...

Tipus

Compartir

La classificarem per: 1. Per l’evolució, 2. Per la intensitat i 3. Per la durada.

1. Tipus de febre per l’evolució:

Contínua: caracteritzada per una temperatura elevada de forma contínua amb petites oscil·lacions entre les diverses hores del dia que no superin 1 ºC.
Intermitent o “en agulles”: temperatura elevada amb grans oscil·lacions diàries; des de febre a total absència de febre (apirèxia).
Remitent: caracteritzada por una temperatura elevada que oscil·la durant el dia, sense arribar mai als valors normals de temperatura.
Reincident, recurrent, periòdica o ondulant: caracteritzada per períodes que poden ser de setmanes o mesos de febre que s’alternen amb períodes sense febre.

Veure imatge: Tipus de febre per l'evolució

2. Tipus de febre per la intensitat:

Subfebril o febrícula: temperatura axil·lar entre 37,5 i 38 ºC.
Febre moderada: temperatura axil·lar entre 38 i 39 ºC
Febre alta: temperatura axil·lar entre 39 i 40,5 ºC.
Febre molt alta o hiperpirèxia: temperatura axil·lar superior a 40,5 ºC. És una situació de compromís vital que pot provocar grans danys en la persona. No és sinònim d’hipertèrmia.

3. Tipus de febre per la durada:

Efímera o de curta durada: és la febre que dura hores o pocs dies (menys de dues setmanes d’evolució).
Prolongada: febre amb una evolució de més de 2 o 3 setmanes, amb l’evidència d’una temperatura superior a 38,3 ºC en diverses ocasions.

llegir més... Plegar...

Darrera actualització: 31/01/2012

Descripció Compartir

Etiologia Compartir

Tipus Compartir

Descripció

Compartir

Etiologia

Compartir

Tipus

Compartir