• S’apliquin les recomanacions dietètiques relacionades amb l’alimentació i la diabetis.
• S’adaptin les recomanacions específiques en funció del tipus de diabetis que tingui cada persona.
• S’adapti l’alimentació en funció de les diferents situacions de vida que pot viure una persona amb diabetis (l’escolarització , l’embaràs, fer esport, les celebracions, l’activitat laboral, viatjar, etc.).
• S’adapti l’alimentació davant d’altres problemes de salut, bé siguin crònics o aguts, com una malaltia intercurrent (per exemple, una grip).
• S’apliquin les recomanacions dietètiques que permeten disminuir o evitar els problemes de salut relacionats amb la diabetis, com ara la hipoglicèmia o la cetosi.
• Es mantingui el pes corporal aconsellat, seguint el pla d’alimentació i la pauta d’exercici recomanats. 
• Es prenguin líquids abundants abans, durant i després de fer exercici per evitar la deshidratació. Es pot consumir lliurement aigua, infusions (camamilla, poniol, te, etc.), cafè (si no es té hipertensió arterial), refrescos light o sense sucre i la majoria de les gasoses.

• Es planifiqui el tipus, la intensitat, la freqüència i la durada de l’activitat física adequada per a cada persona. 
• Per tal que el tipus d’activitat física resulti beneficiós, ha de ser d’intensitat moderada i s’ha de practicar de manera regular. L’exercici de competició sempre requereix una preparació i un entrenament previ. 
• Si l’objectiu de l’activitat és perdre pes, és millor reduir la dosi d’insulina i/o fàrmacs orals, seguint les recomanacions de l’equip de salut, abans de l’exercici per no haver d’ingerir després, en cas d’hipoglicèmia, aliments extres. 
• Si no es té costum de fer activitat física, la pràctica regular s’ha d'iniciar d’una manera progressiva, augmentant la intensitat gradualment. Perquè l’exercici resulti beneficiós no és convenient fatigar-se excessivament ni arribar a l’esgotament. 
• Cada sessió d’exercici sigui precedida d’un període d’escalfament d’entre 5 i 10 minuts de durada i finalitzada amb un període semblant de refredament.

Activitat física / diabetis

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

• Fer un sopar suau dues hores abans d’anar a dormir. 
• Evitar els menjars pesats, com ara els sofregits o els fregits, i amb condiments forts. 
• Evitar les substàncies excitants, com ara el cafè, el te, les begudes amb cafeïna, el mate, i les begudes alcohòliques. 
• Consumir aliments rics en triptòfan (aminoàcid imprescindible per a la fabricació de melatonina i serotonina, que són les hormones que ajuden a agafar el son). Es troba en aliments com ara la llet, els plàtans, les aus o el peix blau, entre d’altres.  
• Consumir aliments rics en hidrats de carboni complexos (arròs, pa, patates, llegums), ja que estimulen la secreció d’insulina, que augmenta la disposició del triptòfan per formar serotonina. 
• Fer una mica d’activitat física durant el dia.

• Augmentar el consum de fibra en quantitats d’entre 20 i 40 g/dia. Més de 50 g/dia no aporta beneficis, i pot produir gasos abdominals i dèficit en l’absorció de vitamines i minerals. 
• En les formes lleus de restrenyiment, n’hi ha prou amb augmentar el consum de fruites amb pell, cereals integrals, llegums i verdures. 
• En les formes més severes, la fibra s’ha de prendre com a suplement, prenent aigua en abundància (mínim 1,5 l/dia), i iniciant el consum de forma gradual i amb diverses preses al dia. El benefici s’acostuma a veure després de diverses setmanes de tractament. 
• Consumir aliments amb un alt contingut en bífidus (bacteri present a la flora intestinal) de forma habitual. Els bacteris làctics afavoreixen l’equilibri de la flora intestinal i, per tant, milloren el trànsit i la inflor associada a l’excés de gasos. Els trobem en làctics, sucs i galetes “efecte bífidus”. 
• Evitar el consum d’aliments refinats, pel seu pobre contingut en fibra. 
• Fer activitat física de manera regular. L’activitat física ajuda a fer fluir el trànsit intestinal i a reduir la sequedat i la duresa de les deposicions.

• Suprimir la llet i els seus derivats (iogurts, formatges), els llegums, les verdures i les fruites crues. 
• Prendre gran quantitat de líquids (més de 2-3 l/dia) en forma d’aigua d’arròs amb sal, aigua de pastanaga o infusions de camamilla o te. 
• Prendre arròs bullit o purés de pastanaga o de patata. 
• Substituir la fruita fresca per fruita bullida o en forma de compota sense sucre. Es pot prendre plàtan o poma ratllada deixant-la enfosquir. 
• Substituir el pa per pa torrat, que té menys contingut d’aigua. 
• Superada la fase aguda i fins a normalitzar la dieta, introduir progressivament: 
  • Productes làctics en forma de iogurt natural descremat i sense sucre. 
  • Peix o carn a la planxa o bullits.

• Es facin les revisions periòdiques indicades per l’equip de salut.
• Es consulti amb la infermera o el metge qualsevol dubte o problema relacionat amb el maneig de la diabetis. Això ajuda a evitar riscos innecessaris i a estar al corrent dels avenços en el camp del control de la diabetis.
• Se segueixin les pautes del seu equip de salut en relació amb:
  
  • El tractament farmacològic específic que de forma individual hagi recomanat el metge en funció del tipus de diabetis (diabetis tipus 1, diabetis tipus 2, diabetis gestacional).
  • Les pautes per controlar la situació de salut, com l’autocontrol i l’autoanàlisi de sang capil·lar o d’orina, o l’ús del el diari i la llibreta d’autocontrol.
  • Les modificacions que cal introduir davant les diferents etapes del cicle vital, les situacions de vida i els problemes de salut de cada persona (ser un nen, anar a l’escola, estar embarassada, l’ alletament, ser una persona gran, viatjar o tenir una malaltia intercurrent, com ara una grip, etc.).
  • L’actuació davant dels problemes de salut aguts derivats de la diabetis, com la hipoglicèmia, la hiperglicèmia i la cetosi.
  • Les cures per prevenir l’aparició dels problemes de salut tardans derivats de la diabetis (retinopatia, neuropatia, nefropatia i vasculopatia diabètica), que es poden presentar sobretot si el control metabòlic no és estable.
  • Les cures per prevenir lesions cutànies dels peus
    - factors i conductes de protecció
  • Els factors i conductes de risc relacionades amb la diabetis (tabaquisme, alcohol, altres)
• Es porti una vida sexual sana, protegint-se dels riscos de la mateixa manera que la resta de persones. Si cal utilitzar mètodes anticonceptius, són recomanables sobretot els de barrera, que ajudaran a evitar tant els embarassos no desitjats com les malalties de transmissió sexual.
• Es controli regularment la pressió arterial i el nivell de colesterol a la sang, per la relació amb l’aparició de lesions vasculars associades.
• Per tal d’evitar problemes dentals, és convenient raspallar-se les dents després de cada àpat, utilitzar el fil dental cada dia i anar al dentista dues vegades l’any per fer una revisió i una neteja dental.
• Per detectar de manera precoç els problemes oculars, és convenient anar a l‘oculista una vegada l’any per fer un examen ocular complet.
• La vacunació anual contra la grip i, en persones més grans de 64 anys, la vacunació contra la pneumònia, si no s’ha fet mai o si fa més de 5 anys de la primera vacuna.

• Es tracti el nen o el jove amb normalitat, com s’havia fet abans de l’aparició del seu problema de salut. 
• Es mantingui una comunicació fluïda entre els pares i els mestres per tal que la integració a l’escola es pugui dur a terme sense cap mena d’entrebanc.
  
  - situacions de vida relacionades

• Portar un ordre en els horaris per facilitar no oblidar la presa de la medicació ni saltar-se cap àpat. 
• Si els torns laborals són rotatius, o es treballa de nit, consultar amb l’equip de salut (infermera o metge) la manera d’adaptar els àpats i el tractament als horaris. 
• En totes les ocasions, però especialment quan es fan feines de risc, com per exemple treballar en la construcció, prendre totes les mesures de protecció necessàries per tal d’evitar accidents en cas que es produeixi, per exemple, una hipoglicèmia. 
• Notificar a alguna persona de l’entorn laboral (els caps, els companys de feina) la condició de persona amb diabetis i les pautes a seguir en cas d’hipoglicèmia.

• Calcular la quantitat de pa que contenen els entrepans (petits panets o de pa de motllo) que solen oferir-se a les festes d’aniversari. Això permetrà controlar la quantitat d’hidrats de carboni que es prenen. 
• Es recomana escollir entrepans de pernil, de formatge, d’embotit o de paté (en petites quantitats) i evitar els de cacau d’untar i les melmelades. 
• Si el pastís s’ha fet a casa, s’ha d’utilitzar com a mesura de referència les porcions (sistema de càlcul de racions d’hidrats de carboni en funció dels ingredients utilitzats). L’equip de salut donarà les orientacions per fer-ho. 
• En el cas que el pastís sigui comercial, prendre’n un bocí petit. 
• Per beure, optar per l’aigua, les begudes refrescants light o les gasoses. Per als adults, el cava brut és una bona opció. 
• Una bona alternativa a les llaminadures és la fruita seca, com ara les ametlles, les avellanes, les pipes o els pistatxos, ja que el seu contingut en hidrats de carboni és baix. Existeix, també, la possibilitat dels xiclets i els caramels sense sucre.

• Es recomana que s’escullin: 
  • daus de formatge, pernil o embotits 
  • escopinyes, cloïsses, navalles, musclos, etc. 
  • gambes, llagostins, escamarlans 
  • peixet fregit 
  • sípia, pop, popets, calamars (cal evitar els arrebossats) 
  • olives i verdures en conserva: espàrrecs, carxofes, cogombrets 
  • fruita seca: avellanes, nous, pistatxos, ametlles 
  • trossos de truita de verdures
• Cal que s’eviti: 
  • truita de patates 
  • patates fregides, patates xips i aperitius de bossa 
  • pizzes, croquetes, empanades 
  • productes arrebossats (calamars, etc.) 
  • fruita seca dolça (dàtils o prunes)

• Se sol·liciti la informació nutricional dels productes que s’ofereixen. 
• S’escullin, preferiblement, amanides, begudes light i fruita per a les postres.

• Es facin ingestes petites i freqüents d’aliments com ara fruita seca, crispetes, canapès, alguna galeta o, fins i tot, patates xips. 
• Si, malgrat les recomanacions de no prendre alcohol, es decideix beure alcohol d'alta graduació, es recomana acompanyar la beguda amb algun dels aliments anomenats anteriorment i/o barrejar la beguda alcohòlica amb suc de fruita o una beguda refrescant ensucrada.

• S’esbrinin les condicions climàtiques, la diferència d’horaris i els recursos sanitaris del país on es viatja. 
• Es porti un informe del metge responsable on s’especifiqui que es té diabetis i el tractament que se segueix. 
• Es porti una identificació (carnet, placa) en diferents idiomes, on s’especifiqui que es té diabetis. 
• Es porti tot el material necessari per tenir cura de la diabetis, fins i tot per uns dies més dels que es té previsió de viatjar: fàrmacs orals, insulina, agulles, mesuradors, tires reactives, etc. 
• S’apliquin totes les mesures recomanades per tal de viatjar amb salut.

Viatjar 
 
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 
 
Treballar i divertir-se

1. Relacionats amb el diagnòstic de la diabetis:
   
   Si es té sucre, molt o poc, es té diabetis.
   No es té poc o molt de sucre. Es té diabetis quan se sobrepassen uns nivells de glucosa a la sang establerts científicament.
   
   Es pot tenir diabetis sense necessitat d’administrar-se insulina.
   Les persones amb diabetis tipus 2 poden seguir un tractament només amb dieta i activitat física, o bé afegint fàrmacs orals i/o insulina quan aquestes mesures no són suficients. Les persones amb diabetis tipus 1 sempre necessitaran insulina.
   
   No hi ha diabetis bones o dolentes.
   Tots els tipus de diabetis, necessitin o no insulina, requereixen un tractament adequat. En qualsevol tipus de diabetis, la glucosa permanentment elevada implica risc de problemes de salut a llarg termini. No hi ha diabetis bones ni dolentes, en tot cas hi ha diabetis ben i mal controlades. 
    
   La diabetis no es cura.
   La diabetis és una malaltia crònica que no té cura. Una vegada diagnosticada, els nivells de glicèmia es poden normalitzar gràcies al tractament. Hi ha moltes persones que diuen “em van trobar el sucre alt, però ara ja estic bé”. En un sentit estricte, la diabetis no està curada, encara que sí que pot estar perfectament controlada.
    
2. Relacionats amb el tractament de la diabetis:
   
   La dieta no té perquè ser monòtona i avorrida.
   L’alimentació d’una persona amb diabetis, sense excés de pes, pot ser tan variada como es desitgi, sempre que es respectin les proporcions adequades entre els diferents grups d’aliments. En les persones amb excés de pes, la restricció calòrica aconsellada requerirà algunes limitacions gastronòmiques.
   
   Cal controlar la ingesta d’aliments “per a diabètics”.
   El fet de que s’anomenin “aliments permesos, tolerats o especials per a diabètics” no implica que es puguin consumir sense control. Una lectura adequada de l’etiqueta i el consell de l’equip de salut és imprescindible.
   
   Administrar-se insulina no significa que no s’hagi de seguir el pla d’alimentació recomanat.
   El pla d’alimentació, juntament amb l’activitat física regular, és la base del tractament de la diabetis, de manera que ni les pastilles ni la insulina el poden substituir.
   
   No existeixen aliments prohibits, únicament s’han d’ajustar les quantitats al pla d’alimentació recomanat per a cada persona.
   
   Alimentació i diabetis / recomanacions generals
   La medicació per a la diabetis no s’ha de modificar de manera arbitrària, sinó en funció del resultat dels controls i amb el consell de l’equip de salut. Pensar “com que menjaré més, prendré més pastilles o em posaré més insulina” pot portar a una dosificació inadequada i, per tant, pot desencadenar trastorns com, per exemple, una hipoglicèmia.
   
   Antidiabètics orals
   Insulina 
   L’administració d’insulina no provoca ceguesa.
   La insulina que les persones amb diabetis s’injecten és idèntica a la que es fabrica en el pàncrees. Gràcies a la insulina moltes persones sobreviuen i d’altres poden viure millor i reduir el risc d’aparició de problemes de salut tardans.
    
3. Relacionats amb els problemes de salut derivats de la diabetis:
   
   Menjar dolços o rebosteria industrial no ha de ser la solució a una hipoglicèmia.
   Per tractar la hipoglicèmia són suficients, gairebé sempre, de 15 g a 20 g de sucre. La ingesta de quantitats més grans acostuma a produir dificultats posteriors, com la hiperglicèmia.
   
   - problemes de salut relacionats
   
   El tabac té una relació molt directa amb les complicacions de la diabetis.
   El tabaquisme s’ha associat de manera inequívoca a l’aparició prematura dels problemes de circulació de la sang. Per tant, cal evitar aquesta addicció i buscar l’ajuda de l’equip de salut (infermera o metge) quan la deshabituació resulta dificultosa.
   
   Tabaquisme
   El control de la pressió arterial i el pes sempre són molt importants.
   La diabetis comporta un augment del risc de malalties cardiovasculars, tot i que hi hagi un bon control de la glicèmia. El tabac, la hipertensió, el colesterol elevat i l’obesitat poden multiplicar aquest risc. Per tant, cal tenir uns hàbits alimentaris saludables, practicar activitat física regular i evitar el tabac per reduir aquest risc.
   
   Una glicèmia normal al llevar-se al matí no significa inequívocament que la diabetis estigui ben controlada.
   El bon control implica que, durant tot el dia, es tinguin glicèmies properes a la normalitat.
   
   Trobar-se millor quan el nivell de sucre és alt que quan és baix no significa que no hi hagi riscs associats.
   Aquesta és una de les expressions que més se senten de persones amb diabetis i és cert que moltes persones comparteixen la sensació que es troben millor quan el sucre és alt, però cal recordar que la glicèmia alta actua silenciosament i afavoreix el risc de problemes de salut tardans.
   
   No totes les persones amb diabetis tenen problemes per a la cicatrització de les ferides.
   Els problemes vasculars (responsables de la dificultat per a la cicatrització) apareixen quan la diabetis és de llarga evolució, sobretot si habitualment hi ha hagut un mal control de la glicèmia. En la fase inicial, o quan la glicèmia està ben controlada, en general les ferides cicatritzen sense problemes.
   
   Ferides