Càncer, activitats de la vida diària

Càncer:

autor/a
Raquel Azor Portolés
Infermera assistencial

Raquel Azor Portolés

Infermera assistencial.

	Diplomada en infermeria (EUI Santa Madrona – UB, 1997). Infermera assistencial de l’Institut Català d’Oncologia. Des de l'any 2007, la seva activitat professional es desenvolupa en aquesta institució com a infermera coordinadora del Programa d'Educació Sanitària de les persones afectades de càncer i els seus familiars, amics i cuidadors. És col·laboradora docent en diverses formacions de postgrau i en el Màster en infermeria oncològica de l’Institut Català d'Oncologia.

Diplomada en infermeria (EUI Santa Madrona – UB, 1997). Infermera assistencial de l’Institut Català d’Oncologia. Des de l'any 2007, la seva activitat professional es desenvolupa en aquesta institució com a infermera coordinadora del Programa d'Educació Sanitària de les persones afectades de càncer i els seus familiars, amics i cuidadors. És col·laboradora docent en diverses formacions de postgrau i en el Màster en infermeria oncològica de l’Institut Català d'Oncologia.

Contacte

Equip revisor
Carmen Fernández Ferrín
Infermera

Carmen Fernández Ferrín

Infermera.

	Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles. Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona.
Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.

Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

Gisel Fontanet Cornudella
Infermera i Educadora social

Gisel Fontanet Cornudella

Infermera i Educadora social.

	Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut. És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura. És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.

És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera.

Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.

És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Contacte

Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera

Mª Teresa Luis Rodrigo

Infermera.

	Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques. Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.

Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

traductor/a
Roser Castells Baró
Traductora

Roser Castells Baró

Traductora.

	Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Contacte

Respirar Evitar perills i prevenir riscs Menjar i beure Comunicar-se i interaccionar socialment Moure's i mantenir una postura corporal correcta Treballar i divertir-se Reposar i dormir Tòpics i conductes errònies Eliminar

Respirar

Compartir

En el cas d’una persona fumadora, és important que deixi de fumar. La infermera o el metge del seu entorn de salut la poden ajudar. Fumar és una addicció que perjudica greument la salut en tots els casos. Fumar és la causa principal de desenvolupar càncer de pulmó, però també altres tipus de càncer, entre els quals hi ha els càncers de boca, laringe, esòfag, estómac, pàncrees, ronyó i bufeta.

Tabaquisme / deixar de fumar

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

llegir més... Plegar...

Menjar i beure

Compartir

Les persones amb càncer, ja sigui per la malaltia en si o pels efectes derivats del seu tractament, tenen el risc de desenvolupar dèficits nutricionals. Aquests dèficits es produeixen fonamentalment quan hi ha un desequilibri entre els nutrients que s’ingereixen i els que necessita l’organisme per funcionar.

El càncer altera el metabolisme del cos i fa que es perdi la gana. A més, aquesta pèrdua de gana també la provoca la resposta psicològica, com la depressió o l’ansietat per la situació de malaltia.

Diversos factors poden determinar el tipus i el grau de les deficiències nutricionals. Entre aquests factors destaquen:

On sigui el tumor.
L’etapa del procés oncològic en què estigui la persona.
Els símptomes que es presentin.
El tipus i la freqüència del tractament.
Els efectes secundaris que es presentin associats al tractament.
La manera com la malaltia afecti la capacitat de cada persona per tolerar els aliments.

En aquest sentit s’aconsella:

Seguir un conjunt de recomanacions sobre l’alimentació saludable és important en la prevenció del càncer així com en molts altres problemes de salut.
Seguir les recomanacions dietètiques relacionades per a cadascuna de les etapes del procés oncològic així com per a cadascun dels tractaments.
Seguir les recomanacions en alimentació que ajuden a tractar i superar els trastorns propis del procés oncològic, molt relacionats amb els tractaments, com ara les alteracions del gust i l’olfacte, la pèrdua de gana o les nàusees i els vòmits.
Adaptar l’alimentació en la mesura que es pugui tenint en compte la situació de malaltia així com les necessitats pròpies de l’etapa del cicle vital en què estigui cada persona.
Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament a l’equip de salut.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

llegir més... Plegar...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta

Compartir

Més d’un terç de les morts relacionades amb el càncer s’atribueixen a factors de risc relacionats amb la malaltia com l’obesitat i la vida sedentària. L’exercici físic és un dels millors hàbits de vida per prevenir molts tipus de càncer, particularment el càncer de mama i el de còlon. L’activitat física també és especialment important en dones durant la menopausa per reduir el risc de desenvolupar malalties cardíaques i altres malalties cròniques.

D’acord amb les pautes d’activitat física, és recomanable fer exercici físic 30 minuts al dia gairebé cada dia. Activitats d’intensitat moderada com caminar són suficients, però els beneficis són més alts quan s’augmenta la intensitat.

Altres maneres d’incorporar l’exercici físic en la vida quotidiana poden ser:

Pujar i baixar per les escales en lloc d’agafar l’ascensor.
Caminar i utilitzar la bicicleta per desplaçar-se.
Anar a ballar.
Practicar un esport d’equip.
Caminar per parlar amb els companys de feina en lloc d’enviar un correu electrònic o trucar-los per telèfon.
Canviar la rutina d’exercicis per no avorrir-se.
Utilitzar una bicicleta estàtica durant una estona mentre es mira la televisió.

L’exercici físic també pot beneficiar les persones amb càncer que generalment tenen en comú la fatiga que presenten a causa de la malaltia o dels efectes secundaris del tractament que segueixen contra el càncer. L’exercici físic disminueix la fatiga i augmenta la capacitat funcional (capacitat d’executar, de manera autònoma, aquelles accions més o menys complexes, que comporten les activitats de la vida diària) de les persones.

Fer exercici és potser l’última cosa que les persones amb càncer desitgen fer, sobretot si estan cansades. Però l’exercici físic pot millorar la qualitat de vida, augmentar l’autoestima i ajudar a seguir els tractaments de manera programada, ja que l’exercici sembla que pot estimular el sistema immunitari. La pràctica d’activitats físiques és una bona eina per conservar o millorar el benestar físic durant el tractament del càncer.

En aquest sentit s’aconsella:

Assessorar-se amb l’equip de salut sobre quin tipus d’exercici físic és el més adequat pel seu estat de salut.
Conèixer i respectar els nous límits del propi cos. El més important no és tant el tipus d’exercici que es faci, sinó que aquest sigui adequat i adaptat a la nova condició física.
Dedicar alguns moments al dia a activar la circulació sanguínia, sempre que sigui possible: posar-se en una posició confortable, obrir i tancar les mans, moure els turmells cap endavant i cap endarrere i fer girar els peus.
Fer petites passejades, però cal economitzar les energies i alternar-les amb períodes de descans o repòs quan la persona comença a sentir-se cansada.

Com es pot millorar la sensació de cansament o fatiga?

La fatiga és un símptoma que afecta més del 80 % de les persones amb càncer i s’accentua amb els tractaments que es reben. Pot anar acompanyada de diversos símptomes: depressió, dolor, anèmia, dificultats per agafar el son, pèrdua de massa muscular, infeccions, pèrdua de gana, alteracions metabòliques i els efectes adversos d’alguns medicaments utilitzats per a la teràpia del càncer.

La fatiga pot provocar una important disminució de la qualitat de vida de la persona. Hi ha diferents consells que poden ajudar a millorar aquesta sensació:

Fer exercici físic de forma moderada.
Utilitzar mètodes de relaxació com poden ser els massatges o aquelles activitats que cada persona trobi plaents.
Fer ús de les tècniques de relaxació.

Activitat física, lleugera

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

llegir més... Plegar...

Reposar i dormir

Compartir

L’estrès, l’ansietat i la depressió són respostes habituals al diagnòstic de càncer i el seu tractament, i els processos d’hospitalització. Aquestes respostes acostumen a anar acompanyades de manifestacions relacionades amb el trastorn del son i el descans, que no són el mateix però totes dues coses són necessàries durant el tractament de la malaltia.

El son és un estat d’alteració de la consciència que té la funció de restaurar l’energia i el benestar de la persona.

El descans és un estat d’activitat mental i física reduïda que fa que la persona se senti fresca i preparada per continuar amb les activitats quotidianes. El descans no és simplement inactivitat, requereix tranquil·litat i relaxació. La persona que descansa està mentalment relaxada, sense ansietat i físicament calmada.

La necessitat de descans és diferent en cada persona, i cadascú té hàbits personals per descansar com poden ser llegir, fer exercicis de relaxació o passejar.

Alguns efectes del son i el descans són:

Permeten sentir-se bé tant quan es dorm com durant les hores del dia que no es dorm.
Un bon descans nocturn és una excel·lent manera de millorar l’ànim durant el dia.
Dormir malament una nit té clars efectes en les coses que fem durant el dia. Dormir malament incideix directament en l’humor i pot fer sentir la persona cansada i irritable.
Per poder tenir sensació d’haver dormit bé i descansat durant la nit, no només és important el nombre d’hores, també és important la qualitat del son durant aquestes hores. La quantitat d’hores de son necessàries per sentir-se bé són variables. Cadascú en necessita un nombre diferent. Hi ha persones que necessiten 8 hores per sentir-se bé, n’hi ha d’altres que en necessiten 10 i algunes que amb 4 o 5 se senten descansades físicament i mentalment. La majoria de persones descansen entre 6 i 9 hores.

Si es tenen problemes per dormir, és important saber que aquests problemes de vegades poden ser un símptoma i serà necessari saber què està passant i els motius pels quals no es pot dormir.

Algunes recomanacions que poden ajudar a dormir són:

Mantenir el ritme del son i els horaris.
Marcar l’horari de son com una rutina més: anar a dormir i aixecar-se cada dia a la mateixa hora.
Cal anar a dormir quan apareguin els primers signes de son.
Si no es pot dormir després d’uns 20-30 minuts, cal aixecar-se i anar a una altra habitació a dormir. Aquest pas s’ha de repetir tantes vegades com sigui necessari.
S’ha de procurar dormir el nombre d’hores que es necessiten. Cadascú té la seva pròpia necessitat.
Cal evitar dormir durant el dia si es tenen problemes d’insomni. No convé fer la migdiada, però si es necessita, no s’han de dormir més de 20 minuts.
Cal procurar unes condicions favorables:

Un bon llit (bon somier i matalàs de duresa intermèdia). És important utilitzar un coixí que mantingui l’esquena alineada.
Habitació còmoda, fosca, sense sorolls i amb una temperatura adequada (entre 18-22 ºC).
Alimentació: no s’ha d’anar a dormir amb l’estomac buit (gana o set) però tampoc amb l’estómac massa ple o després d’un sopar molt abundant.
Es pot prendre un bany d’aigua calenta o un got de llet tèbia.

Cal disminuir l’excitabilitat i l’activació del sistema nerviós:

És important evitar els estimulants com la cafeïna o la nicotina i l’alcohol tres o quatre hores abans d’anar a dormir. Estimulen el cervell i interfereixen en la son.
Fer exercici regularment ajuda a dormir millor, si bé es recomana fer-ne durant la primera meitat del dia i no poc abans d’anar a dormir.
Intentar no pensar en els problemes abans de dormir. És el pitjor moment per intentar solucionar les coses i a més dificulta poder dormir.

És molt important ser constant en aquests hàbits. Si tot i seguir-los durant un temps no s’aconsegueix agafar el son, s’ha de sol·licitar ajuda a l’equip de salut.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

llegir més... Plegar...

Eliminar

Compartir

El restrenyiment o la diarrea són símptomes comuns en persones amb càncer o que segueixen un tractament per a aquesta malaltia.

La diarrea és la presència de femta líquida o poc formada, tres o més cops al dia, acompanyada o no de dolor abdominal.

En les persones amb càncer, la diarrea generalment és deguda a la combinació de nombroses causes. La mateixa malaltia, alguns medicaments de quimioteràpia, els antibiòtics, les infeccions i la radiació a la zona abdominal poden afavorir que aparegui. Altres vegades pot ser causada pels laxants que es prenen per prevenir el restrenyiment.

Recomanacions dietètiques:

Cal prendre líquid abundant (aigua, infusions, caldo, sucs), entre 1,5 i 2 litres al dia per evitar la deshidratació.
Per reposar l’aigua i alguns minerals, són aconsellables les begudes isotòniques per a esportistes (Gatorade®, Aquarius®, Isostar®) i l’aigua carbonatada.
És aconsellable fer àpats freqüents de petites quantitats (esmorzar, mig matí, dinar, berenar, sopar i ressopó).
Cal coure els aliments de forma lleugera: al vapor o bullit, al forn, a la brasa, a la papillota o a la planxa.
S’han d’evitar estimulants del trànsit intestinal (cafè, xocolata, alcohol).
És necessari evitar condiments irritants com el pebre o el pebre vermell.
És aconsellable evitar la llet i productes que tinguin llet afegida (flam, natilles, purés de patates precuinats).
S’hauria de provar la tolerància a formatgets descremats, formatge semicurat o iogurt descremat o Actimel®. Si no es toleren, es poden prendre batuts de soja o la llet sense lactosa que venen als hipermercats. Es poden provar d’elaborar postres amb la llet sense lactosa (arròs amb llet, bescuit, beixamel, etc.).
Cal evitar els aliments integrals, les fruites crues i amb pell, els llegums, les verdures i la fruita seca. Es poden prendre verdures com la carbassa, el carbassó sense pell, la patata, la ceba, la pastanaga o caldo vegetal.
Convé menjar-se la fruita sense pell, cuita, en almívar o en sucs colats. Les més indicades són: poma, plàtan, pera, préssec, codony i llimona.

A més, es recomana mantenir neta la zona del recte: es pot rentar amb aigua i sabó suau i després aplicar-hi una crema hidratant o impermeabilitzant per evitar irritacions. Cal rentar-se sempre les mans després d’anar al lavabo.

Si la diarrea continua tot i seguir les mesures dietètiques, s’ha de consultar l’equip de salut perquè recepti algun medicament antidiarreic.

El restrenyiment és l’alteració del trànsit intestinal amb una freqüència de defecació de menys de tres cops a la setmana. L’esforç exagerat per defecar, femta molt dura o sensació de buidament incomplet també pot considerar-se restrenyiment.

El restrenyiment sol ser degut a nombroses causes com poden ser els tractaments administrats, la medicació, l’alimentació i el sedentarisme (immobilitat o poca activitat física).

És important mantenir una alimentació saludable amb una aportació suficient de fibra i de líquids, juntament amb una activitat física moderada.

Consells generals:

S’ha d’intentar caminar cada dia uns 30 minuts.
Es pot estimular l’intestí amb massatges rotatoris suaus a l’abdomen en el sentit de les agulles del rellotge.
Convé menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments.
És important intentar mantenir uns horaris regulars per anar al lavabo.

No s’han de prendre laxants sense consultar-ho al metge.

Recomanacions dietètiques:

Es recomana beure entre 1,5 i 2 litres de líquid al dia (aigua, infusions, caldo...).
Cal prendre aliments amb alt contingut en fibra: pa i cereals integrals, segó, musli, fruita seca i tot tipus de verdures i fruites.
S’ha d’augmentar progressivament el consum de verdures, fruites (kiwi, pruna) i llegums, fins a 5 racions al dia.
Cal prendre els purés de verdures, fruites i llegums sense colar.
Es pot afegir segó de blat (1 cullerada) als iogurts o a la llet i augmentar-ne la quantitat progressivament.
Convé augmentar l’oli d’oliva de la dieta.
Es pot provar de prendre diferents remeis casolans que sovint solen ser útils:

Un got d’aigua tèbia en dejú.
L’aigua de remullar les prunes i les panses.
Cafè en dejú.
Un suc de taronja (sense colar) en dejú.
Dos o tres prunes en dejú.
Un o dos kiwis en dejú.

Si tot i seguir aquestes indicacions no s’aconsegueix millorar el restrenyiment, és important consultar l’equip de salut.

Es recomana tenir en compte tots los consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

llegir més... Plegar...

Evitar perills i prevenir riscs

Compartir

Per assegurar el millor control de la malaltia de càncer i la prevenció de complicacions que pot provocar tant la mateixa malaltia o els seus tractaments, un cop hi ha diagnòstic s’aconsella:

Tenir en compte els factors i les conductes de risc que es poden evitar per a una millor evolució en la cura del càncer.
Tenir en compte els factors i les conductes de protecció que es poden seguir per permetre controlar millor la malaltia.
Seguir les indicacions específiques davant de cada tipus de tractament.
Adoptar totes les mesures que permeten controlar millor la salut, com per exemple demanar informació que pugui ajudar a entendre millor la malaltia i el seu tractament als centres sanitaris o recórrer a una associació o un grup d’ajuda mútua.
En cas que l’equip mèdic proposi a la persona malalta participar en un assaig clínic (estudis de recerca que assagen nous tractaments o noves combinacions de tractaments, amb l’objectiu de trobar noves maneres de tractar la malaltia), s’han de fer totes les preguntes oportunes per disposar de tota la informació abans de decidir si s’hi vol participar o no. El fet de no voler participar en aquest tipus d’estudis de recerca no vol dir que no s’ofereixi un altre tipus de tractament.

Es recomana tenir en compte tots los consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

llegir més... Plegar...

Comunicar-se i interaccionar socialment

Compartir

El càncer no només afecta la persona que el té, sinó també la família i els amics més propers. Els canvis que sorgeixen derivats del diagnòstic de la malaltia i el seguiment dels tractaments alteren el ritme de vida familiar i les relacions amb els altres.

Si no hi ha raons mèdiques que indiquin el contrari, es recomana seguir fent tot allò que s’acostumava a fer abans del diagnòstic de la malaltia, incloent-hi les activitats que es fan junts en família i que resulten satisfactòries.

Cada persona reacciona de manera diferent davant de situacions difícils. La comunicació amb els familiars i els amics ajudarà a saber quins són els sentiments de la persona amb càncer i els ajudarà a entendre i conèixer quines pors i preocupacions es tenen, alhora que els permetrà ajudar i sentir-se útils en el procés de la malaltia. La parella, els fills, els pares, els germans..., cadascú afrontarà la malaltia de la persona d’una manera diferent. És possible que al principi estiguin intranquils, però probablement la vida s’anirà normalitzant a poc a poc.

La relació de parella és una part molt important de la vida de moltes persones. Quan es diagnostica un càncer, la parella pot ser un punt de suport fonamental, però també pot ser una font d’angoixa. Dependrà en part dels recursos que es tinguin com a parella per afrontar la nova situació i de com s’utilitzin. És important ser capaços de mantenir una comunicació adequada, de manera que la malaltia no es converteixi en un tabú, i de poder resoldre junts els problemes que sorgeixin. El suport mutu és important per trobar la manera de seguir sentint-se a prop l’un de l’altre i controlar els efectes que la situació de salut pugui tenir sobre la relació.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

llegir més... Plegar...

Treballar i divertir-se

Compartir

Mantenir-se actiu és una de les coses que es poden fer per afrontar la malaltia. Mentre se segueixi el tractament, l’oci i el descans poden ocupar bona part del temps lliure. Es poden escollir activitats relacionades amb els propis interessos, o bé que s’hagin practicat anteriorment, i que no tinguin contraindicacions mèdiques. Pot ser que es descobreixin nous interessos, o pot ser que en aquesta etapa es tinguin ganes de fer coses diferents que ajudin a estar entretingut i relaxat.

Són moltes les opcions que es poden considerar: oci en general (cinema, teatre, música, mots encreuats o lectura, entre d’altres), activitats manuals, artístiques i culturals (pintura, manualitats, fotografia, punt de creu, visites a museus, cuina o jocs de taula), activitats de socialització (participació en associacions), activitats relacionades amb Internet (navegar, xatejar, fòrums de discussió o blogs personals) i activitat física (passejar, ioga o tai-txi, entre d’altres).

Es recomana tenir en compte tots los consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

llegir més... Plegar...

Tòpics i conductes errònies

Compartir

El càncer no porta inevitablement a la mort. A la nostra societat, la paraula càncer evoca i s’associa a una malaltia difícil que requereix tractaments complexos que produeixen molts efectes secundaris. Sovint es creu que es tracta d’una malaltia que porta inevitablement a la mort. No obstant això, actualment més de la meitat de les persones a les quals s’ha diagnosticat un càncer es cura amb els tractaments adequats si la malaltia es detecta en les fases més inicials. Moltes altres persones viuen molts anys amb la malaltia ben controlada; per a aquestes persones el càncer es converteix en una malaltia crònica.

Cada cas és diferent. Alguns són senzills de tractar i altres necessiten un tractament més complex.

El càncer no és una malaltia contagiosa: No es passa de persona a persona.

El càncer no s’hereta ni es transmet als fills: Només hi ha alguns tipus de càncer que poden afectar diversos membres de la família. El que es pot heretar en certes famílies és un gen anormal que fa que els seus membres presentin més probabilitat de desenvolupar un càncer. El fet que algú tingui un gen que provoca el càncer no vol dir que aquesta persona automàticament el desenvolupi. La majoria de casos de càncer són en persones que no tenen familiars amb càncer.

No tots els tipus de càncer i tractaments produeixen esterilitat: Hi ha determinats tipus de càncer que poden provocar l’esterilitat de la persona que els pateix per la seva localització o pels seus tractaments, com el càncer d’úter, el vaginal, el càncer de testicle o el de pròstata. Els efectes secundaris dels tractaments sobre el sistema reproductiu poden produir la pèrdua de la fertilitat de la persona, però actualment es disposa de tècniques i recursos que poden ajudar les persones amb càncer a ser pare o mare, i hi ha moltes parelles que han decidit tenir fills després del tractament de la malaltia.

Es recomana que durant els tractaments i les proves la dona no es quedi embarassada, ja que els tractaments poden ser perjudicials per al nen.

Moltes vegades la parella i la sexualitat es veuen afectades per l’impacte del diagnòstic i els tractaments, no per cap problema físic. Es recomana especialment adoptar les mesures oportunes relacionades amb la reproducció i la fertilitat de la persona.

Els anticonceptius orals no augmenten el risc de càncer de mama: El risc d’una dona de desenvolupar càncer de mama depèn de diferents factors, alguns dels quals estan relacionats amb les hormones naturals. Els factors hormonals que augmenten el risc de càncer de mama són aquelles condicions que permeten la persistència de nivells elevats d’estrògens durant llargs períodes de temps: tenir la primera menstruació en una edat precoç (abans dels 12 anys), la menopausa en una edat tardana (després dels 55 anys), haver tingut fills després dels 30 anys i no haver tingut fills. El risc d’una dona de desenvolupar càncer de mama augmenta segons la quantitat de temps que ha estat exposada a estrògens. Com que molts dels factors de risc de càncer de mama estan relacionats amb les hormones naturals i atès que els anticonceptius orals funcionen manipulant aquestes hormones, han aparegut algunes inquietuds sobre els possibles efectes d’aquests medicaments en el risc de desenvolupar càncer de mama, especialment si es prenen durant molts anys. Ja fa prou temps que es fan servir anticonceptius orals perquè els investigadors hagin pogut estudiar un gran nombre de dones que els han pres durant molts anys. La majoria dels estudis no han trobat un risc més alt de càncer de mama que estigui relacionat amb l’ús d’anticonceptius orals.

El càncer no sempre causa dolor: No tots els càncers provoquen dolor al principi de desenvolupar-se. A més, en els últims anys s’ha avançat molt en el tractament del dolor i hi ha molts medicaments contra el dolor disponibles. Si bé el dolor no sempre es pot eliminar totalment, sí que es pot controlar fins al punt que no tingui impacte, o aquest impacte sigui mínim, sobre la vida diària de la persona.

llegir més... Plegar...

Darrera actualització: 11/05/2011