Respirar, activitats de la vida diària

Respirar:

autor/a
Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana
Infermera

Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana

Infermera.

	Professora de l'Escola d'Infermeria Vitòria-Gasteiz. Diplomada en infermeria, llicenciada en antropologia (UPV), Diplomada en estudis avançats en psicologia social (UPV). Infermera de nefrologia-hemodiàlisi i diàlisi peritoneal ambulatòria. Experiència docent vinculada a les matèries de fonaments d'infermeria i infermeria medicoquirúrgica.

Contacte

Equip revisor
Carmen Fernández Ferrín
Infermera

Carmen Fernández Ferrín

Infermera.

	Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles. Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona.
Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.

Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

Gisel Fontanet Cornudella
Infermera i Educadora social

Gisel Fontanet Cornudella

Infermera i Educadora social.

	Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut. És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura. És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.

És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera.

Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.

És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Contacte

Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera

Mª Teresa Luis Rodrigo

Infermera.

	Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques. Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.

Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

traductor/a
Roser Castells Baró
Traductora

Roser Castells Baró

Traductora.

	Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Contacte

Menjar i beure Evitar perills i prevenir riscs Moure's i mantenir una postura corporal correcta Comunicar-se i interaccionar socialment Reposar i dormir Treballar i divertir-se Eliminar Tòpics i conductes errònies

Menjar i beure

Compartir

Mastegar i empassar amb la boca tancada. La respiració, en circumstàncies normals, s’ha de fer a través del nas ja que, altrament, quan el moment de la inspiració per la boca coincideix amb la presa d’aliments, s’afavoreix el pas directe de part d’aquest contingut cap a la tràquea, fet que pot produir una aspiració de contingut sòlid o líquid cap a la via respiratòria inferior.

És aconsellable que la deglució es faci amb la boca tancada. La deglució és un acte sincronitzat pel sistema nerviós per inhibir o evitar la inspiració. Quan l’aliment xoca amb la part posterior del vel del paladar, l’epiglotis fa que es tanqui la laringe i es clou la cavitat nasal posterior, per la qual cosa l’aliment no pot lliscar cap a la tràquea ni ascendir cap a les fosses nasals.

Beure i menjar assegut o dempeus. Per afavorir el tancament de la laringe i l’oclusió de la cavitat nasal posterior adequades en el moment de la deglució, és important que durant la ingesta la persona estigui asseguda o dempeus i que mastegui amb la boca tancada. La posició erecta fa que el bol alimentari baixi amb més facilitat per la faringe i llisqui sense dificultat per l’esòfag gràcies a la gravetat.

Quan la persona no pugui estar asseguda o dempeus, es recomana ingerir aliments de consistència semisòlida com ara truites, cremes espesses, etc. S’han d’evitar aliments de consistència dura o molt líquids: els primers, perquè necessiten més temps de masticació i insalivació, cosa que facilita la coincidència amb les inspiracions; els segons, perquè, ingerits en la postura de decúbit, tendeixen ràpidament a col·locar-se, per acció de la gravetat, a la part posterior de la boca, de manera que poden passar a la via respiratòria inferior. Aquestes precaucions s’han d’extremar en nens i en persones grans amb alteracions cognitives.

Mantenir les mucoses hidratades. La ingesta d’una quantitat suficient de líquids afavoreix que la persona mantingui les mucoses hidratades i que les secrecions siguin fluides. Algunes situacions, com respirar per la boca o durant molta estona en espais ventilats per circuits tancats, poden provocar la sequedat de les mucoses. És aconsellable empassar petites quantitats de líquid per tal de mantenir humides la mucosa de la boca i la faringe.

Alimentació saludable / recomanacions

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

llegir més... Plegar...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta

Compartir

Fer activitat física. L’activitat física comporta un entrenament muscular que augmenta la força, la resistència i l’elasticitat dels músculs, alhora que amplia el volum de la respiració, de manera que disminueix el nombre de respiracions per minut i, en general, millora l’activitat respiratòria i la capacitat vital i promou una ventilació adequada. Un altre efecte important de l’activitat física sobre l’aparell cardiovascular és l’augment de la irrigació sanguínia, tant cardíaca –vasos encarregats d’irrigar el cor– com de la majoria dels músculs, òrgans i teixits. Alhora, manté l’elasticitat arterial, que és un dels factors que faciliten la circulació sanguínia.

L’activitat física també incrementa la capacitat pulmonar (capacitat vital i capacitat màxima respiratòria) i el desenvolupament de la musculatura respiratòria. A més, l’activitat incrementa la quantitat de glòbuls vermells i, per tant, d’hemoglobina. Aquesta proteïna és la responsable de captar l’oxigen dels alvèols i de transportar-lo fins als teixits, de l’intercanvi de CO2 i de la seva expulsió al sac alveolar. Tot això fa que millori la respiració mateixa.

Mantenir una situació corporal correcta. La postura que més afavoreix la ventilació pulmonar és la bipedestació, mentre que d’altres poden dificultar l’expansió pulmonar i, per tant, la ventilació. Les postures com el decúbit pron (de bocaterrosa), o les situacions corporals incorrectes ocasionades per escoliosi o falta de força per mantenir el tors dret quan s’està assegut, dificulten l’expansió toràcica i la ventilació de certes zones pulmonars. En aquests casos és recomanable fer inspiracions profundes amb una certa freqüència, promoure els badalls i la tos forçada per estendre la ventilació a tot el teixit pulmonar.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

llegir més... Plegar...

Reposar i dormir

Compartir

Respirar bé per dormir millor. Un estat funcional respiratori insuficient dificulta la inducció i la qualitat del son. La persona amb una dispnea ha de col·locar-se en una postura que li permeti una bona expansió toràcica, la qual cosa pot comportar, en casos extrems, dormir dempeus. A l’ansietat amb què es viuen generalment les disfuncions respiratòries importants, s’hi afegeix el factor coadjuvant de dormir malament. La hipoxèmia (disminució de l’oxigen en sang) produeix una excitació del sistema nerviós i dificulta la conciliació del son. Per contra, un augment de la quantitat de CO2 en sang té efectes narcòtics i produeix somnolència en hores diürnes. Procurar estímuls a la persona afectada contribueix a prevenir el coma per excessiva quantitat de CO2 en sang.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

llegir més... Plegar...

Eliminar

Compartir

Evitar el restrenyiment. El moment de l’expulsió dels excrements s’acompanya amb una inspiració profunda, un tancament de la glotis, una contenció de l’expiració i una contracció muscular de la paret abdominal. En cas de restrenyiment, per afavorir l’expulsió dels excrements durs cal augmentar la pressió abdominal, cosa que requereix fer més força i, per tant, contenir durant més temps la respiració. Es recomana que les persones amb dificultats respiratòries procurin estovar la consistència dels excrements mantenint una dieta rica en fibra i líquids.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Eliminar

llegir més... Plegar...

Evitar perills i prevenir riscs

Compartir

Respirar en atmosferes netes. Els nivells de contaminació atmosfèrica s’expressen en concentracions de contaminants. La Xarxa de Control i Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica fa el seguiment d’elements com el diòxid de sofre, els òxids de nitrogen, el monòxid de carboni, l’ozó i les partícules en suspensió, i també de contaminants com el plom o els compostos orgànics volàtils.

El diòxid de sofre causa problemes respiratoris. En exposicions curtes, amb concentracions a partir de 250 µg/m³, afecta el sistema respiratori dels nens, i a partir de 500 µg/m³, el de la població general.

El monòxid de carboni (CO) reacciona amb l’hemoglobina de la sang i desplaça l’oxigen, amb la qual cosa redueix la capacitat de la sang per oxigenar les cèl·lules i els teixits del cos. El monòxid de carboni pot ser particularment perillós per a persones amb problemes de cor o circulatoris, o amb problemes respiratoris. Es poden produir greus intoxicacions, fins i tot mortals, en locals mal ventilats on hi hagi una combustió incompleta en estufes, calderes en mal estat, brasers, etc.

Les partícules en suspensió i determinades substàncies tòxiques, com el plom, generen irritació en les vies respiratòries, fonamentalment, al nas i la gola, danys als pulmons, bronquitis i empitjorament d’afeccions pulmonars.

En els processos industrials, sobretot químics i petroquímics, i també en aquells en què s’utilitzen dissolvents orgànics, s’emeten compostos orgànics volàtils. Alguns d’aquests sembla que no són nocius, però d’altres, com els hidrocarburs aromàtics policíclics, el benzè, etc., en concentracions especialment altes, afecten el sistema respiratori, poden provocar càncer i ser teratògens (amb capacitat per produir anomalies al fetus) i mutàgens (amb capacitat per produir alteracions genètiques hereditàries).


Evitar atmosferes amb fum. El tabac és el primer causant de malalties respiratòries, des del càncer de pulmó fins a malalties obstructives, que són provocades per components com la nicotina, els alcaloides i l’amoníac. Avui ja se sap que el tabac no només afecta els fumadors actius, sinó també els que hi comparteixen els espais tancats (fumadors passius). El fum del tabac paralitza el moviment ciliar de les cèl·lules que recobreixen la mucosa de la via respiratòria inferior (bronquis); com a conseqüència, es produeix una acumulació de moc, que dóna lloc a la típica tos del fumador.


Prevenir el contagi de malalties respiratòries. Moltes malalties infeccioses es transmeten a través de l’aire, per aerosols de microgotes procedents de les secrecions respiratòries que es desprenen en parlar o amb la tos i l’esternut. Per evitar el contagi de les pròpies infeccions als altres, és adequat tancar parcialment la boca durant la tos o l’esternut. També es recomana evitar l’amuntegament.

Relaxar-se respirant. Prendre consciència de com respirem pot tenir efectes beneficiosos o saludables. La falta de control sobre algunes situacions en les quals la persona senti ansietat i angoixa pot ser pal·liada mitjançant tècniques de domini de la freqüència respiratòria que ajuden a controlar les emocions negatives. Moltes tècniques de relaxació, consciència corporal o meditació es basen a prendre consciència de la pròpia respiració.

D’altres mètodes, com l’aromateràpia, que consisteix en l’aplicació d’olis o essències aromàtiques, també tenen el propòsit d’aconseguir un efecte en l’humor i la salut de la persona.


Afavorir la circulació sanguínia. Com s’ha dit abans, el transport dels gasos a través del circuit sanguini és una fase fonamental de la respiració. Hi ha peces de roba, sabates o complements que poden arribar a dificultar la irrigació sanguínia adequada en algunes parts del cos. Aquest fenomen també es pot desencadenar en persones que, per falta de sensibilitat o impossibilitat de moviment, puguin arribar a posar en risc certes parts del cos sobre les quals es recolzen. Afavorir la circulació evitant compressions beneficia la respiració de les cèl·lules i, com a conseqüència, el bon estat de la pell i dels teixits.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

llegir més... Plegar...

Comunicar-se i interaccionar socialment

Compartir

Respirar bé ajuda a relacionar-se. Normalment, no som conscients de les repercussions del bon funcionament de les funcions fisiològiques com la respiració. Les persones amb una dificultat respiratòria important tenen problemes per comunicar-se i expressar-se lliurement. La insuficiència respiratòria també comporta intolerància a l’activitat, cosa que pot derivar en una reducció de la interacció amb els altres. En aquestes circumstàncies, perquè la persona no se senti aïllada i incomunicada, els assistents hauran de vetllar per promocionar les interaccions amb els altres i els estímuls adequats i necessaris.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interactuar socialment

llegir més... Plegar...

Treballar i divertir-se

Compartir

Adoptar mesures preventives. En el cas de feines amb exposició a tòxics o a materials biològics que poden ser inhalats, cal prendre mesures específiques adaptades a cada tòxic, ja siguin mascaretes especials, ventilació intensiva de la zona de treball, utilització d’aigua per evitar la difusió aèria de les partícules en suspensió, etc.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

llegir més... Plegar...

Tòpics i conductes errònies

Compartir

El fred no causa infeccions respiratòries. En la nostra cultura, és molt estesa la creença popular que associa causalment el fred, els canvis de temperatura i la humitat amb diferents simptomatologies descrites com faringitis, catarros i refredats. Una persona amb aquests símptomes ràpidament els atribueix a un moment previ en què ha sentit fred. Així, són habituals expressions com "vaig estar en un corrent d’aire", " vaig beure una cosa molt freda", "vaig passar fred". L’origen d’aquesta associació es pot trobar en l’herència del saber popular.

Altres teories també expliquen l’associació fred-refredat per la constricció vascular de la gola provocada per les baixes temperatures. Segons aquestes teories, la vasoconstricció induïda pel fred comporta una disminució d’immunoglobulines i leucòcits, la qual cosa, al seu torn, provoca una disminució de les defenses de l’organisme davant de gèrmens patògens. Tanmateix, aquesta explicació no pot ser demostrada científicament. Estudis realitzats en voluntaris sans han revelat que l’exposició al fred no comporta un increment de la taxa de catarros nasals produïts per rinovirus. En les persones, com a éssers termostables, no es pot explicar una disminució del cabal sanguini de la faringe o d’una altra part interna del cos per un descens d’uns quants graus de la temperatura ambiental.

Tot i això, d’altres estudis han demostrat que el refredat comú, molt contagiós, sovint es transmet a través de les gotetes que una persona infectada llança a l’aire quan tus o esternuda, que després són inhalades per una altra persona. Els refredats també es poden transmetre per contacte entre les mans. La persona infectada, quan es neteja el nas, es contamina les mans de gèrmens i, en tocar objectes, els converteix en vehicle transmissor. L’augment de la incidència de refredats durant les estacions fredes s’atribueix al fet que les persones passen més temps a prop d’altres en llocs tancats. D’altra banda, els ambients amb poca humitat (amb aire condicionat) assequen les fosses nasals, que per això es tornen més vulnerables a la infecció dels virus que es desenvolupen en aquest tipus d’atmosferes. Sembla que el contagi d’aquestes infeccions està més relacionat amb pràctiques d’higiene com rentar-se les mans, i amb respirar en ambients amb baix nivell d’humitat. Aquesta creença sobre el fred fa que s’evitin unes accions determinades, com caminar descalç, mantenir la roba humida en certes parts del cos, portar el cap moll, dormir destapat i, sobretot, no tapar-se o no abrigar-se l’abdomen, col·locar-se en corrents d’aire, prendre begudes fredes i respirar aire fred. Totes aquestes mesures, més enllà d’afavorir el confort, no eviten les infeccions respiratòries.

llegir més... Plegar...

Darrera actualització: 23/05/2011