Consells de la infermera: Evitar perills i prevenir riscs, activitats de la vida diària

Evitar perills i prevenir riscs:

autor/a
Consuelo López Fernández
Infermera

Consuelo López Fernández

Infermera.

Diplomada universitària en infermeria. Màster en ciències de la infermeria, especialitat clínica. Llicenciada en psicologia. Infermera assistencial durant 14 anys. Actualment, és professora col·laboradora en el Departament d’Infermeria i Fisioteràpia (Universitat de Cadis).

Contacte

Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana
Infermera

Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana

Infermera.

	Professora de l'Escola d'Infermeria Vitòria-Gasteiz. Diplomada en infermeria, llicenciada en antropologia (UPV), Diplomada en estudis avançats en psicologia social (UPV). Infermera de nefrologia-hemodiàlisi i diàlisi peritoneal ambulatòria. Experiència docent vinculada a les matèries de fonaments d'infermeria i infermeria medicoquirúrgica.

Contacte

Equip revisor
Carmen Fernández Ferrín
Infermera

Carmen Fernández Ferrín

Infermera.

	Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles. Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora de fonaments d’infermeria de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona.
Experta en el model conceptual de Virginia Henderson, s’ha interessat pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.

Es membre de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També ha participat en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

Gisel Fontanet Cornudella
Infermera i Educadora social

Gisel Fontanet Cornudella

Infermera i Educadora social.

	Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut. És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura. És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Adjunta a la Direcció de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB). Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys d’una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.

És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a l’educació i a la promoció de la salut de les persones. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de l’educació i la promoció de la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera.

Compagina la direcció tècnica (anàlisi funcional, disseny i desenvolupament tecnològic del web) amb la coordinació del projecte i del procés vinculat al desenvolupament de continguts de la “Infermera virtual”. També és membre de l’equip revisor dels continguts del web pel que fa al vessant estructural i pedagògic, en el marc de l’educació i la promoció de la salut. Considera que les xarxes socials i professionals i, en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació amb i per als ciutadans, amb un gran potencial des de la perspectiva de l’educació i de la promoció de la salut, en tant que és un mitjà a través del qual la persona expressa molt sovint les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.

És membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.

Contacte

Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera

Mª Teresa Luis Rodrigo

Infermera.

	Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques. Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.

Forma part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, ha participat en l’elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut del web, ha assessorat pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar; d’igual manera, ha col·laborat, sempre des de la perspectiva disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.

Contacte

traductor/a
Roser Castells Baró
Traductora

Roser Castells Baró

Traductora.

	Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.

Contacte

Respirar Eliminar Menjar i beure Comunicar-se i interaccionar socialment Moure's i mantenir una postura corporal correcta Treballar i divertir-se Reposar i dormir Tòpics i conductes errònies

Respirar

Compartir

Escollir atmosferes netes. Els diferents mitjans de comunicació ens envien informació de la pol·lució atmosfèrica en què es poden mesurar contaminants com el diòxid de sofre, òxid de nitrogen, monòxid de carboni, ozó i altres partícules en suspensió que s’han generat excessivament per l’acció degradant de l’home sobre la naturalesa i que tenen efectes negatius sobre la salut.

Tot i que és obvi que per evitar inhalar aquestes elements ens n’hem d’allunyar i anar a espais més naturals i menys urbans, no es pot perdre de vista la qualitat de l’aire en els espais interiors si podem actuar en aquests ambients. S’han publicat estudis que indiquen que l’exposició a contaminants pot ser més gran en interiors que a l’aire lliure. Alguns contaminants d’espais interiors són el fum del tabac o els gasos tòxics generats per artefactes com xemeneies, calderes de calefacció, pintures, colorants o netejadors. El seguiment de les recomanacions sobre les revisions de les calderes i l’adequació de la ventilació contribueixen a controlar els riscos.

Prevenir el contagi de malalties respiratòries. Moltes malalties infeccioses es transmeten per mitjà de l’aire, per aerosols o microgotes procedents de les secrecions respiratòries que es desprenen en parlar o amb la tos i l’esternut. Per això és adient cloure la boca parcialment quan es tus o s’esternuda, per tal d’evitar contagiar els altres de les nostres infeccions. També cal rentar-se les mans sovint. I és útil evitar l’amuntegament i no freqüentar llocs concorreguts.

Relaxar-se respirant. Prendre consciència de com respirem pot tenir efectes beneficiosos o saludables. La falta de control sobre algunes situacions en què la persona sent ansietat i angoixa es pot pal·liar mitjançant tècniques apreses de control sobre la freqüència respiratòria que ajuden a baixar el nivell d’activació. Moltes tècniques de relaxació, consciència corporal o meditació es basen a prendre consciència de la pròpia respiració.

Altres tècniques com l’aromateràpia, que consisteix a inhalar els vapors que es desprenen de l’escalfament de les espècies aromàtiques, tenen el propòsit d’aconseguir un efecte en l’estat d’ànim i la salut de la persona.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Respirar

llegir més... Plegar...

Menjar i beure

Compartir

Comprar productes de bona qualitat. Cal triar la carn fresca, que tingui un bon aspecte, un bon color i una bona olor. El peix ha de tenir l’escata i la textura fermes i els ulls brillants. S’ha de seleccionar la fruita, la verdura i les hortalisses amb la pell llisa i amb un to de color lluent. Finalment, s’han de rebutjar els envasos de conserves que estiguin inflats, abonyegats o oxidats, i els paquets de productes envasats trencats o fets malbé. Sempre s’ha de revisar la data de caducitat i adquirir els productes que s’han sotmès al control sanitari corresponent.

Emmagatzemar adequadament els aliments. Cal emmagatzemar adequadament els aliments per tal d’evitar que es contaminin els uns amb els altres:

Col·locar els detergents i els productes de neteja lluny dels aliments.
Revisar la data de caducitat dels productes i emmagatzemar-los de manera que s’accedeixi als més antics més fàcilment.
Desar la farina, el sucre i l’arròs en llocs que no siguin humits.
Traspassar el contingut dels recipients oberts, com ara les llaunes, a un envàs de vidre o de plàstic que es pugui tancar.
A la nevera és important:

Mantenir la higiene en la manipulació dels aliments. A l’hora de cuinar és essencial la higiene de les mans, els taulells de cuina i els draps de cuina. Cal comprovar que tot allò que ha d’entrar en contacte amb els aliments estigui net.

S’han d’utilitzar diferents estris per processar els aliments crus i els cuinats. D’aquesta manera, s’evita la contaminació creuada, és a dir, que els microorganismes o altres contaminants passin d’uns aliments a uns altres.

Els aliments peribles, com la carn, el peix, els ous, la fruita i la verdura fresca, són susceptibles de ser contaminats amb microorganismes que, un cop ingerits, ocasionen malalties, o bé per la intoxicació amb substàncies que produeixen aquests microorganismes, o bé per la seva invasió directa quan travessen les parets del tub digestiu. Això també pot succeir quan es consumeixen aliments en conserva amb un procés d’esterilització deficient, com per exemple les conserves casolanes.

En el cas dels ous, la carn o el peix és recomanable no consumir-los crus, atès que les altes temperatures a les quals se sotmeten en cuinar-los garanteix la destrucció dels microorganismes. Els vegetals que s’hagin de consumir frescos, que és molt recomanable pel seu gran contingut vitamínic, cal que es netegin amb aigua clorada.

Alimentació saludable / manipulació d’aliments
Alimentació saludable / recomanacions

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure

llegir més... Plegar...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta

Compartir

Fer exercici físic. Fer exercici físic contribueix a millorar la condició física de manera important, i això ajuda a mantenir una bona capacitat de reacció a l’estímul potencialment agressiu o perjudicial. A més a més, la bona condició física té efectes psicològics beneficiosos, perquè permet millorar l’estat d’ànim, disminueix la depressió i augmenta el vigor i l’autoestima. En aquest sentit, fer exercici promou l’estat emocional positiu, la qual cosa augmenta el benestar psicològic.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

llegir més... Plegar...

Reposar i dormir

Compartir

Dormir i descansar bé. Dormir i descansar bé ajuda a prevenir riscos i a controlar perills. Una persona que no descansa i que no gaudeix d’un descans satisfactori experimenta cansament, errors en la consciència, deteriorament cognitiu, disminució de la percepció d’estímuls sonors i visuals i disminució de l’activitat motora. Per això, el cansament físic o psicològic endarrereix la percepció de l’estímul i el temps de resposta i situa la persona en una posició de vulnerabilitat. És aconsellable respectar les hores apropiades necessàries de son i dedicar espais al descans o la migdiada durant el dia.

Envoltar-se d’un entorn segur. Un entorn conegut que proporcioni seguretat física i psicològica facilita la sensació de seguretat i de tranquil·litat. Els nens, especialment, necessiten tenir a prop objectes significatius, que els proporcionen seguretat i un cert sentiment de control sobre l’entorn. Els adults no solen necessitar tant envoltar-se d’objectes significatius, però sí que duen a terme uns determinats hàbits abans del moment d’anar al llit i, de vegades, tenen elements que els permeten sentir-se més còmodes, com un coixí determinat o un tipus de matalàs. Quan la persona té autonomia sol utilitzar l’entorn tot adaptant-lo als seus gustos; ara bé, quan té una limitació pot necessitar dels altres per aconseguir-ho. Per això, en les persones no autònomes, és important adaptar l’entorn a les seves preferències i gustos tan bé com es pugui, per tal de contribuir a la qualitat del son.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

llegir més... Plegar...

Eliminar

Compartir

Rentar-se les mans per evitar infeccions. L’orina en condicions normals és estèril, mentre que els excrements contenen molts microorganismes. Durant la defecació o la micció hi ha un moment en el qual les nostres mans es contaminen en entrar en contacte amb aquesta part del cos contaminada. Per això, com a mesura higiènica, cal rentar-se les mans després de l’evacuació d’excrements o orina, per evitar la transmissió de gèrmens.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Eliminar

llegir més... Plegar...

Comunicar-se i interaccionar socialment

Compartir

Xarxa de suport per afrontar situacions estressants. Davant de situacions en què sorgeixen emocions com la por, la tristesa, la culpa, la ràbia o l’angoixa, el fet de tenir una xarxa de persones properes ajuda a superar les situacions estressants. Descobrir persones properes que ajuden a sentir-se comprès, i no pas jutjat, permet manifestar emocions, expressar pensaments i plans i rebre ajuda física i suport emocional. Percebre que es té una bona xarxa de familiars o amics ajuda a no caure en l’aïllament ni en el pensament negatiu i ajuda a saber utilitzar estratègies d’afrontament que reforcen el benestar psicològic.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

llegir més... Plegar...

Treballar i divertir-se

Compartir

Aplicar les mesures preventives. El coneixement de diferents disciplines, com la medicina del treball o la medicina esportiva, ofereixen una informació immensa sobre com es poden prevenir accidents, malalties i lesions. En línies generals, s’aconsella utilitzar els equips recomanats, aplicar les mesures preventives i mantenir un equilibri entre les activitats de feina i d’oci.

Pel que fa a les activitats esportives, a banda d’aconseguir l’equipament adient, es recomana fer els moviments o els exercicis amb l’aprenentatge de les tècniques adequades, fer un escalfament correcte i no sobrepassar els límits de cadascú.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

llegir més... Plegar...

Tòpics i conductes errònies

Compartir

Rentar-se molt no sempre és bo
La higiene és una part important dels nostres costums i hàbits diaris, que s’aprèn culturalment i que s’adreça a regular l’excés de secrecions cutànies, i a eliminar l’olor corporal que cada persona genera i la brutícia que té adherida a la pell. Les zones que s’han de rentar amb certa freqüència són:

Les axil·les, els genitals i la zona perineal, a causa de les secrecions de les glàndules apocrines.
Les mans, els peus, el tors i la cara, per les secrecions de les glàndules eccrines.
Les zones corporals que mantenen un contacte continu amb objectes i elements de l’ambient.

Els sabons que generalment s’apliquen per a la higiene són alcalins, és a dir, tenen un pH superior a 7,5 i estan compostos amb sals de sodi i greixos vegetals. Els dermatòlegs aconsellen sabons amb composicions menys alcalines. Si la pell té un pH de 5,5, els sabons que tenen una composició propera a un pH més àcid, per exemple de 6,5, ajuden a mantenir el que s’anomena mantell àcid de la pell.

A més a més, la composició complexa dels sabons predisposa a patir dermatitis i fotosensibilització. Una freqüència excessiva i un ús incorrecte de sabons poden alterar la funció antibacteriana i antifúngica de la pell i poden produir irritacions que alterin el benestar, ja que, d’aquesta manera, es contribueix a trencar la barrera protectora per a l’entrada de gèrmens.

Pel que fa a la higiene perineal de la dona, no s’ha demostrat que una major o menor freqüència d’higiene perineal previngui les infeccions urinàries. Tampoc no s’ha demostrat que la manera i la direcció d’eixugar-se amb paper després de la micció (cap endavant o cap endarrere) influeixi en l’aparició d’infeccions urinàries (Folkman, 2000). S’aconsella que la neteja de l’anus després de la defecació es faci cap endarrere, per no contaminar més la zona del perineu.

Fomentar l’expressió d’emocions
Tot i que en principi sembla bo que una persona recorri a l’expressió d’emocions, no sempre es considera positiu. La persona, mitjançant l’expressió d’emocions com la por, la ràbia o la culpa, es pot ancorar en una manifestació repetitiva i d’aquesta manera dificultar una visió nova de la situació i una avaluació més positiva que contribueixi a gestionar més eficaçment els recursos i que promogui un ajustament social més bo i l’absència d’aïllament.

llegir més... Plegar...

Darrera actualització: 20/11/2009