A la paret del tub digestiu hi ha les capes següents, des de dins cap a fora: mucosa, submucosa, amb diversos vasos sanguinis, nervis, vasos limfàtics, ganglis limfàtics, i dues capes de múscul llis, que poden aparèixer engruixides i modificades, i formar un anell anomenat esfínter, que fa de vàlvula. El sistema nerviós entèric s’encarrega de la coordinació dels moviments del tub digestiu i es connecta amb el sistema nerviós simpàtic i amb el sistema nerviós parasimpàtic. El sistema nerviós parasimpàtic estimula tots els processos de secreció i de moviments del sistema digestiu, mentre que el sistema nerviós simpàtic els inhibeix.
llegir més...
Plegar...
La boca és la primera part del tub digestiu, tot i que també s’utilitza per respirar. Està formada pel vestíbul, la cavitat oral i el paladar, que té dues parts: una, òssia, anomenada paladar dur i una altra, tova, anomenada paladar tou o vel del paladar (amb l’úvula). A cada banda del paladar tou hi ha dos músculs recoberts, anomenats pilars, que formen l’istme de la gola entre els pilars. A cada banda, hi ha una col·lecció de teixit limfoide que forma les amígdales palatines, que, quan s’infecten, s’anomenen popularment angines.
llegir més...
Plegar...
La faringe és el tub que comunica amb la boca i és l’extrem superior comú del tub respiratori i del tub digestiu. Per poder descriure-ho millor, direm que es divideix en tres parts: la nasofaringe, l’orofaringe, que conté una col·lecció de teixit limfoide anomenada amígdala lingual, i la laringofaringe. Com que la via per als aliments i per a l’aire és la mateixa a la laringe, de vegades el menjar va a la laringe i provoca tos i sensació d’ofec, i altres vegades l’aire entra al tub digestiu, i fa que s’acumulin gasos a l’estómac que provoquen eructes.
llegir més...
Plegar...
L’esòfag és el tub que condueix els aliments de la faringe a l’estómac. A la part superior de l’esòfag hi ha l’esfínter faringoesofàgic, entre la faringe i l’esòfag, que roman tancat entre deglució i deglució i, per tant, impedeix que l’aire entri a l’esòfag durant la inspiració, i a l’extrem inferior, l’esfínter gastroesofàgic, entre l’esòfag i l’estómac. La funció principal d’aquest esfínter és impedir el reflux del contingut gàstric cap a l’esòfag; si no funciona bé, s’ulcera (esofagitis de reflux).
llegir més...
Plegar...
L’estómac és una dilatació del tub digestiu situada entre l’esòfag i el duodè, amb una capacitat aproximada d’1-1,5 litres. Es diferencia de la resta del tub digestiu en què la paret té una tercera capa de fibres musculars.
Considerem que l’estómac té forma de J i que està format per:
- el fundus o fòrnix, la part més alta de l’estómac, situat a la zona superior i a l’esquerra de l’orifici que comunica amb l’esòfag o càrdies;
- el cos, la zona que hi ha entre el fòrnix i la cissura angular, limitat als dos costats per la curvatura major i la curvatura menor;
- la porció pilòrica o pílor, amb forma d’embut, que és la zona que hi ha entre la cissura angular i l’esfínter pilòric, que separa l’estómac del duodè.
Veure imatge
llegir més...
Plegar...
Estructura macroscòpica L’intestí prim és un tub estret que s’estén des de l’estómac fins al còlon. Té 3 parts: el duodè, el jejú i l’ili.
El duodè fa uns 25 cm de longitud, s’estén des del pílor fins a l’angle duodenojejunal i envolta el cap del pàncrees. Rep el quim de l’estómac, les secrecions del pàncrees i la bilis del fetge.
El jejú i l’ili fan uns 4,5 m de longitud i formen les anomenades nanses de l’intestí prim. La desembocadura de l’ili al còlon és al cec, a l’orifici ileocecal, que està envoltat per la vàlvula ileocecal, la funció de la qual és evitar el reflux de matèries (esfínter ileocecal).
Estructura microscòpica La mucosa i la submucosa de l'intestí prim estan disposades en forma de plecs circulars. Aquests plecs circulars augmenten unes 600 vegades l’àrea d'absorció de la mucosa intestinal i, a la vegada, estan coberts totalment de minúscules projeccions de la mucosa, en forma de dit; són les anomenades vellositats intestinals. La superfície d’aquestes vellositats forma unes prolongacions anomenades microvellositats. Entre una vellositat i una altra se situen les criptes de Lieberkühn i les glàndules de Brunner, que proporcionen un mitjà aquós. En els éssers humans l’epiteli de l’intestí prim es renova en el termini d’una setmana, aproximadament. A les parets del jejú ílium hi ha unes acumulacions de teixit limfoide anomenades plaques de Peyer que formen part de la col·lecció de teixit limfoide associat a la mucosa que es troba al nivell dels tubs digestiu i respiratori.
llegir més...
Plegar...
L'intestí gros s’estén des de la vàlvula iliocecal fins a l’anus i fa uns 1,5 m de longitud i consta de:
- El cec, que és un fons que comunica amb l’ili a través de la vàlvula ileocecal.
- L’apèndix vermiforme, una protrusió que si s’inflama provoca apendicitis.
- El còlon ascendent, que fa uns 15 cm de longitud i s’estén des de la vàlvula ileocecal fins a l’angle còlic dret o angle hepàtic, on gira per continuar al còlon transvers.
- El còlon transvers, que fa uns 50 cm de longitud i s’estén transversalment fins a l’angle còlic esquerre o angle esplènic, on el colon gira per continuar al colon descendent.
- El còlon descendent, la porció més estreta del colon, que fa uns 30 cm de longitud i s’estén des de l’angle esplènic fins a la vora de la pelvis.
- El còlon sigmoide, que té uns 40 cm de longitud i s’estén des de la vora de la pelvis fins a la cara anterior de la 3a vèrtebra sacra.
- El recte, que fa uns 12 cm de longitud i s’estén des del còlon sigmoide fins al conducte anal. Es troba a la part posterior de la pelvis. Per la seva banda distal, s’eixampla i forma l’ampul·la rectal.
- El conducte anal, que és la porció terminal del tub digestiu, es troba fora de la cavitat abdominal i s’obre a l’exterior per un orifici anomenat anus. S’hi distingeixen 2 esfínters, l’esfínter anal intern i l’esfínter anal extern. Aquí hi trobem el plexe venós, que és clínicament important ja que quan s’engrandeix provoca les hemorroides.
Veure imatge
llegir més...
Plegar...